Més de 20.000 persones tornen a clamar a Perpinyà contra la reforma de les pensions
La protesta ha superat la multitudinària manifestació anterior, el 19 de gener
Nova jornada de vaga també a la Catalunya Nord contra la reforma de les pensions
La manifestació de Perpinyà, que ha començat a la plaça de Catalunya, a les 10:30, ha estat multitudinària
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 31/01/2023.- Llegim a Vilaweb que Catalunya Nord viu avui una altra jornada de vaga i mobilitzacions contra la reforma de les pensions impulsada pel president de la República francesa Emmanuel Macron i la primera ministra Élisabeth Borne. La manifestació més important del territori ha estat la de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló), convocada pels sindicats, que ha sortit de la plaça de Catalunya a les 10.30 per anar a la prefectura.
El 19 de gener ja hi hagué la primera jornada de vaga, que segons l'organització va aplegar vint mil manifestants. És a dir, fou una de les mobilitzacions més multitudinàries d'aquests darrers decennis a la ciutat.
Com va passar fa dues setmanes, les mobilitzacions causen interrupcions del transport públic: difícilment circularà cap tren entre Cervera de la Marenda i Narbona; així mateix, es preveu que hi hagi dificultats a la xarxa d'autobusos i ja s'han cancel·lat els vols entre Perpinyà i París. També repercutirà en els serveis públics, com ara organismes socials (CAF, CPAM, etc.), al servei postal i a les escoles bressol i de primària.
Alguns Ajuntaments governats per l'esquerra tancaran per a evidenciar l'oposició a la reforma de les pensions. Els Consistoris de Cabestany, Elna i Alenyà, a la comarca del Rosselló, han anunciat que hi participarien.
Més de 20.000 persones han participat en la manifestació d'aquest matí a Perpinyà contra la protesta d'Emmanuel Macron d'allargar l'edat de jubilació a l'estat francès, en una protesta multitudinària que ha superat la històrica manifestació del 19 de gener.
La comitiva ha sortit a les 10.30 de la plaça de Catalunya i s'ha desplaçat pels grans bulevards fins al Castellet, on la protesta ha acabat cap a les 13.00. Hi han participat centenars d'estudiants, a més de nombrosos col·lectius professionals, com ara els bombers, que han brandat cartells en què es llegien lemes com ara Apugeu els salaris, no pas l'edat de jubilació o bé Cap dia de més, cap euro de menys. També s'hi han vist els alcaldes d'Elna, Cabestany i Alenyà (Rosselló), tres Ajuntaments que aquest matí han tancat la porta en suport a la mobilització.
Les manifestacions, que abasten tot l'Hexàgon francès, són per a reclamar al president Macron que convoqui un referèndum sobre la reforma de les pensions. Un sondatge d'aquest cap de setmana revela que un 68% dels ciutadans de l'estat francès són contraris a aquest projecte de llei.
La reforma de llei de finançament de la seguretat social es va presentar el 10 de gener, va ser aprovada el dia 23 pel Govern francès i ahir va arribar a l'Assemblea Nacional francesa. Primerament, el projecte de llei serà examinat per la Comissió d'Afers Socials i el 6 de febrer començaran els debats parlamentaris. Segons el calendari previst, es farà la votació definitiva a final de març i entrarà en vigor a final d'estiu.
Hi ha sis mil esmenes. La gran majoria són de la coalició d'esquerres NUPES. Concretament, la França Insubmisa n'ha presentades 3.345, els ecologistes 1.282 i el Partit Socialista 1.053. Per una altra banda, els Republicans n'han presentades 617 i Rassemblement National, 75.
La reforma de les pensions és un punt central del programa de Macron. L'any 2017, quan va ser elegit per primera vegada, va anunciar una reforma per a simplificar el sistema. Hi havia un total de trenta-set règims diferents, adreçats, entre més sectors, a treballadors d'empreses públiques, funcionaris i militars. No obstant això, Macron va assegurar que en cap cas no apujaria l'edat de jubilació.
En un estudi de recomanacions del juliol del 2019, que havia de servir per a elaborar el projecte de llei, ja es proposava d'endarrerir la jubilació de 62 anys a 64. Però va restar aturat pel covid-19.
Amb la reelecció de Macron es reactivà el projecte. I, finalment, Elisabeth Borne presentà la reforma el 10 de gener proppassat, després de mesos de consulta amb els agents socials. Ara els tres grans objectius són: endarrerir l'edat legal de jubilació, eliminar els plans especials i augmentar la pensió mínima.
L'edat legal de jubilació s'endarrerirà tres mesos cada any, de manera que l'any 2027, quan hi tornarà a haver eleccions, l'edat jubilació ja serà de 63 anys i 3 mesos; i el 2030 s'haurà arribat a 64. La primera generació que es jubilarà a 64 anys serà, doncs, la nascuda l'any 1968. També s'augmenta un any el temps que cal haver treballat per a tenir el dret d'una jubilació completa i el 2027 ja caldrà haver cotitzat 43 anys.
El sistema s'adaptarà perquè les treballadores i els treballadors de llarga trajectòria no cotitzin més de 44 anys. Els que van començar abans de 16 anys podran jubilar-se anticipadament a 58; entre 16 i 18 anys, a partir de 60 anys; i entre 18 i 20 anys, a partir de 62.
La pensió mínima passarà a ser del 85% del salari mínim, és a dir, 1.200 euros el mes. El canvi no afecta solament els nous jubilats, sinó tothom, fet que implicarà un augment de les pensions de vora dos milions de pensionistes.
La majoria de règims especials es "tancaran", és a dir, es mantindran per als que en tenen, però els nous jubilats ja no podran accedir-hi. Per una altra banda, en la categoria anomenada activa, com ara sanitaris o bombers, l'edat de jubilació s'endarrereix de 57 anys a 59; i en la superactiva, com ara policies o funcionaris de presons, passa de 52 anys a 54.
Deixant de banda la manifestació a Perpinyà del 2015 arran de l'atac contra Charlie Hebdo, les anteriors mobilitzacions contra reformes de les pensions van fer sortir al carrer unes 15.000 persones el 2019 i 20.000 el 2010. Una altra manifestació molt concorreguda a la ciutat va ser la protesta contra l'extrema dreta del Front National l'any 2002, que va aplegar 15.000 manifestants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada