Maria Duran

Oradores en el míting celebrat a Màlaga per explicar les resolucions del Congrés de Saragossa de 1936.
D'esquerra a dreta: Vicente Pérez (Combina), Francisco Ascaso, María Duran, Santana Calero i Josep Juan i Domènech

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 6 de gener de 1988 mor al Brasil la propagandista anarquista Maria Duran, també coneguda com Rosina. Havia nascut en 1912 a Rubí (Vallès Occidental) 

Després d'anys de presó, instal·lada a Barcelona i a punt de ser detinguda, va aconseguir passar la frontera del Pirineu Oriental i des de l'Estat francès marxar a Amèrica, refugiar-se almenys a partir de 1970 al Brasil, juntament amb el seu company 

Maria Duran: El 6 de gener de 1988 mor al Brasil la propagandista anarquista Maria Duran, també coneguda com Rosina. Havia nascut en 1912 a Rubí (Vallès Occidental) en una família de pagesos acomodats catalanistes i va rebre una bona instrucció.  

Molt jove va marxar a Granollers (Vallès Oriental) i va entrar a treballar en una fàbrica, on va conèixer alguns militants llibertaris, entre ells Valerio Mas Casas, i va afiliar-se en les Joventuts Llibertàries cap al 1932.  

A causa de la seva preparació cultural, va començar a participar en la premsa i a la tribuna en els actes de propaganda, a Catalunya i altres zones, destacant en els comitès pro presos i d'enllaç i en els cercles de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

Va formar part del grup anarcoindividualista «Sol i Vida» del Clot i més tard del «Grup A», amb Jacinto Toryho i altres joves militants, i va participar en l'Escola Racionalista Natura, també al barri barceloní del Clot, dirigida per Joan Puig i Elías.  

En 1934, a la sortida d'un míting a Málaga (Málaga - Costa del Sol, Málaga, Andalusia) on va intervenir amb Francisco Ascaso, van ser detinguts, declarant-se en vaga de fam per l'arbitrarietat i per les pèssimes condicions de la presó.  

Quan es van clausurar els sindicats durant el Bienni Negre, va actuar en la clandestinitat fins el restabliment de la normalitat, tornant a la seva activa tasca de propaganda.  

També va participar en «Mujeres Libres».  

Durant els dies previs a l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, va intervenir en una gira propagandística per Andalusia amb Parera, Martínez Arín, J. Sendón i Zimmerman.  

El 18 de juliol de 1936, amb Martínez Arín i Parera, van celebrar l'últim míting. Retornant a Sevilla, éssen detinguts aquests darrers a l'hotel i més tard afusellats. Maria Duran, per atzar, va arribar més tard i previnguda per un cambrer, es va amargar a casa d'uns companys. Però aviat va ser detinguda amb falsa identitat i condemnada a mort, pena que li va ser commutada per la de 30 anys de reclusió. Va ser empresonada a València (l'Horta de València, País Valencià) i a Amorebieta (Durangaldea, Merindad de Zornotza, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria), abans de ser traslladada a la presó de Saturraran (Mutriku, Debabarrena, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria) en un impressionant comboi de 450 dones condemnades. En 1942 va estar tancada a la presó de dones de Palma (Mallorca, Illes Balears).  

Un cop aconseguida la llibertat condicional, i sortejant la dura repressió policíaca, va tornar a Barcelona, on va participar en diverses missions entre els anys 1947 i 1948.  

A punt de ser detinguda, va aconseguir passar la frontera del Pirineu Oriental i des de l'Estat francès marxar a Amèrica, refugiar-se almenys a partir de 1970 al Brasil, juntament amb el seu company, mort posteriorment.