Guíxols va patir 33 bombardejos aeris feixistes entre el 14 d'octubre del 1937 i el gener del 1939, matant tres funcionaris de l'ajuntament el 22 de gener de 1938
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
Moren tres funcionaris en l'ajuntament durant un bombardeig feixista: El 22 de gener de 1938 durant un bombardeig feixista contra la població de Sant Feliu de Guíxols van morir en l'edifici de l'Ajuntament tres funcionaris mentre les bombes també van caure contra l'escola púbica i els banys de Sant Telm.
"Durant els anys de la Guerra Civil, Sant Feliu de Guíxols patí un total de 37 bombardejos, quatre dels quals foren navals i 33 aeris", recorda l'historiador i arxiver local Josep Auladell, "amb fins a 57 morts documentades i més d'un centenar de ferits de diversa consideració". Després de gairebé onze mesos de guerra relativament tranquils per a la població civil de Guíxols, el primer ensurt va ser el bombardeig naval del creuer Canarias, que el 7 de juny del 1937 va provocar estralls en diverses poblacions de la Costa Brava. Aquell estiu, a l'agost, es va produir el primer atac aeri a Sant Feliu de Guíxols. Però no va ser fins al 14 d'octubre que va començar una ofensiva amb 10 episodis de bombardejos aeris sobre el port i el litoral.
L'aviació dels exèrcits feixistes, amb bombarders italians Savoia i les aeronaus alemanyes de la Legió Còndor, va castigar amb duresa els ports de la Costa Brava, on els objectius eren qualsevol vaixell sospitós de transportar armament o materials per fabricar-lo així com menjar. Entre els objectius al litoral també hi havia les infraestructures defensives que encara es conserven de les forces armades republicanes, com ara els nius de metralladores del turó dels Guíxols i les bateries, o un búnquer a prop de la punta de Garbí.
El dietari de Lluís Llor. Un dels documents que l'historiador Àngel Jiménez va recuperar el 2016, el dietari del guixolenc Lluís Llor Sàbat, ha permès a Auladell concretar l'inventari de danys dels bombardejos , a banda d'altres registres, com ara els de la Creu Roja, les estadístiques de Joan Bordàs, l'arquitecte municipal o les de la companyia del ferrocarril, un altre dels objectius de les bombes. A més, evidentment, del suport de l'hemerografia.
Però a banda dels atacs a infraestructures, que van afectar especialment naus industrials, magatzems i instal·lacions de gas, també n'hi va haver contra habitatges i fins i tot l'edifici de l'Ajuntament, on van morir tres funcionaris el 22 de gener del 1938, les escoles públiques o els banys de Sant Elm. Va ser un any fatídic, amb atacs sostinguts fins al març i nous episodis a l'estiu, i al novembre. Els darrers atacs, ja el 1939, es van centrar sobre la retirada de les tropes republicanes, per preparar l'entrada dels franquistes, el 3 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada