Nord-est Llibertari: Laureano Montero Asensio

dilluns, 30 de gener del 2023

Laureano Montero Asensio

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 30 de gener de 1907 neix a Landete (Serranía de Cuenca) l'anarcosindicalista Laureano Montero Asensio

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier

Laureano Montero Asensio: El 30 de gener de 1907 neix a Landete (Serranía de Cuenca, Cuenca, Castella la Nova) l'anarcosindicalista Laureano Montero Asensio. El seu pare es deien Pedro Montero Martínez, pastor, i la seva mare, Estefanía Asensio Valle.

De ben jovenet emigrà a Badalona (Barcelonès Nord), on treballà d'obrer vidrier i s'afilià al Sindicat del Vidre de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. L'1 de març de 1939, pres a la Guingueta d'Ix (Cerdanya Nord), havia sol·licità, sense èxit, emigrar a Mèxic. Per sortir dels camps passà per les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).

Amb l'Ocupació alemanya va ser fet presoner pels alemanys i, després d'un temps al Camp Franc de Lorient (Morbihan, Bretanya), va ser deportat a l'illa de Guernesey (Illes Anglonormandes), on emmalaltí.

En acabar la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local d'Aspèth (Comenge, Alta Garona, Gascunya, Occitània) de la CNT-AIT en l'Exili, de la qual en 1948 era tresorer. També formà part de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP) i de la Federació Local de Castres (Tarn, Occitània) de la CNT-AIT, població on residia, primer al número 4 del carrer Capitouls, després a l'avinguda Roquecourbe i finalment al número 1 del carrer de la Platé. La seva companya fou Florencia Sánchez.

Laureano Montero Asensio va morir el 17 d'abril de 1979 a l'Hospital de Castres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...