Henriette Jeanne Rigaudin (Jeanne Humbert)

Jeanne Humbert

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 24 de gener de 1890 neix a Romans d'Isèra (Droma, Delfinat) la pacifista, neomaltusiana, naturista i militant anarquista Henriette Jeanne Rigaudin, coneguda com Jeanne Humbert 

Durant la Gran Guerra passà la frontera del Pirineu Oriental i marxarà a Barcelona per trobar-se amb el seu company,  Eugène Jean Baptiste Humbert, que s'hi havia exiliat per antimilitarista i hi restaran fins a l'armistici  

Henriette Jeanne Rigaudin (Jeanne Humbert): El 24 de gener de 1890 neix a Romans d'Isèra (Droma, Alvèrnia-Roine-Alps Delfinat, Occitània) la pacifista, neomaltusiana, naturista i militant anarquista Henriette Jeanne Rigaudin, més coneguda com Jeanne Humbert, amb el llinatge del seu marit. El seu pare es deia Frédéric Rigaudin, empleat, i la seva mare, Blanche Marie Blanc.  

Filla d'una família petitburgesa, nasqué al domicili dels avis materns. Va ser educada a Tours (Indre-et-Loire, Centre-Val de Loire) pel teixidor anarquista Auguste Delalé, company de la seva mare. Quan aquest va ser acomiadat de la feina per les seves activitats militants, van marxar a París (Illa de França), on van ser ajudats per Alfred Fromentin, conegut com L'anarquista milionari.  

En 1908 entrà a formar part de la Lliga per a la Regeneració Humana (LRH) del militant llibertari i neomaltusià Eugène Jean Baptiste Humbert, amb qui tindrà una filla el 17 setembre de 1915 i amb qui es casà el 26 de juny de 1924 al XX Districte de París. En l'LRH va començar a realitzar tasques de secretariat, gracies a les lliçons de mecanografia que havia après de Miguel Almereyda i havia esdevingut la padrina laica del seu fill, el futur cineasta Jean Vigo. Durant la Gran Guerra passà la frontera del Pirineu Oriental i marxarà a Barcelona per trobar-se amb el seu company que s'hi havia exiliat per antimilitarista i hi restaran fins a l'armistici.  

Va ser pionera de la lluita per la contracepció i va col·laborar en Génération Consciente i en La Grande Réforme, periòdics fundats per Eugène Humbert, i per això va haver de patir la repressió sorgida arran de la llei de 1920 que prohibia els mitjans contraceptius i la propaganda antinatalista.  

El 27 d'octubre de 1921 va ser condemnada amb el seu company a dos anys de presó, que va purgar a Saint-Lazare i a Fresnes, a París, i a 3.000 francs de multa.  

Quan va sortir, el 30 de juliol de 1922, va ser condemnada de bell nou a dos anys de presidi per «complicitat en avortament».  

La parella va participar en la creació de la Secció Francesa de la Lliga Mundial de la Reforma Sexual.  

Entre 1932 i la declaració de guerra va ser membre de la Lliga Internacional dels Combatents de la Pau (LICP), fundada per Victor Méric.  

En aquesta època va col·laborar en les revistes Controverse i Lucifer, editada per Aristide Lapeyre.  

Va ser autora de nombrosos articles de l'Encyclopédie Anarchiste, de Sébastien Faure.  

Va recórrer les regions de l'Hexàgon francès per realitzar més de cent conferències a favor del control de natalitat i del pacifisme. Durant una conferència de la LICP a Vire (Calvados, Normandia) va citar la frase de Victor Margueritte del seu llibre La patrie humaine (1931): «I d'antuvi les dones no han de tenir més infants mentre que les pàtries tinguin el dret d'assassinar-los», fet que li va implicar una nova condemna, el 18 de juliol de 1934, de tres mesos de presó i 100 francs de multa; però no va ser empresonada arran de les protestes de nombrosos amics escriptors i intel·lectuals.  

Durant la guerra es va refugiar a casa de la seva filla Claure a Lisieux (Calvados, Normandia), on Eugène Humbert serà detingut i empresonat abans de morir sota un bombardeig a Amiens (Somme, Alts de França, Picardia) el 25 de juny de 1944.  

Després de la guerra va reprendre la publicació de La Grande Réforme (1946-1949), amb Henri Brisemur com a gerent, però va haver de deixar de editar-la per manca de fons.  

Entre 1950 i 1960 va ser membre de «La Ruche cultural i llibertària», que agrupava al voltant de May Picqueray artistes, oradors i cantautors llibertaris --el desembre de 1968 va ser-ne elegida membre de la direcció--.  

A partir de 1974 ajudarà May Picqueray en la fundació de Le Réfractaire, del qual no va poder assumir la direcció ja que estava privada dels drets cívics arran de les seves condemnes.  

En aquesta època va col·laborar en diverses revistes llibertàries (La Rue, Le Monde Libertaire i altres).  

En 1981 el realitzador Bernard Baissat va realitzar un documental, Écoutez Jeanne Humbert, on aquesta explica la seva vida.  

A més de la premsa citada, va col·laborar en Cahiers du socialisme libertaire, Ce Qu'il Faut Dire, Contre-Courant, Défense de l'Homme, L'Homme et la vie, Liberté, Les Nuvelles Pacifistes, Pensée et Action, Le Barrage i altres.  

Entre les seves obres podem destacar En pleine vie. Roman précurseur (1931), Le pourrissoir (Saint-Lazare). Choses vues, entendues et vécues (1932), Sous la cagoule. A Fresnes, prison modèle (1933), Contre la guerre qui vient (1933), Eugène Humbert: la vie et l'oeuvre d'un néo-malthusien (1947), Sébastien Faure: l'homme, l'apôtre, une époque (1949), Gabriel Giroud (Georges Hardy): disciple et continuateur de Paul Robin pionner du néo-malthusianisme en France, fondateur de Régénération (1948), Jean Vigo, cinéaste d'avant-garde (1957), Une grande figure: Paul Robin (1837-1912) (1967), Les problemes du couple (1970), Deux grandes figures du moviment pacifiste et néo-malthusien: Eugène Humbert et Sébastien Faure(1970), entre d'altres.  

El seu últim domicili va ser al número 2 del carrer Lota del XVI Districte de París.  

Jeanne Humbert va morir l'1 d'agost de 1986 a la Clínica Bizet del XVI Districte de París.  

L'arxiu d'Eugène i Jeanne Humbert es troben dipositats a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.  

En 1990 Roger-Henri Guerrand i Francis Ronsin, Francis li van dedicar una biografia Le sexe apprivoisé. Jeanne Humbert et la lutte pour le contrôle des naissances.