Nord-est Llibertari: Busquen el responsable de pintar les sigles de Vox a la Font Gòtica i a l'ajuntament de Blanes

divendres, 6 de gener del 2023

Busquen el responsable de pintar les sigles de Vox a la Font Gòtica i a l'ajuntament de Blanes

Busquen el responsable de pintar les sigles de Vox a la Font Gòtica i a l'ajuntament de Blanes

L'empresa de neteja ha eliminat els grafitis aquesta mateixa matinada

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Blanes (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 06/01/2023.- Llegim al portal El Gerió Digital que la Policia Local de Blanes (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) està investigant per localitzar l'autor d'unes pintades en diversos edificis i indrets de la ciutat, com la Font Gòtica --que és patrimoni arquitectònic de Catalunya--, la façana de l'ajuntament i el Banc dels Músics del Passeig de Mar.

En tots els punts l'autor hi ha pintat les sigles del partit polític d'extrema dreta espanyolista Vox.

La Policia Local està intentant identificar-ne el responsable amb l'ajuda de les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat, on es pot veure que es tracta d'una sola persona que actuava i marxava ràpidament.

L'empresa de neteja ha eliminat les pintades aquesta mateixa matinada però està previst que s'hi continuï actuant per acabar-ho d'esborrar.

Els fets han passat cap a les dues de la matinada, segons s'ha pogut comprovar a les imatges de les càmeres de seguretat. Per la seqüència horària, l'autor ha començat pintant la Font Gòtica del carrer Ample, ha anat a l'ajuntament i posteriorment ha pintat el Banc dels Músics al passeig de Mar, on també ha pintat altres llocs com el terra o l'accés del parterre on hi ha els canons.

L'Ajuntament de Blanes recorda que l'autor podria ser acusat d'un delicte contra el patrimoni per les pintades a la Font Gòtica, la font més ben conservada de l'arquitectura gòtica de Catalunya. L'obra està inclosa a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i és un dels vestigis més destacats del vescomtat de Cabrera.

Una estelada furtada a la façana de l'ajuntament de Cassà de la Selva

Des d'aquesta redacció de Tramuntana Vermella Mail, senyalem que sembla que aquests dies torna una ofensiva espanyolista, ja que per segona vegada en poc temps, s'han robat les pancartes i les banderes que l'Ajuntament de Cassà de la Selva (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) tenia penjades en els balcons de l'edifici, com ara una estelada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...