SOS Costa Brava informa que 2022 ha estat un any ple d'activisme en defensa del litoral de l'Alt i Baix Empordà i la Selva
Hi ha més de 30 casos oberts i en diferents estadis, però segueixen aconseguint èxits rellevants
Begur, el municipi més conflictiu segons SOS Costa Brava
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palafrugell (Gavarres marines, baix Empordà, comtat de Girona) 24/12/2022.- SOS Costa Brava informa que 2022 ha estat un any ple d'activisme en defensa de l'Alt i Baix Empordà i la Selva. Hi ha més de 30 casos oberts i en diferents estadis, però segueixen aconseguint èxits rellevants.
Cal destacar en primer lloc, la gran victòria d'Aturem la C-32 gràcies a la sentència judicial que li dona la raó, declarant nul el projecte nova carretera per vulneració de la Llei del Canvi Climàtic, i davant de la qual la Generalitat ha anunciat que no té intenció de recórrer.
Salvem la Platja de Pals ha aconseguit que el conjunt de Ràdio Liberty hagi estat declarat Bé Cultural d'Interès Local. Així mateix, la Comissió d'Acció Climàtica del Parlament de Catalunya ha aprovat instar l'Estat i la Generalitat a incloure un Memorial de la Guerra Freda en el projecte de restauració de l'espai.
L'entitat també ha suscitat que Acció Climàtica requereixi Avaluació Ambiental Estratègica Ordinària (en lloc de simplificada) d'un vial que l'Ajuntament de Pals vol construir i que afecta el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, en un sector d'elevat trànsit de fauna protegida i presència d'estanys d'alt valor, com el Vernegar.
SOS Palafrugell ha aconseguit que l'Ajuntament aprovi una suspensió de llicències d'un any en sectors que s'han d'adaptar a la normativa d'integració paisatgística del Pla Director de la Costa Brava.
Aquest és un pas clau per analitzar a fons retalls de bosc classificats com a sòl urbanitzable, tals com les rieres de Mas Llor (Tamariu) i el Canadell (Calella), o a la muntanya de Sant Sebastià.
Tanmateix, la pressió sobre la promoció Aiguacel d'Aigua Xelida ha fet que el projecte redueixi a la meitat el nombre d'habitatges a construir (de 33 a 15) i es descarta l'efecte de pantalla visual distribuint els edificis en lloc d'aixecar un sol bloc continu a la part més alta de la finca.
A Begur, epicentre dels projectes més impactants en construcció, com els Jardins de sa Riera Living i la urbanització de s'Antiga, hi ha diversos casos als tribunals pendents de sentència o proves pericials.
Així mateix, les al·legacions presentades juntament amb Salvem Begur i Ecologistes en Acció han obligat a retirar tres vegades la proposta de modificació puntual del POUM per adaptar el projecte d'Urbanització de Puig Montcal al Pla Director de la Costa Brava.
La constatació de pèrits independents en seu judicial que la promoció de 9 habitatges envaeix Espai d'Interès Natural, ha refermat la decisió de les entitats a seguir defensant aquest sector fins al final.
No es pot permetre que el sòl no urbanitzable establert mitjançant el PEIN sigui objecte d'excepcions per a la construcció de xalets de luxe.
També hem presentat al·legacions presentat al·legacions a nous sectors forestals on l'ajuntament ha aprovat construir, com Mas Gispert i Bosc Major, i per tot plegat, Begur ha estat el punt neuràlgic de la major manifestació d'aquest 2022.
Juntament amb Amics de la Natura de Cadaqués SOS Costa Brava ha rebutjat l'avanç de POUM perquè manté unes expectatives de creixement desaforades (fins a mil habitatges nous) quan el municipi ja penja el cartell de "tancat" perquè supera l'aforament de la població, sense esmentar que no té aigua per absorbir nous augments de demanda. Al Cap de Creus també ha recolzat el manifest a favor d'un Pla Rector d'Ús i Gestió ambiciós, davant les pressions de sectors econòmics que només entenen els espais naturals com una font de negoci, obviant que la seva finalitat principal i última és conservar la biodiversitat i els ecosistemes.
Fonts oficioses parlen de nous èxits, alguns de gran rellevància en zones molt pressionades de la Costa Brava, i que esperem poder anunciar a principis de 2023.
Finalment, el 2022 ha estat també l'any de la confirmació del projecte del Conservatori del Litoral, la creació del qual ja ha iniciat el procés participatiu de definició i formulació. Mentre SOS Costa Brava reivindica que el Conservatori del Litoral ha de ser un organisme autònom amb funcions i pressupost específics, havent-hi constància que el 2023 començarà a caminar amb 2-2,5 milions d'euros per a l'adquisició de finques d'alt valor natural a primera de línia de mar amenaçades per l'urbanisme depredador.
El president de l'entitat SOS Costa Brava, Sergi Nuss, conclou que "tota aquesta lluita l'hem complementat amb la creació d'una exposició itinerant que ha anat circulant pels pobles de la Costa Brava. No dubtis a demanar més informació si vols que s'instal·li al teu municipi. A principis de 2023 tindrà lloc la renovació de la Junta i els càrrecs de representació del Consell Federal de SOS Costa Brava, fet que portarà a l'inici d'un nou mandat de dos anys per seguir avançant en els objectius de SOS Costa Brava, recollits al nostre manifest fundacional. Esperem seguir comptant amb tu i poder-te veure tant a les trobades com a les accions d'aquest tsunami social per protegir la natura i el paisatge del nostre litoral."
Begur, el municipi més conflictiu segons SOS Costa Brava
Segons Ràdio Capital de l'Empordà, està acabant el 2022 i, un any més, un dels temes d'actualitat al Baix Empordà ha estat la urbanització del litoral i els seus efectes a la Costa Brava. Per saber com valoren aquest any des de l'entitat SOS Costa Brava aquesta setmana al Supermatí de l'emissora ha parlat amb Irene Gisbert, vicepresidenta de l'associació.
Irene Gisbert explica els seus objectius són una carrera de fons però estan contents amb la feina realitzada aquest any. Assenyala que s'han fet passos per aconseguir els objectius marcats, i destaca alguna de les campanyes per les quals han lluitat aquest any, com per exemple la promoció del Conservatori del Litoral. Seria un projecte per adquirir sòls i protegir-los que, segons SOS Costa Brava, s'hauria de finançar amb el 50% de la taxa turística que s'obté de la Costa Brava. Gisbert assegura que és un projecte que, encara que no sigui realitat encara, va pel bon camí.
Una altra campanya en la qual SOS Costa Brava ha treballat durant el 2022 és la campanya de Pinedes. L'entitat ha demanat als Ajuntaments que desclassifiquin els terrenys de bosc que encara queden a primera línia de mar i on ara mateix, es podria construir. Un dels objectius d'aquesta campanya seria protegir, per exemple, el terreny que es vol utilitzar per ampliar la marina del Port d'Aro.
La vicepresidenta explica que és una campanya més complicada, perquè treballar amb els ajuntaments és més difícil.
És per això que des de SOS Costa Brava demanen als Ajuntaments que tinguin més iniciativa a l'hora de protegir els pocs espais de bosc que queden a primera línia de mar.
Begur, el municipi més conflictiu segons SOS Costa Brava
Gisbert destaca Begur com l'epicentre de les construccions i assegura que l'Ajuntament està "constantment aprovant noves urbanitzacions i permetent que s'edifiqui a qualsevol lloc", fins i tot a zones protegides. Afirma que és l'Ajuntament més conflictiu del Baix Empordà.
Davant d'aquesta situació, la vicepresidenta demana que els Ajuntaments facin cas al Pla Director Urbanístic de la Generalitat.
De cares a l'any que ve, Irene Gisbert destaca dos objectius clars: en primer lloc, aconseguir que es creï el Conservatori del Litoral. I en segon lloc, que els Ajuntaments també comencin a comprar terrenys del litoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada