Josep Miquel Clapés
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 19 de desembre de 1931 mor a Sabadell l'anarquista i anarcosindicalista Josep Miquel Clapés --a vegades el primer llinatge citat Miguel--, conegut com L'Avi Miquel. Havia nascut en 1859 --algunes fonts citen 1851-- a Sabadell
Passà la frontera del Pirineu Oriental i entre el 5 i el 12 d'octubre de 1908 fou delegat de l'organització Solidaritat Obrera al Congrés de la Confederació General del Treball (CGT francesa) celebrat a Marselha, on parlà en suport de la Vaga General i llegí un manifest antilerrouxista
Josep Miquel Clapés: El 19 de desembre de 1931 mor a Sabadell (Vallès Occidental) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Miquel Clapés --a vegades el primer llinatge citat Miguel--, conegut com L'Avi Miquel. Havia nascut en 1859 --algunes fonts citen 1851-- a Sabadell.
Es guanyà la vida treballant de teixidor, vivia al barri de la Creu Alta de Sabadell i estava casat i tenia una filla. Fou amic de la infància del teixidor anarquista Domènec Fruitós Puig.
Va ser un dels fundadors de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) a Catalunya i ocupà càrrecs orgànics en la Federació Regional Espanyola (FRE) d'AIT, com ara a la secretaria de la Federació Local de Sabadell.
En 1882 fou un dels organitzadors de la vaga a favor de les vuit hores que durà set setmanes.
En 1883 participà en la fundació de l'Ateneu Obrer i el setembre d'aquell any un dels que crearen la Lliga Anticlerical «Monti Tognetti».
Participà en la preparació del Primer de Maig de 1890 i en les següents convocatòries d'aquesta data a Catalunya.
L'1 de setembre de 1896, arran de l'atemptat del carrer Canvis Nous de Barcelona, va ser detingut i tancat al castell de Montjuïc. No processat, les autoritats decidiren deportar-lo a Anglaterra i el 15 de juliol de 1897 va ser a embarcat a Barcelona al vapor Isla de Luzón amb altres 27 anarquistes investigats en el Procés de Montjuïc amb destinació a Liverpool (Anglaterra).
Es relacionà amb el pedagog llibertari i francmaçó Francesc Ferrer i Guàrdia i col·laborà en la revista Escuela Moderna. També fou amic personal del ceramista republicanofederal anarquitzant i francmaçò Marià Burguès Serra.
Entre 1897 i 1912 col·laborà en El Trabajo de Sabadell.
A partir de 1904 participà en l'organització de la Federació Catalanobalear de l'Art Fabril.
En 1907 va fer una conferència sobre les pensions obreres.
Passà la frontera del Pirineu Oriental i entre el 5 i el 12 d'octubre de 1908 fou delegat de l'organització Solidaritat Obrera al Congrés de la Confederació General del Treball (CGT francesa) celebrat a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on parlà en suport de la Vaga General, de les activitats del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux García i llegí un manifest antilerrouxista. Aquest viatge va ser finançat per Ferrer i Guàrdia.
El juliol de 1909, com a membre del grup insurreccional de la Federació Obrera Sindical de Sabadell, jugà un paper destacat a la vaga de la Setmana Roja de Glòria Proletària. Jutjat per aquests fets proletaris, va ser condemnat a cadena perpètua, pena que va ser commutada per la de desterrament.
Per les seves activitats hagué d'exiliar-se en diferents ocasions a l'Hexàgon francès i a diverses ciutats europees (Brussel·les, Londres, París i altres ciutats).
Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), participà en la vaga general revolucionària de 1917. Detingut, va ser apallissat de valent, fet pel qual va quedar paraplègic.
El fabricant Joan Salas Busquets, amic seu i membre del «Círcol Republicà Federal» (CRF), li va comprar un teler perquè pogués treballar a casa seva.
Sempre en la lluita, en 1920, en plena etapa del pistolerisme de la patronal, va ser detingut.
En 1931, amb la proclamació de la República del 14 d'Abril, milità en el Sindicat Únic d'Oficis Diversos de la CNT-AIT de Sabadell, on hi havia molts militants de la Federació Anarquista Ibérica (FAI).
Apassionat per la lectura, es diu que tenia la millor biblioteca particular de Sabadell. Va traduir un llibre de Sébastien Faure sobre educació.
Josep Miquel Clapés va morir el 19 de desembre de 1931 a Sabadell.
Entre el 6 de gener de 1937 i l'1 de maig de 1939 el carrer Sant Miquel de Sabadell portà el seu nom.
Des del 30 de maig de 1979 un carrer de Sabadell porta el seu nom i l'11 de març de 2020 es col·locà la placa amb el seu nom que es conservava del carrer Sant Miquel de Sabadell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada