Nord-est Llibertari: Carles Vidal Pasanau

diumenge, 6 de novembre del 2022

Carles Vidal Pasanau

El 4 de novembre de 2017 es va publicar que "el 4 de novembre de 1917 neix al bari de Sarrià de Barcelona l'anarquista, anarcosindicalista i resistent llibertari Carles Vidal Passanau". Ara tenim més dades: es deia de segon llinatge Pasanau i neix a Sarrià el 6 de novembre de 1917.

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 6 de novembre --algunes fonts citen erròniament el 4 de novembre-- de 1917 neix al barri de Sarrià de Barcelona l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Carles Francesc Guillem Vidal Pasanau --a vegades citat erròniament Passanau--

El 15 de maig de 1948 Quico Sabaté fugí d'un control de la Gendarmeria en la carretera Nacional-115, prop del veïnat de la Cabanassa, a Ceret, a 8 quilòmetres de la frontera. Poc després, hi va haver un registre al mas Casanova Llobeta, amb presència de la companya d'en Quico, Leonor. Aleshores, Sabaté s'amagà a casa del seu amic Jacques Pignol, a Arboçols (Conflent), a pocs quilòmetres. D'allà sortí l'expedició guerrillera d'en Quico Sabaté amb el seu germà Josep, Francisco Martínez Márquez, Ramon Vila Capdevila, Josep Dot, Alejandro Tibucio, Benítez i Carles Vidal Pasanau

Membre del Grup d'Acció Los Novatos, fou condemnat a mort i afusellat juntament amb el seu company de militància José López Penedo, el 4 de febrer de 1950.

Amb José López Penedo i altres, s'integrà al Grup d'Acció Los Novatos, del Moviment Llibertari, encapçalat per Quico Sabaté i el seu germà gran Josep.

El 2 de març de 1949, Vidal participà, sempre segons la policia, en un fallit atemptat contra el cap de la Brigada Político Social de Barcelona Eduardo Quintela Bóveda

Carles Vidal va ser detingut el dissabte 4 de juny a Barcelona. En aquell moment treballava a la Casa Butxems amb el nom de Juan Capdevila Mestre

Carles Vidal Pasanau: El 6 de novembre --algunes fonts citen erròniament el 4 de novembre-- de 1917 neix al barri de Sarrià de Barcelona l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Carles Francesc Guillem Vidal Pasanau --a vegades citat erròniament Passanau--. Sos pares es deien Bonaventura Vidal Tort, carboner anarcosindicalista, i Altèria Pasanau Pentinat.

Si vols llegir la seva biografia:

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Carles+Vidal+Pasanau].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...