Adolf Castaños Garrofé

Adolf Castaños Garrofé

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 7 d'octubre de 1954 neix a Barcelona el poeta, escriptor, periodista, activista cultural i social anarquista Adolf Castaños Garrofé 

Membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, participà en una excursió de l'entitat a l'Escala i el jaciment arqueològic d'Empúries, on hi hagué una recepció a l'Ajuntament de la vila 

Adolf Castaños Garrofé: El 7 d'octubre de 1954 neix a Barcelona el poeta, escriptor, periodista, activista cultural i social anarquista Adolf Castaños Garrofé. De família llibertària, el seu pare es deia Modesto Pedro Castaños Serrano, treballador del tèxtil, i la seva mare, Nativitat Garrofé Audet.  

Estudià fins l'ensenyament mitjà i la seva formació cultural l'aconseguí com a resultat del seva educació autodidacta.  

Treballà d'administratiu en diferents empreses barcelonines i cap el 1971 entrà en contacte amb antics obrers de la Confederació Nacional del Treball (CNT) que accentuaren el seu pensament llibertari que ja havia heretat de la seva família.  

En 1974 es casà amb María Ángeles Igartua, d'Eibar (Debabarrena, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria), amb qui tingué una filla, Guiomar Castaños Igartua.  

En 1975 la parella s'instal·là a Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova), on treballà de corrector en diferents editorials i va fer recitals de poesia a bars i espais culturals.  

En 1976 es relacionà amb la CNT-AIT que s'estava reorganitzant i s'integrà en l'Assemblea d'Arts Gràfiques de la mà d'Arturo González Martín, nucli de la fundació del Sindicat d'Artes Gràfiques de la CNT. Amb Arturo González Martín i Carlos Oroza Fernández, fundà a Almazán (Comarca de Almazán, Sòria, Castella la Vella) El Pendón (1977-1978).  

En aquesta època assistí a les tertúlies d'Antonio Artero Coduras, amb Manuel Alejandre Abarca (Manuel Aleixandre), Fernando Fernández Gómez (Fernando Fernán Gómez) i altres, on aprengué l'art de la recitació.  

Participà activament en recitals poètics a ateneus, jornades llibertàries, mítings, fires del llibre i sindicats de diverses localitats peninsulars (Barcelona, Madrid, Mataró, San Sebastián de los Reyes, Torrelavega i altres).  

En 1981 s'establí a A Coruña (A Coruña, Galícia).  

Instal·lat definitivament a Barcelona anys després, passà llargues temporades a Eibar, sobretot a partir de la seva jubilació en 2014. 

A Barcelona participà en activitats del Centres d'Estudis Joan Bardina (sopars tertúlia a El Glaciar i dinars al bar de la Penya de l'Espanyol a la plaça Reial entre altres), on també hi havia alguns altres llibertaris.   

Encara que mai no va estar afiliat a cap organització llibertària, treballà activament en els ateneus llibertaris, centres socials, casals okupats i altres, i sempre donant la seva visió anarquista.  

En 1996 fundà el Grup Poètic «León Felipe» de l'Ateneu Llibertari de la Verneda de Barcelona i també participà en l'Ateneu Llibertari del Xino de Barcelona i en l'Ateneu Llibertari de Sants, que ajudà a reconstruir en 2005.  

En aquests anys va fer recitals a centres socials i alternatius de la Península (Bilbao, Eibar, Ermua, Logronyo i altres localitats).  

Membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) de Barcelona, el juny de 2000 en va ser nomenat vicepresident. Participà una excursió de l'entitat a l'Escala i el jaciment arqueològic d'Empúries (Baix Ter, Alt Empordà), on hi hagué una recepció a l'Ajuntament de la vila. 

També col·laborà amb la barcelonina Fundació d'Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes (FELLA).  

Ja en el segle XXI participà en nombroses gires poètiques (De ti hacía ti, tan solo has de llegar, Cabaret poético, Poesía comprometida del siglo XX, etc.), moltes vegades amb altres poetes (David Castillo Buïls, Jesús Lizano Lizano, José María Mateo Rello i alguns altres).  

Va ser un gran coneixedor de l'obra poètica d'autors com Rafael Alberti Merello, Felipe Camino Galicia de la Rosa (León Felipe) o Federico García Lorca.  

Trobem textos seus en diferents publicacions llibertàries, com ara CNT, Debate Libertairo, Ekintza Zuzena, Noticiari Enciclopèdic, Res de Boira, Solidaridad Obrera i altres.  

És autor dels poemaris Dicen de ti hacia a ti, tan solo has de llegar. La libertad y el desarraigo (1977) i Ahora que dicen que viene un tiempo nuevo (1999).  

En 2002 prologà el llibre de José María Mateo Rello Orilla Sur i en 2003 col·laborà en el llibre col·lectiu La Barcelona rebelde. Guía de una ciudad silenciada.  

Adolf Castaños Garrofé va morir el 9 de març de 2021 al seu domicili d'Eibar i va ser incinerat a Ermua (Durangaldea, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria).