Notícia sobre la detenció de Pere Massoni Vives apareguda en el diari barceloní La Vanguardia de l'1 de febrer de 1924
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 24 d'agost de 1896 neix a Barcelona l'anarquista i destacat anarcosindicalista
--també citat erròniament de diferents maneres (Mazoni, Rotger, Roger, Massoni Rotger, Massoni Viva i algun altre)
Durant la dictadura de Primo de Rivera, en maig de 1929 marxà, juntament amb Joan Roigé, passant la frontera del Pirineu Oriental, com a delegat a l'Estat francès i a Bèlgica per preparar l'emigració política i organitzar el moviment revolucionari antimonàrquic --a Brussel•les s'entrevistà amb aquesta finalitat amb Francesc Macià--
Pere Massoni Vives: El 24 d'agost de 1896 neix a Barcelona l'anarquista i destacat anarcosindicalista Pere Massoni i Vives --també citat erròniament de diferents maneres (Mazoni, Rotger, Roger, Massoni Rotger, Massoni Viva i algun altre). El seu pare es deia Josep Massoni i la seva mare, Àngela Vives.
Rajoler de professió, en 1915 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Entre el 28 de juny i l'1 de juliol de 1918 va ser delegat del Sindicat d'Obrers Rajolers del Ram de la Construcció al Primer Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) celebrat a Barcelona (Congrés de Sants).
L'octubre d'aquest mateix any formà part de la primera junta del Sindicat Únic del Ram de la Construcció com a secretari exterior.
Durant els anys del pistolerisme de la patronal va ser força perseguit. El 23 d'abril de 1919 patí un atemptat a mans d'un escamot de pistolers pagat per la patronal --format per Antoni Soler Martorell (El Mallorquí), Luis Fernández i Octavio Muñoz (El Argentino)– i quedà greument ferit. No aconseguí recuperar-se del tot de les lesions d'aquesta agressió i es va veure obligat en els seus últims anys a treballar en la seva professió amb una paràlisi progressiva a la cama i a fer de conserge al local del Sindicat de Rajolers del carrer de l'Om de Barcelona.
Entre agost i setembre de 1919 passà una temporada, amb José Gil Ballester, a Sevilla (Área Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia), en qualitat de delegat del Comitè Nacional de la CNT per a preparar el Segon Congrés Nacional i reorganitzar els sindicats de treballadores de l'agulla, de construcció i de constructors de persianes.
El desembre de 1919 assistí a Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova) al Segon Congrés Confederal de la CNT (Congrés de la Comèdia).
En aquesta època va fer una bona amistat amb Josep Peirats Valls, amb qui treballava a la mateixa fàbrica de maons.
En 1923 participà activament en la vaga de la construcció i fou membre de la Comissió de Defensa dels companys rajolers Enric Guiot i Climent acusats d'atracament i condemnats a mort.
En 1924 va ser empresonat governativament per conspiració contra la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, acusat de ser un dels organitzadors de l'expedició de Bera (Bortziri, Iruñeko Merindadea, Nafarroa, Euskal Herria).
En 1928 formà part del grup «Solidaridad» i publicà el fullet Los ladrilleros a través de las luchas sociales, amb pròleg de Juan López. Després fou un dels fundadors del grup «Unió de Militants de la Confederació».
L'abril de 1928 assistí, amb Ramon Hortoneda, a l'Assemblea de Cooperatives Catalanes i el juny d'aquell any formà part, en representació de la CNT-AIT, del primer Comitè Revolucionari de Catalunya, que conspirava contra la Dictadura.
En maig de 1929 marxà, juntament amb Joan Roigé, passant la frontera del Pirineu Oriental, com a delegat a l'Estat francès i a Bèlgica per preparar l'emigració política i organitzar el moviment revolucionari antimonàrquic --a Brussel·les s'entrevistà amb aquesta finalitat amb Francesc Macià--.
També el maig d'aquell any s'integrà en el Comitè Nacional confederal clandestí, constituït per Ángel Pestaña, i que dimití el mateix desembre.
De bell nou membre del mateix Comitè Nacional confederal durant els primers mesos de 1930, s'encarregà de legalitzar la CNT l'abril d'aquell any i fou membre del Comitè de Relacions.
L'abril de 1930, i l'octubre amb Joan Peiró, s'entrevistà amb Miguel Maura i Ángel Galarza, representants del Comitè Revolucionari Nacional Polític, a Donostia (Donostialdea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria), per sondejar la CNT-AIT amb la finalitat d'organitzar una vaga general.
El 27 d'abril de 1930 presidí un míting d'afirmació sindical celebrat al Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona, on intervingueren Joan Peiró, Ángel Pestaña, Emili Mira, Sebastià Clarà i ell mateix.
L'agost de 1930, en reaparèixer Solidaridad Obrera, dirigit per Joan Peiró, assumí el càrrec d'administrador, nomenament que li va ser atorgat el 17 de maig de 1930 durant el Ple Regional de la CNT-AIT, i, gràcies a la seva constància des de la Comissió Pro-Impremta creada per ell, el periòdic aconseguí impremta pròpia.
L'octubre de 1930 representà el sector sindicalista de la CNT-AIT en les reunions amb els republicans independentistes catalans, que es varen concretar en la formació del Comitè Pro Llibertat.
El 15 de febrer de 1931 presidí un míting d'afirmació sindicalista al Teatre del Bosc de Barcelona, on intervingueren Francisco Arín, Sebastià Clarà, Joan Peiró, Casas Sala i ell mateix.
Durant la Conferència Regional de la CNT-AIT de Catalunya, que se celebrà entre el 31 de maig i l'1 de juny de 1931, fou confirmat en el càrrec d'administrador de Solidaridad Obrera, en contra de l'opinió de Felipe Alaiz.
Molt lligat a Ángel Pestaña i a Joan Peiró, l'agost de 1931 signà el «Manifest dels Trenta». L'adscripció a aquest «reformisme» no agradà a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i fou acusat per membres d'aquesta organització en el Ple Regional de Sindicats Únics de Barcelona de març de 1933 d'irregularitats en la gestió econòmica de Solidaridad Obrera. Aquestes crítiques l'obligaren a dimitir i agreujaren la seva malmesa salut.
Pere Massoni Vives va morir de tuberculosi pulmonar el 6 de juny de 1933 al seu domicili del barri de Sants de Barcelona i va ser inhumat al cementiri de Sants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada