Nord-est Llibertari: Antoni Salaet Daudé

dissabte, 20 d’agost del 2022

Antoni Salaet Daudé

Nota necrològica de Josep Salaet Daudé apareguda en el periòdic de Badalona Solidaridad Obrera de setembre-octubre de 2006

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 20 d'agost de 1914 neix a Benifallet (Baix Ebre) l'anarcosindicalista Josep Antoni Salaet Daudé (algunes fonts citen erròniament el segon llinatge Daudet)

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, com ara el de Bram, i després passà per les Companyies de Treballadors Estrangers i va ser destinat a diverses poblacions (Radonvilliers, Brienne-le-Château i altres)

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, s'instal•là a la zona de Perpinyà, on va treballar i militar en la Federació Local de CNT-AIT en l'Exili

Josep Salaet Daudé: El 20 d'agost de 1914 neix a Benifallet (Baix Ebre) l'anarcosindicalista Josep Antoni Salaet Daudé --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge Daudet--. El seu pare es deia Josep Salaet Cartoixa i la seva mare, Salvadora Daudé Llesera.

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), va ser declarat pròfug quan va ser cridat a fer el servei militar.

Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 lluità al front en una columna confederal.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, com ara el de Bram (Aude, Occitània). Després passà per les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) i va ser destinat a diverses poblacions (Radonvilliers, Brienne-le-Château i altres).

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, s'instal·là a la zona de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), on va treballar i militar en la Federació Local de CNT-AIT en l'Exili.

Després de la mort del dictador Francisco Franco, retornà al seu poble, on milità en la Federació Local de la CNT-AIT.

Atret pel món de la cultura, deixà una important biblioteca.

Josep Salaet Daudé va morir el 8 de juny de 2006 al seu domicili de Benifallet i va ser inhumat al cementiri d'aquesta població.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...