Al Principat de Catalunya encara es mantenen dempeus monuments franquistes destacats

Al Principat de Catalunya encara es mantenen dempeus monuments franquistes destacats 

Calldetenes és el municipi on millor conservada està l'estructura feixista 

Solivella té un obelisc despullat de tota simbologia 

Bordils i Folgueroles van retirar la creu fa pocs anys 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Calldetenes (Osona) 12/08/2022.- Llegim al diari El Punt Avui que diversos monuments dedicats als considerats pel franquisme "caballeros de España caidos en la Cruzada Nacional" (1936-1939) encara s'aguanten dempeus. Almenys cinc municipis del Principat de Catalunya conserven en el seu terme un monument inaugurat en temps del franquisme per honorar les víctimes feixistes. A més del monument al castell de Montjuïc de Barcelona, n'hi ha també a Calldetenes, a la comarca d'Osona; a Solivella, a la comarca de la Conca de Barberà; a Vallromanes, al Vallès Oriental, i a Valls, municipi de l'Alt Camps que va ressignificar l'obelisc amb versos de Salvador Espriu. 

Fins fa un parell d'anys, el nombre de monuments als caiguts feixistes s'enfilava fins a set, perquè també n'hi havia un al municipi de Bordils, al Gironès, i un altre a Folgueroles, comarca d'Osona. Tots dos van ser retirats de la via pública, sense fer escarafalls. 

Els monuments guarden tots una similitud formal, un obelisc d'on sobresurt una creu en relleu. Aquesta és l'estructura de l'obra que es va fer a Calldetenes, a tocar de l'ermita de Sant Martí de Riuprimer. Flanquejat per dos xiprers de dimensions imponents, a l'obelisc hi ha escrita la llegenda "Los mártires caíods por Dios y por España" i, a continuació, al llarg de la pedra de la creu, hi ha gravats els noms de religiosos catòlics morts el 1936, que és a qui va dedicat. 

Els monuments que queden dempeus pel país són tots creus, com la que hi ha al costat de l'entrada principal de l'església de Vallromanes. També és una creu, i dona nom a la plaça on s'alça, la que hi ha a Solivella. En aquest municipi de la Conca de Barberà van treure la simbologia feixista que hi havia a l'obelisc, la van canviar per una altra; finalment hi van posar una placa amb la paraula "Fe", que també es va treure, i ara el monument està nu, despullat. 

Igual que el de Solivella és el que hi ha a la plaça del Quarter de Valls, on es va mantenir l'obelisc i la creu, però en aquest cas es va ressignificar el lloc amb un placa amb versos de Salvador Espriu. L'origen de les pedres és, però, el mateix: honorar els feixistes morts durant la guerra dels Tres Anys. 

De creus que eren a la via pública, se n'han tret moltes, i els casos més recents són el de Bordils (Baix Ter, Gironès), on es va aprofitar la realització d'unes obres al carrer per fer desaparèixer el monument. A Folgueroles (Plana de Vic, Osona) fins fa poc més d'un any hi havia un petit obelisc conegut com "el pedronet dels caiguts", i ja no hi és. L'actual alcalde, Xavier Roviró, explica que la retirada va ser "discreta". 

Molt anterior a aquests fets recents van ser la retirada d'altres creus, com es va fer a Rubí (Vallès Ocidental), el 1977, o a Taradell (Plana de Vic, Osona), el 1978. En aquest últim cas es va aterrar la creu que hi havia davant de l'església i es va construir un monument al mig del cementiri "a tots els caiguts" de la Guerra dels Tres Anys. 

De tots els monuments franquistes és el més imponent és el de Montjuïc, a Barcelona. Hi ha un element que delata la seva evident condició d'espai consagrat al feixisme. Es tracta dels tres pals de bandera que hi ha, un a cada costat de l'arc que precedeix la pedra de l'altar i l'obelisc amb la creu que hi ha darrere, i el tercer, situat rere l'obelisc. S'hi van posar tres pals per hissar la bandera d'Espanya, la de la Falange i les JONS i la del Requetè, com era costum en la posada en escena de la dictadura militar oligàrquica feixista de Franco.