La Via Pirinenca il·lumina el Pirineu de punta a punta per reivindicar l’autodeterminació

La llum de la llibertat trenca fronteres amb la Via Pirinenca 

La Via Pirinenca il·lumina el Pirineu de punta a punta per reivindicar l'autodeterminació 

L'ANC, la FEEC i Gure Esku Dago il·luminen més de tres-cents cims de manera reivindicativa  

Mallorca també s'ha afegit a la iniciativa 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 03/07/2022.- El Secretariat Nacional de l'AssembleaNacional Catalana informa que Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea, ha qualificat l'acció Via Pirinenca com un gran crit silenciós, un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l'autodeterminació dels pobles i contra les fronteres imposades. 

Ahir dissabte, 2 de juliol, s'ha dut a terme l'acció artística i reivindicativa més gran d'Europa. La Via Pirinenca ha comptat amb més de 300 cims, dels quals 130 a Catalunya. L'acte central de la Via Pirinenca, organitzat per l'Assemblea, l'entitat sobiranista basca Gure Esku i la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, ha tingut lloc a l'Estació d'esquí nòrdic Guils-Fontanera (Guils de Cerdanya), des d'on s'ha donar el tret de sortida a l'acció d'il·luminació simultània al llarg de tot el Pirineu.  

De fet, la Via Pirinenca ha arribat fins a les Illes Balears, on també s'han il·luminat cims de la mà de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. De forma simultània a la Via Pirinenca s'ha organitzat la Ruta de la Llibertat, que la Fundació Reeixida gestiona per recordar les persones que creuaven el Pirineu per salvar vides durant la Segona Guerra Mundial. La Via Pirinenca s'ha dut a terme gràcies també a la col·laboració d'ÒmniumCultural, Artistes de la República i la Fundació Reeixida. 

L'acte central ha comptat amb les intervencions de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu; la presidenta de Gure Esku, Amalur Álvarez; el president de la FEEC, Jordi Merino; l'alcalde de Guils de Cerdanya, Josep Mendo; Marc Sellarès, d'Artistes de la República, i Dídac Amat, d'Òmnium Cultural. A més, ha comptat amb l'actuació dels txalapartaris Javier Olaziola i Txopo López de Robles. 

L'encarregat de començar l'acte ha estat l'alcalde de Guils, Josep Mendo, seguit de Marc Sellarès, coordinador de la sectorial de l'AssembleaArtistes de la República, que ha destacat que la Via Pirinenca és l'obra d'art més gran mai feta, i que la dissidència política en forma d'art és molt difícil de reprimir. El president de la FEEC, Jordi Merino, ha reblat que cal revifar la flama de l'independentisme, i així tindrem una nova flama encesa en forma dels farells de la Via Pirinenca. 

La presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu, ha expressat el seu agraïment als assistents, als participants i a totes les entitats, i ha posat en valor el compromís, la complicitat i la cooperació per dur a terme un repte de tals proporcions, l'acció artística més gran de caràcter polític que s'ha projectat mai a Europa. També ha volgut afegir que la Via Pirinenca és un gran crit silenciós, un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l'autodeterminació dels pobles. Una protesta contra les fronteres imposades per la violència i l'opressió dels Estats. 

Amalur Álvarez, la presidenta de Gure Esku, ha reivindicat que quan hi ha una majoria social que vol decidir el seu estatus polític, que vol conformar un Estat independent, la millor opció és l'exercici del dret a l'autodeterminació, i ha insistit que Gure Esku reclama que les fronteres es decideixin democràticament, amb vots, i no amb imposicions, violència o guerres: per Euskal Herria i Catalunya, el Pirineu no representen una frontera, sinó un punt de trobada entre els pobles basc i català. 

Dídac Amat d'Òmnium Cultural ha remarcat la seva voluntat de seguir treballant junts per construir una Europa dels pobles, on l'Estat espanyol no tingui més alternativa que respectar el dret a l'autodeterminació dels "nostres ciutadans i ciutadanes". 

La Via Pirinenca s'ha creat encenent farells especials i llanternes frontals als cims per reivindicar el dret d'autodeterminació dels pobles i reclamar l'atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa. A més, s'ha fet explícit el rebuig cap a les fronteres imposades, a la repressió i als obstacles antidemocràtics que pretenen impedir la materialització de la voluntat democràtica dels pobles basc i català.