Nord-est Llibertari: La PAAC i el Centre d'Ecologia de Catalunya celebra que el TSJC deixi clar que Vacamorta s'ha de buidar ''del tot''

dimarts, 26 de juliol del 2022

La PAAC i el Centre d'Ecologia de Catalunya celebra que el TSJC deixi clar que Vacamorta s'ha de buidar ''del tot''

La PAAC i el Centre d'Ecologia de Catalunya celebra que el TSJC deixi clar que Vacamorta s'ha de buidar ''del tot''

El Tribunal ha avalat el termini de buidatge de 20 anys plantejat per la Generalitat

Però l'explotació Elena que cita la interlocutòria per dur els residus no està a 25 quilòmetres de l'actual abocador sinó a només 100 metres

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) 26/07/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) i el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius de Catalunya (CEPA-EdC) celebren que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi "recalcat" en la seva interlocutòria que l'abocador s'ha de buidar de "tots els residus abocats del 2000 al 2014". "És a dir, que s'ha de buidar del tot", remarquen en un comunicat. Ambdues entitats diuen, però, que l'explotació Elena que cita la interlocutòria per dur els residus no està a 25 quilòmetres de l'actual abocador sinó a només 100 metres.

També que l'actual direcció de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) no ha proposat "mai" aquest emplaçament, com sí que proposava l'anterior. "Seria una barbaritat estar 20 anys buidant un abocador per traslladar-lo al costat", afegeixen al comunicat.

La interlocutòria del TSJC resol l'escrit d'incident d'execució de sentència que va presentar l'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) juntament amb la PAAC. L'alt tribunal considera "raonable" el termini de 20 anys que fixa la Generalitat, accepta l'emplaçament del nou abocador --que situa a 25 quilòmetres de l'actual-- i especifica que el buidatge i la gestió de residus "comprenen i han de comprendre tots els abocaments fets des del setembre del 2000".

Sota el paratge de Vacamorta s'hi acumulen fins a 3.539.629 tones de residus, tots els abocats des que es va obrir, comptant també mitja tona de terres amb què es van segellar les escombraries el 2014.Gairebé la meitat de tot aquest volum (el 49%) són fangs procedents de plantes de tractament de residus i d'aigua. A aquests, els segueixen un 27% de residus d'indústries; un 13% de construcció (terra i pedres); un 5% de processos químics orgànics, i en menor mesura, residus d'indústries tèxtils i pelleteres o de fusta i paper (un 2% cadascun).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...