Josep Blai Jaume Asens Giol

Josep Asens Giol

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'11 de juliol de 1900 neix a Barcelona --algunes fonts citen Porrera (Priorat)-- l'anarquista i anarcosindicalista Josep Blai Jaume Asens Giol 

Destacat militant de la FAI i de la CNT-AIT, el setembre de 1936 va ser enviat, passant la frontera del Pirineu Oriental, a l'hexàgon francès i a Suïssa, portant 500.000 pessetes, per a comprar armes a través d'una xarxa muntada pels anarquistes Edmond Déturche i Lucien Tronchet 

Novament amb automòbil passà la frontera del Pirineu Oriental, aquesta vegada acompanyat per Mario Gallud i Conrad Guardiola Auladell. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Josep Asens Giol: L'11 de juliol de 1900 neix a Barcelona --algunes fonts citen Porrera (Priorat)-- l'anarquista i anarcosindicalista Josep Blai Jaume Asens Giol. El seu pare es deia Josep Asens Lladó i Pilar Giol Aragonès.  

En 1920 es casà amb Amelia Valera Lozano, amb qui tingué quatre infants (José, Conchita, Rosita i James).  

Militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), quan el cop militar feixista de juliol de 1936 era secretari de la Federació Local de Sindicats de Barcelona i membre del Comitè Regional de Catalunya de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

El 20 de juliol de 1936, en nom de les dues organitzacions citades, formà part, amb Diego Abad de Santillán, Buenaventura Durruti i Joan García Olivar, de la delegació que exigí al president del Govern de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys Jover, la distribució d'armes.  

El 21 de juliol, en el ple regional de la CNT-AIT que es realitzà un cop sufocat el cop militar feixista, va ser nomenat, amb Buenaventura Durruti i Joan García Olivar, delegat de la CNT-AIT en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.  

També va ser membre del Comitè de Defensa Confederal.  

Posteriorment va ser secretari coordinador del Comitè Central de Patrulles de Control de Barcelona, dels quals va ser un dels organitzadors amb Aurelio Fernández Sánchez.  

El setembre de 1936 va ser enviat, passant la frontera del Pirineu Oriental, a l'hexàgon francès i a Suïssa, portant 500.000 pessetes, per a comprar armes a través d'una xarxa muntada pels anarquistes Edmond Déturche i Lucien Tronchet. El 30 de setembre de 1936, el cotxe amb el qual dos dies abans havien entrat a Suïssa pel post fronterer de Saint-Genis-Pouilly (Ain, Ôvèrgne-Rôno-Arpes) amb els també militants Francisco Barcena Martín, Eugenio González Andrei, Ramón Mateo Chavanel i José Marín Gómez, patí un accident en el qual tots els ocupants, a excepció d'Asens, resultaren greument ferits. L'endemà, va ser detingut a Neuchâtel (Neuchâtel, Suïssa), amb altres companys (el suís Léon Aubry, el francès Fernand Robert Bigaill i l'espanyol Esper). Segons la premsa, va ser arrestat després de visitar els companys a l'hospital a bord d'un taxi carregat d'armes i conduït per Armand Groux. Després de 19 dies, va ser posat en llibertat provisional amb els seus companys.  

Després d'una estada a Ambilly (Savoia, Arpitània), el setembre de 1937, des de Brussel·les (Bèlgica), tornà a Barcelona.  

El febrer de 1937 va ser jutjat a Neuchâtel i Lucien Tronchet s'encarregà del procés i de pagar les multes pertinents.  

Una part de l'estoc d'armes va ser passat a Catalunya entre octubre de 1936 i gener de 1937 per Edmond Déturche i la resta va ser amagada en una granja d'aquesta a prop d'Annemasse (Savoia, Arpitània).  

El 2 d'abril de 1938, amb la creació del Comitè Executiu del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) a Barcelona, hi va ser nomenat representant de la CNT-AIT.  

En aquesta època viatjà novament a Amilly amb Mario Gallud i Conrad Guardiola Auladell. Diversos membres de la xarxa, entre ells Guardiola el juny i Déturche el juliol de 1938, van ser detinguts per aquest cas de tràfic d'armes.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i sembla que va ser detingut a París (Illa de França) on buscava la seva família dispersa. Traslladat a Vilanuèva d'Agen (Aquitània, Occitània), el 13 de desembre de 1939 va ser enviat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja), on va romandre fins l'11 d'octubre de 1941, moment en el qual va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per treballar en la construcció de la pressa de l'Aigle (Alvèrnia, Occitània), on amb altres companys (José Berruezo Silvente, José Germán González i altre), participà en la reorganització clandestina de la CNT durant l'Ocupació alemanya.  

El novembre de 1941 era membre del Comitè de Relacions de la CNT de la pressa.  

En el Ple clandestí de la CNT celebrat a Mauriac (Alvèrnia, Occitània), va ser nomenat secretari del Comitè de Relacions de l'MLE en l'Exili.  

El seu fill, José Asens Valera, va ser un dels 75 maquis de nacionalitat espanyola integrats en una companyia republicana comandada per Juan Montoliu del Campo del «Batalló Didier» de la pressa de l'Aigle, enquadrat en les Forces Franceses de l'Interior (FFI).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, milità en la Federació Local de la CNT en l'Exili d'Aynes, a Chalvinhac (Alvèrnia, Occitània).  

Arran de l'escissió de la CNT-MLE s'integrà en l'organització del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior.  

A principis  dels anys setanta del segle XX, a Seynod (Savoia, Occitània), població on s'establí definitivament, fou membre de les «Agrupacions Confederals», que publicaven a París el periòdic mensual Frente Libertario.  

Josep Asens Guiol va morir el 4 de juny de 1985 a Annecy (Savoia, Arpitània) i va ser enterrat a Seynod.  

Deixà inèdites unes memòries (Mis memorias en el exilio. ¡Del Sindicato al Comité de Milicias!).