diumenge, 10 de juliol del 2022

500.000 exiliats van creuar el Pirineu Oriental en la Retirada republicana de febrer de 1939, segons un estudi

500.000 exiliats van creuar el Pirineu Oriental en la Retirada republicana de febrer de 1939,  segons un estudi 

El treball s'ha presentat a Camprodon i s'ha basat en dades històriques 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Camprodon (Vall de Camprodon, Ripollès, comtat d'Osona) 10/07/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, investigadors de la UPC han elaborat per primer cop els mapes meteorològics dels dies de la Retirada republicana de febrer de 1939, una informació desconeguda fins ara que permet comprendre millor el periple que van viure els 500.000 exiliats que van travessar el Pirineu Oriental -100.000 pel Ripollès-. 

La idea va sorgir de Lluís Bassaganya, gestor de l'EspaiCultural Cal Marquès de Camprodon (Vall de Camprodon, Ripollès, comtat d'Osona). "Llegia diaris personals d'aquella època i no coincidien; sempre em preguntava quin temps deuria fer realment", explica. Va comentar-ho al físic i president de l'Associació Catalana de Meteorologia (ACAM), Jordi Mazon, que va acceptar el repte. Després d'analitzar dades històriques, han constatat que aquells dies van ser d'un hivern suau, sense fenòmens extrems. 

"Les condicions meteorològiques d'aquells dies no van ser desfavorables sinó benignes", explica Mazon, que ha fet el treball juntament amb David Pino, que també és investigador i professor del Departament de Física de la UPC així com vicepresident de l'ACAM. Al Ripollès, la zona que han estudiat per aquest treball, els hiverns poden tenir fenòmens extrems, com el torb (ratxes de vent molt fortes que aixequen la neu), 

Durant la Retirada republicana, 500.000 persones van travessar el Pirineu des de finals de gener fins al 14 de febrer. D'aquests, uns 100.000 ho van fer per la Vall de Camprodon i en condicions molt precàries, a peu i dormint a la intempèrie. 

Els mapes indiquen que en aquell període només hi va haver una situació d'inestabilitat que podria haver generat una nevada de dos dies, el 29 i 30 de gener. "El pic de la nevada va ser el 30 de gener, quan s'acumulen uns 25 litres de pluja a Ribes de Freser -aquesta dada també ha aparegut als registres històrics de la localitat- i que vindria a ser un pam de neu als tres colls de muntanya per on passaven els exiliats", detalla l'investigador. A partir de l'1 de febrer entra un anticicló que va agafant força, fondria la neu en alguns punts més assolellats alhora que porta temps estable fins al 14 de febrer, que és quan finalitza el pas dels refugiats pel Coll Pregon, amb inversions tèrmiques intenses amb temperatura suau als cims i als colls. 

Mapes amb informació del 1939 

Tota aquesta informació està recollida i detallada en els mapes meteorològics que han elaborat. A diferència del que passa ara, hi ha molt poca informació meteorològica d'aquella època. Els investigadors es van centrar en les dades històriques del Centre Europeu de Meteorologia i l'agència per a l'atmosfera i l'oceà dels Estats Units (NOAA), analitzant la distribució de les masses d'aire calent i fred a diferents nivells (el que es coneix com a altura geopotencial), la temperatura i la velocitat del vent. 

Amb aquesta informació, han elaborat mapes cada sis hores. Segons Mazon, "actualment, els mapes meteorològics es poden fer amb una resolució espacial inferior al km, però les dades disponibles de 1939 només permeten elaborar mapes amb resolucions de més d'un centenar de km.  Això fa que no s'hagin pogut centrar en zones concretes del Ripollès, si bé estan convençuts que els fenòmens detallats encaixen amb el que va passar". 

"La meteorologia va influir en positiu i és un goig poder intentar reproduir el calendari d'aquell moment concret" perquè "enriqueix la història", segons Mazon. També el satisfà veure com es poden relacionar diferents disciplines de coneixement. Aquest dissabte presentaran els resultats durant la trobada que l'Associació Catalana de Meteorologia (ACAM) farà a Camprodon amb motiu dels seus 27 anys de vida.  

Satisfacció amb els resultats 

Lluís Bassaganya, que porta dècades recuperant peces i material de la retirada per les muntanyes de la Vall de Camprodon, explica que molts diaris personals i cartes de l'època entren en contradiccions perquè els seus autors ho van escriure molts anys més tard d'aquells fets. "Uns parlen que fa sol i d'altres, que aquell dia en concret nevava i no em quadrava", recorda. Haver resolt la incògnita és una gran satisfacció i té clar que ho incorporaran a l'espai que gestiona a Camprodon, l'Espai Cultural Cal Marquès. "És una dada molt important que explica molt bé el que van patir aquells dies", subratlla. També vol deixar clara una idea: "Malgrat els dies l'anticicló, van passar fred segur, perquè estaven a 1.500 metres d'altura, però no es van trobar un fred extrem". 

El relat dels camins de la Retirada republicana s'ha explicat sobretot a través de les fotografies en blanc i negre i els diaris de testimonis. Però a partir d'ara s'incorpora una nova dimensió: la meteorològica. "Ara sabrem que, si es diu que aquell dia nevava, només poden ser aquells tres dies concrets", conclou Bassaganya. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada