Nord-est Llibertari: Antoni Guardiola Quiles

diumenge, 3 de juliol del 2022

Antoni Guardiola Quiles

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 3 de juliol --algunes fonts citen el 7 de juliol-- de 1916 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Antoni Guardiola Quiles, conegut com Alejandro

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier

Antoni Guardiola Quiles: El 3 de juliol --algunes fonts citen el 7 de juliol-- de 1916 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Antoni Guardiola Quiles, conegut com Alejandro. El seu pare es deia Alexandre Guardiola Manso.

Milità al barri del Fort Pienc de Barcelona en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i fou membre dels grups de Defensa Confederal.

Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 s'allistà voluntari en la «Columna Ascaso» i lluità als front d'Aragó.

Posteriorment, enquadrat en una unitat comandada per Valentín González González (El Campesino), lluità a la batalla de l'Ebre i més tard a la defensa de Madrid.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló), establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial interimperialista, passà a treballar en les fortificacions franceses de la «Línia Maginot».

El 6 de juny de 1940 va ser capturat pels alemanys i enviat com a presoner de guerra a l'Stalag VIII-C a Żagań (Lubusz, Polònia) fins a l'octubre de 1940 i més tard a l'Stalag XII-D a Trèveris (Renània-Palatinat, Alemanya). El 22 de gener de 1941 va ser traslladat amb un comboi de 775 republicans exiliats cap al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), on arribà tres dies després sota la matrícula 4.177. El 20 d'octubre de 1941 va ser enviat al camp auxiliar de Gusen sota la matrícula 13.821.

Antoni Guardiola Quiles va morir el 25 de desembre de 1941 al camp de concentració de Gusen (Alta Àustria, Àustria).

En 1946 la seva família va ser informada de la seva mort per la Creu Roja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...