Nord-est Llibertari: Activitats de la setmana del 12 al 19 de juliol de 2022

dimarts, 12 de juliol del 2022

Activitats de la setmana del 12 al 19 de juliol de 2022

Presentació: ILP i recollida de firmes i de la Caravana Obrim Fronteres

dimecres 13/07/2022 a les 18.30 hores

-----

Presentació del llibre:

La campana hermètica, de Francesc Torres

Memòries inèdites d'un dels nostres artistes amb més prestigi internacional

Conversa entre Francesc Torres, autor i Joan Ricart, editor

dijous, 14/07/2022 a les 18.30 hores

Prenent com a punt de partida una peça autobiogràfica exposada al MACBA, Francesc Torres mira enrere i ens regala unes memòries lúcides, substancioses, esmolades i honestes que entrellacen la biografia personal amb l'evolució de l'art i la història universal.

Pioner del videoart i amb exposicions arreu del món (Whitney Museum, MoMA, International Center of Photography, Nationalgalerie, Museu Rus...),Torres ha estat protagonista i testimoni privilegiat de l'evolució de l'art contemporani i de grans esdeveniments com el Maig del 68 o els atemptats de l'11S a Nova York, on ha viscut gran part de la seva vida.

Francesc Torres, artista catalano-nord-americà, nascut a Barcelona l'any 1948.Va començar la seva carrera el 1967 i encara no se n'ha cansat. Pioner del videoart, ha treballat en el camp de l'art conceptual, la fotografia i la instal·lació multimèdia, també en l'espai públic i en les arts escèniques. Les seves obres són presents en col·leccions d'arreu del món i ha exposat, entre d'altres, al Whitney Museum of American Art (NY), al MoMA (NY), a l'International Center of Photography (NY), al Carnegie Institute (Pittsburgh), al Museum of Contemporary Art (Los Angeles), a la Nationalgalerie (Berlín), al Rudolfinum (Praga), al Museu Rus (Sant Petersburg), al Reina Sofía (Madrid), al Guggenheim (Bilbao), a la Fundació Joan Miró, al MACBA i al MNAC (Barcelona). Ha viscut a París, Chicago, Nova York, San Francisco i Berlín, i ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals. La reflexió crítica i la memòria històrica són alguns dels seus temes centrals. Per complicar més les coses, també escriu.

-----

Del 19 de juliol del 36 al maig del 37

Revolució i contrarevolució a Catalunya

Amb Agustín Guillamón, historiador del moviment obrer revolucionari i de la guerra i la revolució del 36.

Dimarts, 19 de juliol de 2022 a les 18.30 h

★ anònims ★

/// cerveses, menjars i pensars ///

Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...