Sperindio Marastoni

Sperinidio Marastoni

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de juny de 1894 neix a Volta Mantovana (Mantova, Llombardia) l'anarquista, i després militant de «Giustizia e Libertà», Sperindio Marastoni 

Quan esclatà la Guerra Civil, passà la frontera del Pirineu Oriental i marxà cap a Barcelona, on el 13 d'octubre de 1936 s'enrolà en el Batalló «Garibaldi» de la Primera Companyia, participant en diverses batalles 

Sperindio Marastoni: El 22 de juny de 1894 neix a Volta Mantovana (Mantova, Llombardia) l'anarquista, i després socialista, Sperindio Marastoni. El seu pare es deia Luigi Marastoni i la seva mare, Caterina Lonati.  

Es guanyava la vida com a fuster i ebenista i estava casat amb Teodolinda Messerani, amb qui tenia un infant.  

L'agost de 1924 s'instal·là a Niça (País Niçard, Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on visqué al número 7 del carrer Chabrier.  

A partir de 1926 va ser fitxat per la policia, que el 1935 el qualificava com a anarquista «violent i lluitador». La policia el va assenyalar en diversos informes.  

El 30 de novembre de 1932 boicotejà amb altres companys (Agabitti, Bidelli, Ceola i altres) la conferència celebrada al Relais Fleuri de Niça organitzada per la feixista societat «Dante Alighieri».  

Posteriorment s'acostà a la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home) i a «Giustizia e Libertà» (GL).  

Quan esclatà la Guerra Civil, passà la frontera del Pirineu Oriental i marxà cap a Barcelona, on el 13 d'octubre de 1936 s'enrolà en el Batalló «Garibaldi» de la Primera Companyia, participant en diverses batalles (Cerro Rojo, Madrid, Casa de Campo, Pozelo, Boadilla, Mirabueno, Majadahonda, Araganda, Guadalajara, Brunete, Osca, Belchite, Fuente de Ebro i algunes altres).  

Posteriorment va ser destinat a la Brigada «Garibaldi» a intendència de l'Estat Major (Brunete, Osca, Belchite, Fuente de Ebro i altres).  

Va ser hospitalitzat perquè una antiga malaltia pulmonar s'agreujà i 1 de gener de 1938 retornà a Niça, passant la frontera del Pirineu Oriental.  

L'agost de 1940 va ser expulsat del territori francès i lliurat a les autoritats feixistes italianes que el condemnaren a cinc anys de confinament a l'illa de Ventotene (Latina, Laci).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Volta Mantovana.  

A partir de 1953 visqué a Albaredo d'Adige (Verona, Vèneto).  

Sperindio Marastoni va morir el 15 de febrer de 1955 a Volta Mantovana.  

El Consell Regional de Llombardia el condecorà amb la «Medalla d'Or a la Memòria», amb motiu del quarantè aniversari de la Guerra Civil, en 1976.