Marc Pierrot llegint Les Temps Nouveaux
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 23 de juny de 1871 neix a Nevers (Nièvre) el metge i militant i propagandista anarquista Marc Pierrot
En 1936 passa la frontera del Pirineu Oriental per donar suport al procés revolucionari col·lectivista autogestionari es lliura a Espanya i al mateix temps pren part en Solidaritat Internacional Antifeixista
Marc Pierrot: El 23 de juny de 1871 neix a Nevers (Nièvre, Bourgogne-Franche-Comté) el metge i militant i propagandista anarquista Marc Pierrot. El seu pare es deia Isidore Eugène Pierrot, negociant, i la seva mare, Marie Goby.
En 1891, estudiant medicina a París (Illa de França), s'adhereix al grup dels Estudiants Socialistes Revolucionaris Internacionalistes (ESRI), i cinc anys més tard obté el doctorat.
Esdevingut anarquista, militarà en el sindicalisme revolucionari i editarà nombrosos fullets de propaganda, tot col·laborant en Les Temps Nouveaux, de Jean Grave.
Mobilitzat en 1914, serà enviat com a metge a Sèrbia, acabant la guerra a l'hexàgon francès.
Va ser un dels signataris del «Manifest dels Setze», favorable a la intervenció armada.
En 1919 va reeditar Les Temps Nouveaux i seguidament publicarà la revista Plus Loin, que sortirà fins al 1939, i que va comptar entre els seus col·laboradors al seu amic Paul Reclus.
Va participar en L'Encyclopédie Anarchiste, de Sébastien Faure.
En 1936 passa la frontera del Pirineu Oriental per donar suport al procés revolucionari col·lectivista autogestionari es lliura a Espanya i al mateix temps pren part en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), entitat creada entre altres per Louis Lecoin.
Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista es denunciat com a jueu, encara que no ho era, però sí la seva companya lituana, amb qui tenia dues filles, i foren empaitats. A començaments de 1944 es van retrobar al campo nazi de trànsit i internament de jueus a Royallieu, al municipi de Compiène (Oise, Alta França). La seva companya fou Esther Lape.
Marc Pierrot va morir el 19 de febrer de 1950 a l'HospitalDiaconesses de Reuilly al XII Districte de París arran d'una malaltia, sempre fidel al seu ideal llibertari.
Entre les seves obres podem destacar: Syndicalisme et révolution (1908), Sur l'individualisme (1911), Travail et surmenage (1911), Le Parlementarisme contre l'action ouvrière (1912), Syndicalisme et socialisme (1913).
La seva filla, Cécile, va reunir i reeditat alguns textos sota el títol: Quelques études sociales (1970).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada