Lorenzo Martínez Álvarez (El Ronda)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
L'11 de juny de 1993 mor a Madrid l'anarquista i anarcosindicalista Lorenzo Martínez Álvarez, conegut com El Ronda. Havia nascut cap a 1912 a Oteruelo de la Valdoncina (León)
Militant de les Joventuts Llibertàries, la FAI i la CNT-AIT, durant la guerra després de la caiguda del Front Nord, pogué fugir amb vaixell cap a la costa francesa i finalment va poder passar a Catalunya, a través de la frontera del Pirineu Oriental
Lorenzo Martínez Álvarez: L'11 de juny de 1993 mor a Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova) l'anarquista i anarcosindicalista Lorenzo Martínez Álvarez, conegut com El Ronda. Havia nascut cap a 1912 a Oteruelo de la Valdoncina (León, Tierra de León, León).
Començà a militar molt jove en el moviment llibertari i com a obrer del metall en el Sindicat Metal·lúrgic de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de León.
Durant la vaga dels obrers de telèfons va ser detingut i arran dels fets revolucionaris de l'11 de desembre de 1933 a Trobajo del Camino (San Andrés del Rabanedo, Tierra de León, León).
Fou membre de les Joventuts Llibertàries de Trobajo del Camino i del seu Ateneu Llibertari. També fou delegat del grup de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Trobajo del Camino.
Quan la insurrecció proletària d'octubre de 1934 va ser novament detingut i restà empresonat fins el febrer de 1936 quan el triomf del Front Popular.
Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, aconseguí fugir per Astorga (Maragatería, León) i Veguellina de Órbigo (Villarejo de Órbigo, Ribera del Órbigo, León) i arribar a zona lleial a la República. El seu germà Federico, també confederal, caigué mort a Santibáñez de Porma (La Sobarriba, Valdefresno, León).
Comandà com a tinent una de les dues seccions a Pola (Siero, Ciudad Astur, Astúries) de gairebé cent homes i després s'integrà en el Batalló 212, lluitant als fronts d'Astúries i de Bilbo, a Bizkaia (País Basc).
Després de la caiguda del Front Nord, pogué fugir amb vaixell cap a la costa francesa i finalment va poder passar a Catalunya, a través de la frontera del Pirineu Oriental.
Després va anar a Castella la Nova i va combatre, greument ferit, a la zona de Guadalajara fins al final de la guerra.
Restà amagat a Madrid, però finalment va ser detingut i empresonat. Un cop lliure, treballà de metal·lúrgic i es mantingué força actiu en el clandestí Comitè de la CNT del Metall, el qual declarà vagues que van ser durament reprimides.
En 1946 fou responsable de tres grups de defensa confederals a Madrid i assegurà les relacions entre el Comitè Nacional i els comitès provincials, especialment amb el de León.
Es mantingué especialment lligat amb Severino Mayoral Villahoz, que s'encarregava de fer d'enllaç entre el Comitè Nacional i els grups guerrillers que actuaven a Extremadura, Ciudad Real i la zona d'Almadén.
El juliol de 1947 va ser detingut, condemnat a una dura pena i tancat a la presó de Ocaña (Mesa de Ocaña, Toledo, Castella la Nova).
Després de la mort del dictador Francisco Franco, participà activament en la reconstrucció de la CNT-AIT madrilenya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada