Nord-est Llibertari: Les uci covid-19 es mantenen a mínims històrics i la verola del mico suma 25 casos més

dissabte, 11 de juny del 2022

Les uci covid-19 es mantenen a mínims històrics i la verola del mico suma 25 casos més

Les uci covid-19 es mantenen a mínims històrics i la verola del mico suma 25 casos més

A tot l'Estat espanyol hi ha 6.416 pacients ingressats per covid-19, 349 menys que el dimarts 7 de juny

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 11/06/2022.- Al Principat de Catalunya, les uci covid-19 es continuen mantenint a mínims històrics: ahir, divendres 10 de juny, hi havia 28 persones malaltes greus, i 1.247 a les plantes hospitalàries (142 més). "Encara que l'impacte a hospitals i unitats de cures intensives sigui baix, tenir més del 5% dels llits ocupats pel Covid-19 ens diu que el problema continua sent present", ha assegurat l'epidemiòleg Ildefons Hernández, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Pública (Sespas).

A tot l'Estat espanyol hi ha 6.416 persones ingressades per covid-19 (349 menys que el dimarts 7 de juny) i 325 en uci (tres més). "Globalment, tot apunta al fet que hi ha una disminució de casos a Espanya", ha explicat Hernández. Encara que els contagis són molts, "la corba tendeix a disminuir", ha assenyalat l'expert.

Verola del mico: 25 casos més

Ahir divendres, al Principat de Catalunya s'han detectat 25 casos més de verola del mico ('monkeypox' en anglès), segons el Departament de Salut de la Generalitat. S'han diagnosticat al Principat 39 casos dels 253 que hi ha en tot l'Estat espanyol, segons el Ministeri de Sanitat.

El Departament de Salut ha explicat que es realitzen estudis de microbiologia i seqüenciació, que no són immediats, per confirmar i descartar els potencials casos sospitosos de verola del mico. La vigilància catalana comunica aquests casos al Centre de Coordinació de Alertas i Emergències Sanitàries (CCAES).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...