Nord-est Llibertari: IAEDEN i la PTP proposen la creació d'una línia ferroviària entre Girona i Narbona

dijous, 16 de juny del 2022

IAEDEN i la PTP proposen la creació d'una línia ferroviària entre Girona i Narbona

IAEDEN i la PTP proposen la creació d'una línia ferroviària entre Girona i Narbona

Ambdues entitats exigeixen que es mantingui l'estació de trens de Figueres al centre de la ciutat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 16/06/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, amb l'objectiu de fomentar una mobilitat més sostenible IAEDEN Salvem l'Empordà i la plataforma de Promoció del Transport Públic volen fomentar la línia de trens que passa per Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada). Consideren que cal millorar els trens, les estacions, les vies i les andanes i garantir la qualitat i regularitat dels serveis que ja hi ha. Aquesta millora ha d'anar acompanyada d'una implantació progressiva dels horaris cadenciats que facilitin la intermodalita.

De fet, les dues entitats consideren que cal apostar per mitjans de transport alternatius que retroalimentin la circulació de trens i garanteixin la intermodalitat. En aquest sentit, consideren que si l'estació de Vilajuïga (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) es transforma en una porta d'entrada a la serra de Rodes, es poden posar autobusos que surtin d'aquesta estació per anar a diferents punts dels espais naturals que hi ha al costat.

Aquest exemple es pot exportar a Camallera o Sant Miquel de Fluvià (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) per aconseguir que els visitants vagin en tren fins a aquest punt i després agafin un autobús per arribar a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) i en molts altres punts que es podria replicar al llarg de l'Empordà i també a l'altra banda del Pirineu Oriental.

Un tren transfronterer

En el manifest que han presentat les dues entitats aquest dijous també incorporen la proposta per crear una línia transfronterera que vagi de Girona a Narbona que connectaria 25 poblacions del Gironès, l'Alt Empordà, el Rosselló i el Llenguadoc. Aquest tren transfronterer Catalunya-Occitània, tal com l'han batejat des d'IAEDEN i la PTP, es podria fer amb ajudes europees. De fet, les dues entitats recorden que la Unió Europea té un programa per fomentar els serveis de tren transfronteres.

Amb aquest projecte es vol fomentar un turisme menys estacionalitzat i que aposta per la mobilitat sostenible. El projecte s'ha aplicat en d'altres punts d'Europa i ha permès reactivar línies de tren que estaven desaprofitades, com ara la Selva Negra alemanya o les Cinque Terre de la Liguria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...