dilluns, 27 de juny del 2022

El Baix Empordà té la major petjada de carboni en la gestió de residus

El Baix Empordà té la major petjada de carboni en la gestió de residus 

L'Alt Empordà i el Pla de l'Estany també es troben per sobre de la mitjana, mentre que la Cerdanya i el Ripollès són les comarques on l'emissió de gasos per a aquesta gestió registra els valors més baixos 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) 27/06/2022.- Llegim al Diari de Girona que en els darrers anys, la Generalitat ha fet esforços per intentat reduir la petjada de carboni en la gestió dels residus municipals arreu del Principat de Catalunya. Tot i això, ho ha aconseguit de forma desigual. Segons un informe elaborat recentment per l'Agència de Residus de Catalunya, amb dades de 2020, aquell any es va produir una reducció del 12% al conjunt del país, majoritàriament gràcies a quatre factors: la reducció de la quantitat de residus destinats a un dipòsit controlat, l'augment de la recollida selectiva, la reducció de residus que van a plantes de valorització energètica i una lleugera reducció de la generació de residus per habitant, en aquell cas a causa de la pandèmia de covid-19. 

Tot i això, el Baix Empordà, i en menor mesura, l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany, es troben entre les comarques catalanes amb una petjada més elevada de carboni en la gestió dels seus residus. En el cas del Baix Empordà és, juntament amb la Vall d'Aran i el Garraf, la comarca amb una petjada més alta: l'equivalent a 290 quilos de carboni per habitant i any. Tot i això, la gestió de residus va evolucionar positivament a la comarca, ja que es va reduir respecte l'any 2019. 

continuació es troben l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany, on la petjada ascendeix a l'equivalent a 205 i 209 quilos de carboni per habitant i any respectivament. En el cas de l'Alt Empordà, la situació també va millorar, mentre que al Pla de l'Estany es va mantenir sense canvis. 

Per contra, el Ripollès i la Cerdanya són les comarques gironines on la petjada de carboni és més lleugera: només correspon a l'equivalent a 83 quilos de carboni en el primer cas i 68 en el segon. En ambdues comarques, a més, l'evolució és positiva, de manera que la petjada s'ha anat reduint. 

Finalment, en un terme mig es troba el Gironès, amb una producció que representa l'equivalent a 107 quilos (tot i que, en aquest cas, la xifra és superior a la de 2019, de manera que s'ha produït una evolució negativa), la Garrotxa, amb 162 quilos i una evolució també a l'alça, i la Selva, amb 185 quilos però una evolució a la baixa. 

Per tal de millorar aquestes xifres, i per tant seguir reduint de forma progressiva la petjada de carboni en la gestió de les deixalles, l'informe de l'Agència Catalana de Residus apunta a diferents accions que es poden portar a terme. Entre elles, n'hi ha algunes que haurien d'assumir els ajuntaments i altres ens responsables de la gestió de residus, com per exemple els consells comarcals: implementar mesures per la prevenció en la generació de residus, incrementar les ràtios de recollida selectiva i reducció d'impropis (és a dir, aquelles deixalles que es dipositen incorrectament en un contenidor de reciclatge) i, en definitiva, reduir la quantitat de residus -siguin de resta o rebuig- que van directament al dipòsit controlat, que són la immensa majoria (tres quartes parts del total). 

Pel que fa al dipòsit controlat, el document proposa limitar el contingut de biodegradables que hi poden accedir, ja siguin de resta o de rebuig, així com millorar la captació de biogàs. Mentrestant, a les plantes de reciclatge, s'assenyala que cal prioritzar la valorització material per davant de qualsevol altre destí, així com millorar la qualitat del compost aconseguit i facilitar circuits pel seu ús en agricultura i jardineria. A les deixalleries es demana fomentar la reutilització i reparació com a via preferent -fins i tot per davant del reciclatge-, i en relació a la recollida i transport de residus, es proposa l'ús de vehicles més nets -és a dir, que generin menys emissions per quilòmetre- i l'optimització de rutes i freqüències a l'hora de fer la recollida municipal. 

Però tot i que la Generalitat estigui treballant per reduir la petjada de carboni en la gestió dels residus, es troba amb el problema que, en els darrers anys, la xifra de deixalles per habitant no ha deixat d'augmentar. 

Segons aquest mateix informe de l'Agència de Residus, en el període 2012-2020 la generació de residus per habitant va seguir una tendència global de creixement, de manera que durant el 2020 es van generar, al conjunt de Catalunya, una mitjana d'1,4 quilos de deixalles per persona i dia, mentre que el 2012 la taxa era només d'1,35. És veritat que la taxa de 2020 va ser inferior a la de 2019, quan s'havia arribat als 1,44 quilos, però cal tenir en compte els efectes de la pandèmia i el llarg confinament que hi va haver aquell any. 

Més recollida selectiva 

Tot i això, aquest increment del nombre de deixalles ha anat acompanyat també d'un creixement de la recollida selectiva, que l'any 2020 va arribar al seu «pic» més elevat des de 2012: pràcticament un 46%, mentre que el 2012 suposava poc més d'un 39%. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada