Daniel Pinós Barrieras
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 7 de juny de 1953 neix a Villefranche-sur-Saône (Beaujolais, Rhône) l'anarquista, anarcosindicalista i antimilitarista Daniel Pinós Barrieras
Insubmís al servei militar obligatori francès, entre 1971 i 1981, sempre en la clandestinitat, viatjà regularment a Catalunya, passant per la frontera del Pirineu Oriental, on participà en la reconstrucció de la CNT i en les activitats de l'Ateneu Llibertari de l'Hospitalet de Llobregat
Daniel Pinós Barrieras: El 7 de juny de 1953 neix a Villefranche-sur-Saône (Beaujolais, Rhône, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) l'anarquista, anarcosindicalista i antimilitarista Daniel Pinós Barrieras. Nascut en una família llibertària, el seu pare fou Eusebio Pinós Regalado i la seva mare Juliana Barrieras Tierz. Els seus oncles, Gabriel Pinós Regalado i José Barrieras Tierz, també van ser militants anarquistes i resistents antifeixistes durant l'Ocupació nazi enquadrats en el maquis de Savoia.
Entre 1966 i 1969 realitzà estudis tècnics de metal·lúrgia a l'escola de la Ciutat Tècnica de Villefranche.
En 1969 s'adherí a la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF) i a les Joventuts Anarcosindicalistes (JAS) de la regió de Liyón (Liyonés, Forez, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), on començà a militar amb vells companys francesos i espanyols, com ara Auguste Forgues, Caetano Zaplana i Juan López.
A partir de 1970 entrà a treballar com a obrer metal·lúrgic a la casa «Bonnet et Frangeco» de Villefranche, i com a interí en diverses fàbriques de la zona.
També en 1970 participà, amb altres companys, la majoria de les JAS, en la fundació de la secció de Villefranche de l'Organització Revolucionària Anarquista (ORA) i en la creació del Cercle Front Llibertari, del qual fou un dels animadors entre 1971 i 1973.
Com a membre de la Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT) de la Metal·lúrgica i de l'oficina de la seva Unió Local, participà en nombroses lluites sindicals portades pels treballadors immigrants, especialment a les fàbriques Pennaroya (Liyón) i CIAPEM-Brandt (Villiers).
En 1973 fou membre del Comitè de Suport als Treballadors de Lip.
En aquesta època, a la fàbrica Bonnet on treballava i on es fabricava aparells refrigerants per a restaurants i empreses, la secció de la CFDT desenvolupava una tasca sindical sobre bases assembleístiques i autogestionàries i organitzà nombroses vagues per la millora de les condicions de treball i dels salaris.
En 1973 col·laborà en el butlletí L'Insurgé, editat per l'ORA de Villefranche.
Força actiu en el Comitè de Lluita Antiracista (CLA) i en el Mouvement Antiautoritaire Contre l'Armée (MACA, Moviment Antiautoritari Contra l'Exèrcit), en 1973 es declarà insubmís al servei militar, alhora que mantingué la seva militància en els grups de l'ORA de Liyón i de Grenoble (Isera, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).
Participà en el Comitè per la Veritat de Grenoble sobre els empresonaments de militants del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL, Moviment Ibèric d'Alliberament) a Barcelona i en nombroses accions abans i després de l'assassinat al garrot vil per la dictadura franquista de Salvodor Puig Antich.
El febrer de 1974 el Tribunal Permanent de les Forces Armades de Liyón el condemnà en absència a dos anys de presó per «insubmissió i rebuig d'obediència».
Gràcies a la xarxa de suport i a l'ús de documentació falsa, mai no va ser detingut.
Entre 1975 i 1976 realitzà nombroses estades clandestines a Amsterdam (Països Baixos), on participà en la creació del Col·lectiu Francès de Refractaris Refugiats a Holanda, així com en accions de suport als insubmisos holandesos.
Entre 1971 i 1981, sempre en la clandestinitat, viatjà regularment a Catalunya, passant per la frontera del Pirineu Oriental, on participà en la reconstrucció de la CNT i en les activitats de l'Ateneu Llibertari de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud).
En 1981 va ser amnistiat pel govern del Partit Socialista pel delicte d'insubmissió, però a condició de realitzar el servei militar, per la qual cosa s'integrà en el Col·lectiu d'Insubmisos Amnistiats (CIA), portant a terme nombroses accions fins a aconseguir que tots els desertors i insubmisos es lliuressin del servei militar definitivament.
En 1982, després d'un viatge a Xile, s'instal·là a París (Illa de França), on obtingué un contracte en la Universitat de París VI i realitzà estudis de grafisme. Entre 1990 i 1991 treballà com a tècnic de grafisme en la secció de Comunicació d'aquesta universitat.
En 1992 va treballar en la impremta cooperativa obrera Autographe, fundada entre d'altres per Gérard Mélinand, exmilitant de l'ORA.
Entre 1994 i 1999 va treballar en l'editorial de la Universitat de París-Sorbona i entre 2000 i 2008 en la de la Universitat Sorbona Nouvelle.
Des del 1986 reprengué la seva activitat sindical i fou membre de la Coordinadora del Personal en Lluita (professors i personal no docent) de la Universitat de Jussieu contra la Llei Devaquet.
També participà activament en el creixement de la CNTF.
En 2001 s'adherí al Sindicat de Comunicació de la Cultura i del Espectacle, on amb altres companys (Jean-Louis Phan Van, Jacques Tardi i Dominique Grange), fundà la revista Un autre futur, de la qual fou nomenat director.
En 2004 s'afilià al Sindicat de Treballadors de l'Educació de la CNTF i muntà la secció sindical a la Universitat París III-Sorbona.
Fou membre del Comitè de Mobilització del Personal i particularment actiu durant el bloqueig d'un mes i mig de la Universitat París III contra el Contracte Primer Embauche (CPE), que permetia els empresaris acomiadar sense justificació els joves menors de 26 anys sense cap justificació.
El novembre de 2005, participà en el moviment de boicot durant un mes de la Llei de Reforma Universitària (LRU) a la Universitat París III.
Durant aquestes lluites, la CNT francesa publicà el butlletí Mordicus, que edità vuit números entre 2006 i 2007, i organitzà entre altres activitats el cineclub «Les Écrans Rebelles».
Ha col·laborat en nombroses publicacions llibertàries (CPCA, Cuba Libertaria, Front Libertaire, IRL, Le Monde Libertaire, Tierra y Libertad i d'altres) i és membre del l'equip editorial de les Edicions CNT de la regió parisenca.
Col·laborador de Radio Libertaire, entre 1985 i 1992 portà l'emissió de Tribuna Latinoamericana, amb Octavio Alberola, Ariane Gransac, Lise Bouzidi i Néstor Vega.
Entre 2003 i 2004, fou el responsable de l'emissió mensual Radio Libertaria del Sindicat de la Comunicació de la CNT francesa i des del 2001 participa en l'emissió de Chroniques rebelles, de Christiane Passevant.
És el president de l'Associació de Famílies d'Infants Nascuts a Xile --té adoptats dos infants d'origen xilè-- i membre dels Grups d'Ajuda als Llibertaris i als Sindicalistes Independents de Cuba (GALSIC).
Té publicats alguns llibres, com ara Ni l'arbre ni la pierre. Des combats pour la liberté aux déchirements de l'exil. L'odyssée d'una famille libertaire espagnole (2001, traduït al castellà en 2005 sota el títol Ni el árbol ni la piedra), Che Guevara au-delà du mythe (2004), Loin des censiers battus. Témoignages et documents sur le mouvement contra le CPE et la précarité (2007, amb altres).
En 1996 realitzà, amb Mireille Mercier, el documental Osha Niwé, esclave de la musique, sobre la santeria cubana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada