Notícia de la detenció d'Alfred Lobel apareguda en el diari parisenc La Journée Industrialle del 25 de maig de 1920
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 15 de juny de 1879 neix al XI Districte de París l'anarquista i anarcosindicalista Alfred Lobel
Passà la frontera del Pirineu Oriental i a finals de 1936 s'integrà a Barcelona en el Comitè Unitari d'Organitzacions Anarquistes Franceses (CUOAF), del qual va ser secretari a partir de març de 1937, i també fou delegat del Comitè Anarquista Internacional (CAI) de la ciutat
Alfred Lobel: El 15 de juny de 1879 neix al XI Districte de París (Illa de França) l'anarquista i anarcosindicalista Alfred Lobel. El seu pare es deia Alphonse Guido Lobel, ebenista, i la seva mare, Clotilde Leroy, modista.
En 1899 vivia amb els seus pares al número 17 del passatge Forge Royale de París i treballava d'escultor.
El 14 de setembre de 1899 es casà a Villiers-sur-Marne (Val-de-Marne, Illa de França) amb la cosidora Souveraine Alphonsine Maniot, de qui es va divorciar el 31 de desembre de 1904 a París.
Posteriorment es guanyà la vida com a obrer metal·lúrgic i va ser un dels militants més destacats del corrent sindicalista revolucionari i anarcosindicalista.
En 1919 era secretari del Sindicat del Metall de Grenoble (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània) de la Confederació General del Treball (CGT), el qual representà en el Buró de la Unió Departamental.
Enfervorit per la Revolució russa dels soviets, va ser un dels fundadors del grup «Clarté» de Grenoble i jugà un paper important en la campanya de solidaritat portada a terme per la CGT contra la intervenció aliada a la Rússia revolucionària.
El 24 d'octubre de 1919, en un míting de la Unió de Sindicats, va fer una crida a la «vaga general revolucionària» en suport a la Revolució russa i reivindicà la memòria de Jeanne Labourde, bolxevic francesa afusellada pels intervencionistes francesos a Odessa (Ucraïna), i de Jacques Sadoul, membre del Grup Comunista Francès de Moscou que havia estat condemnat en un consell de guerra per «deserció a l'estranger en temps de guerra».
En aquesta època s'integrà en el Comitè de la III Internacional del departament d'Isera.
El febrer de 1920 va ser nomenat membre de la Comissió Executiva de la Unió Departamental de la CGT i el 22 de maig, quan el moviment vaguístic dels metal·lúrgics de la zona, va ser detingut després d'haver realitzat tasques sindicals davant la porta de la fàbrica Raymond-Boutons de Grenoble dos dies abans. Jutjat, l'1 de juny va ser condemnat a sis mesos de presó i tancat el 8 de novembre de 1920.
Posteriorment continuà la militància enquadrat en la Confederació General del Treball Unitària (CGTU).
En 1931, juntament amb el comunista Alexandre Richetta, intervingué en nom de la CGTU en la vaga tèxtil de Moirans (Isera, Delfinat Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània, Arpitània).
Més tard formà part de la Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR).
Passà la frontera del Pirineu Oriental i a finals de 1936 s'integrà a Barcelona en el Comitè Unitari d'Organitzacions Anarquistes Franceses (CUOAF), del qual va ser secretari a partir de març de 1937, i també fou delegat del Comitè Anarquista Internacional (CAI) de la ciutat. Encara que mai no va anar al front, s'oposà fermament a la militarització de les milícies proletàries i el 9 de març de 1937 presidí a la «Casa CNT-FAI» de Barcelona una assemblea extraordinària de milicians estrangers que lluitaven al front en la qual la major part de delegats confirmaren el seu rebuig de la militarització. A finals d'abril de 1937 s'enfrontà a Fernand Fortin, delegat de Propaganda de la Secció Francesa del CAI, pel suport d'aquest a la col·laboració política de la Confederació Nacional del Treball (CNT) en el Govern de la República Espanyola, i participà, sense Fortin i altres militants que dimitiren, en l'organització d'una nova la Secció Francesa del CAI, que no va ser reconeguda pels comitès superiors de la CNT-AIT i de la FAI.
Sembla que l'estiu de 1937 retornà a Grenoble, arran de la dissolució d'aquesta nova Secció Francesa del CAI que va participar en les Jornades de Maig de 1937.
Amb Isidore Dauthun, Raoul Héro i altres antics militants bolxevics esdevinguts anarquistes, fundà a Grenoble el grup «Les Amis de la Patrie Humaine».
També va ser president i delegat permanent de la CGT-SR al departament d'Isera, on organitzà nombroses reunions de suport a la revolució col·lectivista autogestionària a la Península.
La seva companya fou Marie Bordet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada