Presenten les Rutes de la Llibertat que van servir perquè molts exiliats del nazisme creuessin el Pirineu cap al Principat de Catalunya
Un cop al Principat se'ls donava documentació falsa per tal d'esquivar la dictadura franquista i poder escapar
Rescaten la memòria dels independentistes que van ajudar la 'Résistance'
Vuit rutes recuperen la història dels militants del Front Nacional de Catalunya que van participar en cadenes d'evasió
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 29/05/2022.- Segons EMPORDA.INFO, ahir dissabte es va presentar al Museu del Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada), les Rutes de la Llibertat. Es tracta de zones controlades per independentistes que van ajudar a molts exiliats que fugien del nazisme, que estava envaint l'hexàgon francès a principi dels anys 40. Homes i dones que escapaven de l'exèrcit de Hitler a través del Pirineu i, un cop arribaven al Principat de Catalunya, se'ls proporcionava documentació falsa per tal de poder fugir de nou cap als seus països i esquivar, de retruc, el règim franquista. Per fer-ho possible calien passadors, persones que es dedicaven a ajudar aquests refugiats a la ruta i també els falsificadors de documents.
El president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera, explica que hi havia diferents rutes que creuaven a través de la Cerdanya, la Garrotxa i l'Alt Empordà. Els refugiats marxaven fins al Pirine i un cop al Principat de Catalunya, els passadors els portaven fins a zones segures on els donaven una documentació falsa que els permetia anar fins a Barcelona i d'allà, amb el suport de les ambaixades polonesa i dels Estats Units, marxaven de nou cap als seus països. En aquest sentit, Falguera explica que hi havia molts jueus que sortien cap a Palestina, però també molts soldats de països aliats que tornaven als seus països per combatre de nou contra els nazis.
Falguera explica que els independentistes que controlaven aquestes zones de pas van ajudar també a integrants del Govern belga i el francès, que estaven assetjats per l'Exèrcit de Hitler que havia començat l'ocupació de l'hexàgon francès.
De Banyuls de la Marenda a Llançà
La primera d'aquestes rutes es va obrir el 1939 i connectava Banyuls de la Marenda, a la Catalunya, fins a Llançà, a l'Alt Empordà. El primer en completar el recorregut va ser en Gregori Font, un independentista que s'havia escapat dels camps de concentració d'Agde, on havia anat a parar després de la Retirada de febrer de 1939. El seu fill, Alis Font, explica que el seu pare va ser un passador que va ajudar a persones, a soldats i polítics que fugien dels nazis. "Van col·laborar amb la resistència francesa, però també van ajudar la intel·ligència britànica per estudiar la possibilitat d'un desembarcament aliat a les costes catalanes", assenyala. Font recorda, però, que al final va ser descobert i detingut i va acabar empresonat.
Artistes que feien documentació falsa
A banda dels passadors, una altra figura important eren els qui fabricaven documentació falsa als qui arribaven al Principat de Catalunya i pretenien marxar cap a Lisboa --destinació més corrent-- o d'altres llocs, sense ser descoberts per la dictadura franquista.
Manel Viusà i Gertrudis Galí van ser un matrimoni d'artistes que es va dedicar a aquesta tasca. La seva filla, Joana Viusà, recorda que el seu pare era pintor i decorava els murs l'església del Sant Esperit de Terrassa. Era a la mateixa bastida que feia servir per pintar on amagava la documentació falsa que fabricava a l'estudi que tenia a casa seva.
Joana Viusà recorda que van estar ajudant fins que la policia franquista va descobrir-los i van haver de marxar, primer a Canet de Rosselló i posteriorment a París. Allà va treballar per un marxant d'art i establint en un petit estudi a la ciutat i que va esdevenir "el petit consolat català". "Allà van poder continuar ajudant als exiliats", remarca la filla.
Els búnquers de la Jonquera
A més de les Rutes de la Llibertat, al MUME també es va presentar una ruta que inclou alguns dels prop de quaranta búnquers construïts a la zona fronterera de la Jonquera entre 1943 i 1955. Els més antics --una quinzena-- van ser declarats Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) l'any 2019.
A la comarca de l'Alt Empordà encara es conserven més de 2.000 búnquers. La zona concentra la major densitat d'obres defensives de tot el Pirineu, ja que la comarca era una de les zones més accessibles des del Vallespir i del Rosselló. Se'n van construir més de 5.000, de diverses tipologies: observatoris, refugis, búnquers per a metralladora, fusell metrallador, canó antitanc, morters, etc.
Actualment ja es poden visitar dos dels búnquers, però la nova ruta que oferirà properament el MUME dissenyarà un circuit circular, d'uns 6 km de recorregut, per poder visitar un total de sis construccions. La ruta començarà i acabarà al MUME, serà apta per a tots els públics i es podrà completar en una caminada d'una hora, aproximadament.
Rescaten quatre rutes del Front Nacional de Catalunya
Llegim al diari El Punt Avui que la Fundació Reeixida va presentar ahir el projecte les Rutes de la Llibertat que passaven per la Garrotxa, l'Alt Empordà i la Baixa Cerdanya, i que els independentistes catalans que col·laboraven amb la Resistència francesa van organitzar per salvar persones que fugien dels nazis i el feixisme. Aquests lluitadors per la llibertat ajudaven a travessar del Pirineu la frontera jueus, integrants del govern polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la Guerra, Monteil, els fills del qual havien estat afusellats pels nazis, entre d'altres.
La proposta, que es va presentar al Museu de l'Exili de la Jonquera i que es tornarà a presentar oficialment l'1 de juny al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona, vol complementar les rutes que ja existeixen dels camins de la llibertat d'evasió com són les rutes dels maquis i les dels stalinistes i dels anarquistes. "Aquestes són rutes independentistes que també han d'estar marcades", segons va explicar Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, dedicada a la divulgació de la cultura catalana i a la memòria històrica.
Les rutes documentades han estat batejades amb el nom dels independentistes que les van fer servir.
La primera ruta, que porta el nom de Gregori Font Cativiela-Octavi Viladrosa i Josa, surt de Banyuls de la Marenda (Rosselló) passa per Colera i Llançà i arriba a Barcelona. Gregori Font s'havia escapat del camp de concentració d'Agde (Occitània) juntament amb més militants de Nosaltres Sols! i seria el primer militant independentista que entraria per engegar el procés d'unitat independentista l'any 1939, el Front Nacional de Catalunya (FNC). La ruta es podria fer pel coll de Rumpisó o pel coll de Banyuls, i els termes municipals implicats serien Banyuls, Rabós, Portbou, Colera, Vilamaniscle i Llançà.
La segona ruta, l'anomenada de Manuel Valls de Gomis-Jaume Cornudella Olivé - Ruta Jean Olibó consistia en tres vies i era, per tant, un compendi de les anteriors. Des de Perpinyà se sortia en cotxe en direcció a l'inici de la caminada (a la Cerdanya, al Vallespir o a la Marenda) segons calgués anar cap a la Cerdanya (Ruta Manel Valls de Gomis), el Vallespir (Sant Llorenç de Cerdans) Ruta Jaume Cornudella, o l'Albera (coll de Banyuls (Ruta Jean Olibó), que mitjançant una vegada es travessava la frontera s'arribava a Barcelona. La tercera ruta, la de Joan Sardà Verdier - Jaume Martínez Vendrell, comença a Sant Llorenç de Cerdans fins a Olot, i acaba a Barcelona. Els municipis implicats són: Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Albanyà, Montagut, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i Olot. I per acabar, la quarta ruta, d'Enric Pagès i Montagut - Ruta Manuel Viusà i Camps. Travessaven la Cerdanya per Enveig cap a Puigcerdà. Per aquestes rutes, els independentistes catalans van salvar milers de vides de perseguits pel nazisme i el feixisme.
Una vegada arribaven a Barcelona, eren enviats al consolat britànic o al polonès (situat llavors al carrer Fontanella, 10) per poder passar a Lisboa i d'allà arribar a Anglaterra amb els documents falsos que els havien proveït els integrants del Front Nacional de Catalunya (FNC).
A més del president de la Fundació Reeixida, en la presentació també hi van participar el llicenciat en història contemporània Fermí Rubiralta, la filla d'un dels integrants de l'organització, Joana Viusà, i el director del centre, Enric Pujol.
Rescaten la memòria dels independentistes que van ajudar la 'Résistance'
Llegim al portal EL MÓN.CAT que la Fundació Reeixida, dedicada a la divulgació de la cultura catalana i especialment a la memòria històrica, inicia una campanya de difusió sobre els independentistes que durant la Segona Guerra Mundial van participar amb la Resistència francesa ajudant persones que fugien dels nazis i el feixisme. L'entitat ha reagrupat la informació sobre almenys vuit independentistes que van participar en les conegudes cadenes d'evasió que es van organitzar al llarg de la frontera entre l'estat espanyol i francès per evacuar persones que fugien dels nazis.
El president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera, ha explicat a EL MÓN que l'entitat ha estat treballant en aquest projecte des del 2020. La iniciativa va arrencar en el marc dels 80 anys de la creació de l'històric Front Nacional de Catalunya (FNC). Arran d'aquesta efemèride i a partir de la creació d'una comissió dins de l'entitat va sorgir la idea de tirar endavant el projecte sobre les rutes d'evasió organitzades per independentistes. El resultat és l'actual projecte de les Rutes de la Llibertat, que parteix del treball que es va fer ja el 2016 amb les Rutes de la Independència a Barcelona.
Falguera explica que les rutes d'evasió que passaven per la banda de la Baixa Cerdanya, la Garrotxa i l'Alt Empordà estaven organitzades per independentistes. Alguns dels independentistes que van participar amb la Resistència francesa eren exiliats que el 1939 van acabar en camps de concentració francesos, però en van escapar per tornar al Principat de Catalunya al cap de dos mesos amb la intenció de reestructurar l'independentisme a l'interior del país.
Aviat però, explica, es van afegir a les tasques d'evasió i "comencen a passar jueus per la frontera que escapen dels nazis, també a membres dels governs francès i belga; paracaigudistes, quan els alemanys van començar a bombardejar". Totes aquestes persones van ser assistides per independentistes per rutes que passaven per la Garrotxa i l'Alt Empordà. "Quan tot era negre el 1939 els independentistes, en lloc de rendir-se van començar a salvar vides, alguns van rebre títols del Govern francès i dels EUA". Alguna d'aquesta documentació ha estat recopilada per la Fundació.
Quatre rutes independentistes documentades i amb noms propis
Les rutes documentades porten el nom dels independentistes que les van fer servir en la seva tasca de suport a la Resistència francesa. Ruta 1: Gregori Font Cativiela-Octavi Viladrosa i Josa; Ruta 2: Manuel Valls de Gomis-Jaume Cornudella Olivé - Ruta Jean Olibó; Ruta 3: Joan Sardà Verdier-Jaume Martínez Vendrell, i Ruta 4: Enric Pagès i Montagut - Ruta Manuel Viusà i Camps. Segons explica Falguera, de la Fundació Reeixida, a través d'aquestes rutes els independentistes van salvar milers de vides de persones fugint del nazisme i feixisme.
Un dels independentistes, Manuel Valls de Gomis, és l'únic català reconegut per l'Estat d'Israel com un dels Justos entre les Nacions. Precisament per això l'1 de juny el cònsol israelià participarà en un acte de presentació de les rutes que es farà al Museu d'Història de Catalunya. Abans d'aquest acte, però, ahir dissabte 28 de maig s'ha fet la presentació de les rutes al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera.
Les rutes han estat traçades, els espais de record definits per tal de reivindicar el seu llegat en el conjunt de la història del país. Les rutes es traçaran geolocalitzant-les a través de GPS i se'n deixarà constància en un mapa-web. També hi ha previst programar sortides amb guies de muntanya per fer les rutes i recrear la sensació de reviure la història.
Presenten les Rutes de la Llibertat que van servir perquè molts exiliats del nazisme creuessin el Pirineu cap al Principat de Catalunya
Un cop al Principat se'ls donava documentació falsa per tal d'esquivar la dictadura franquista i poder escapar
Rescaten la memòria dels independentistes que van ajudar la 'Résistance'
Vuit rutes recuperen la història dels militants del Front Nacional de Catalunya que van participar en cadenes d'evasió
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 29/05/2022.- Segons EMPORDA.INFO, ahir dissabte es va presentar al Museu del Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada), les Rutes de la Llibertat. Es tracta de zones controlades per independentistes que van ajudar a molts exiliats que fugien del nazisme, que estava envaint l'hexàgon francès a principi dels anys 40. Homes i dones que escapaven de l'exèrcit de Hitler a través del Pirineu i, un cop arribaven al Principat de Catalunya, se'ls proporcionava documentació falsa per tal de poder fugir de nou cap als seus països i esquivar, de retruc, el règim franquista. Per fer-ho possible calien passadors, persones que es dedicaven a ajudar aquests refugiats a la ruta i també els falsificadors de documents.
El president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera, explica que hi havia diferents rutes que creuaven a través de la Cerdanya, la Garrotxa i l'Alt Empordà. Els refugiats marxaven fins al Pirine i un cop al Principat de Catalunya, els passadors els portaven fins a zones segures on els donaven una documentació falsa que els permetia anar fins a Barcelona i d'allà, amb el suport de les ambaixades polonesa i dels Estats Units, marxaven de nou cap als seus països. En aquest sentit, Falguera explica que hi havia molts jueus que sortien cap a Palestina, però també molts soldats de països aliats que tornaven als seus països per combatre de nou contra els nazis.
Falguera explica que els independentistes que controlaven aquestes zones de pas van ajudar també a integrants del Govern belga i el francès, que estaven assetjats per l'Exèrcit de Hitler que havia començat l'ocupació de l'hexàgon francès.
De Banyuls de la Marenda a Llançà
La primera d'aquestes rutes es va obrir el 1939 i connectava Banyuls de la Marenda, a la Catalunya, fins a Llançà, a l'Alt Empordà. El primer en completar el recorregut va ser en Gregori Font, un independentista que s'havia escapat dels camps de concentració d'Agde, on havia anat a parar després de la Retirada de febrer de 1939. El seu fill, Alis Font, explica que el seu pare va ser un passador que va ajudar a persones, a soldats i polítics que fugien dels nazis. "Van col·laborar amb la resistència francesa, però també van ajudar la intel·ligència britànica per estudiar la possibilitat d'un desembarcament aliat a les costes catalanes", assenyala. Font recorda, però, que al final va ser descobert i detingut i va acabar empresonat.
Artistes que feien documentació falsa
A banda dels passadors, una altra figura important eren els qui fabricaven documentació falsa als qui arribaven al Principat de Catalunya i pretenien marxar cap a Lisboa --destinació més corrent-- o d'altres llocs, sense ser descoberts per la dictadura franquista.
Manel Viusà i Gertrudis Galí van ser un matrimoni d'artistes que es va dedicar a aquesta tasca. La seva filla, Joana Viusà, recorda que el seu pare era pintor i decorava els murs l'església del Sant Esperit de Terrassa. Era a la mateixa bastida que feia servir per pintar on amagava la documentació falsa que fabricava a l'estudi que tenia a casa seva.
Joana Viusà recorda que van estar ajudant fins que la policia franquista va descobrir-los i van haver de marxar, primer a Canet de Rosselló i posteriorment a París. Allà va treballar per un marxant d'art i establint en un petit estudi a la ciutat i que va esdevenir "el petit consolat català". "Allà van poder continuar ajudant als exiliats", remarca la filla.
Els búnquers de la Jonquera
A més de les Rutes de la Llibertat, al MUME també es va presentar una ruta que inclou alguns dels prop de quaranta búnquers construïts a la zona fronterera de la Jonquera entre 1943 i 1955. Els més antics --una quinzena-- van ser declarats Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) l'any 2019.
A la comarca de l'Alt Empordà encara es conserven més de 2.000 búnquers. La zona concentra la major densitat d'obres defensives de tot el Pirineu, ja que la comarca era una de les zones més accessibles des del Vallespir i del Rosselló. Se'n van construir més de 5.000, de diverses tipologies: observatoris, refugis, búnquers per a metralladora, fusell metrallador, canó antitanc, morters, etc.
Actualment ja es poden visitar dos dels búnquers, però la nova ruta que oferirà properament el MUME dissenyarà un circuit circular, d'uns 6 km de recorregut, per poder visitar un total de sis construccions. La ruta començarà i acabarà al MUME, serà apta per a tots els públics i es podrà completar en una caminada d'una hora, aproximadament.
Rescaten quatre rutes del Front Nacional de Catalunya
Llegim al diari El Punt Avui que la Fundació Reeixida va presentar ahir el projecte les Rutes de la Llibertat que passaven per la Garrotxa, l'Alt Empordà i la Baixa Cerdanya, i que els independentistes catalans que col·laboraven amb la Resistència francesa van organitzar per salvar persones que fugien dels nazis i el feixisme. Aquests lluitadors per la llibertat ajudaven a travessar del Pirineu la frontera jueus, integrants del govern polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la Guerra, Monteil, els fills del qual havien estat afusellats pels nazis, entre d'altres.
La proposta, que es va presentar al Museu de l'Exili de la Jonquera i que es tornarà a presentar oficialment l'1 de juny al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona, vol complementar les rutes que ja existeixen dels camins de la llibertat d'evasió com són les rutes dels maquis i les dels stalinistes i dels anarquistes. "Aquestes són rutes independentistes que també han d'estar marcades", segons va explicar Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, dedicada a la divulgació de la cultura catalana i a la memòria històrica.
Les rutes documentades han estat batejades amb el nom dels independentistes que les van fer servir.
La primera ruta, que porta el nom de Gregori Font Cativiela-Octavi Viladrosa i Josa, surt de Banyuls de la Marenda (Rosselló) passa per Colera i Llançà i arriba a Barcelona. Gregori Font s'havia escapat del camp de concentració d'Agde (Occitània) juntament amb més militants de Nosaltres Sols! i seria el primer militant independentista que entraria per engegar el procés d'unitat independentista l'any 1939, el Front Nacional de Catalunya (FNC). La ruta es podria fer pel coll de Rumpisó o pel coll de Banyuls, i els termes municipals implicats serien Banyuls, Rabós, Portbou, Colera, Vilamaniscle i Llançà.
La segona ruta, l'anomenada de Manuel Valls de Gomis-Jaume Cornudella Olivé - Ruta Jean Olibó consistia en tres vies i era, per tant, un compendi de les anteriors. Des de Perpinyà se sortia en cotxe en direcció a l'inici de la caminada (a la Cerdanya, al Vallespir o a la Marenda) segons calgués anar cap a la Cerdanya (Ruta Manel Valls de Gomis), el Vallespir (Sant Llorenç de Cerdans) Ruta Jaume Cornudella, o l'Albera (coll de Banyuls (Ruta Jean Olibó), que mitjançant una vegada es travessava la frontera s'arribava a Barcelona. La tercera ruta, la de Joan Sardà Verdier - Jaume Martínez Vendrell, comença a Sant Llorenç de Cerdans fins a Olot, i acaba a Barcelona. Els municipis implicats són: Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Albanyà, Montagut, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i Olot. I per acabar, la quarta ruta, d'Enric Pagès i Montagut - Ruta Manuel Viusà i Camps. Travessaven la Cerdanya per Enveig cap a Puigcerdà. Per aquestes rutes, els independentistes catalans van salvar milers de vides de perseguits pel nazisme i el feixisme.
Una vegada arribaven a Barcelona, eren enviats al consolat britànic o al polonès (situat llavors al carrer Fontanella, 10) per poder passar a Lisboa i d'allà arribar a Anglaterra amb els documents falsos que els havien proveït els integrants del Front Nacional de Catalunya (FNC).
A més del president de la Fundació Reeixida, en la presentació també hi van participar el llicenciat en història contemporània Fermí Rubiralta, la filla d'un dels integrants de l'organització, Joana Viusà, i el director del centre, Enric Pujol.
Rescaten la memòria dels independentistes que van ajudar la 'Résistance'
Llegim al portal EL MÓN.CAT que la Fundació Reeixida, dedicada a la divulgació de la cultura catalana i especialment a la memòria històrica, inicia una campanya de difusió sobre els independentistes que durant la Segona Guerra Mundial van participar amb la Resistència francesa ajudant persones que fugien dels nazis i el feixisme. L'entitat ha reagrupat la informació sobre almenys vuit independentistes que van participar en les conegudes cadenes d'evasió que es van organitzar al llarg de la frontera entre l'estat espanyol i francès per evacuar persones que fugien dels nazis.
El president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera, ha explicat a EL MÓN que l'entitat ha estat treballant en aquest projecte des del 2020. La iniciativa va arrencar en el marc dels 80 anys de la creació de l'històric Front Nacional de Catalunya (FNC). Arran d'aquesta efemèride i a partir de la creació d'una comissió dins de l'entitat va sorgir la idea de tirar endavant el projecte sobre les rutes d'evasió organitzades per independentistes. El resultat és l'actual projecte de les Rutes de la Llibertat, que parteix del treball que es va fer ja el 2016 amb les Rutes de la Independència a Barcelona.
Falguera explica que les rutes d'evasió que passaven per la banda de la Baixa Cerdanya, la Garrotxa i l'Alt Empordà estaven organitzades per independentistes. Alguns dels independentistes que van participar amb la Resistència francesa eren exiliats que el 1939 van acabar en camps de concentració francesos, però en van escapar per tornar al Principat de Catalunya al cap de dos mesos amb la intenció de reestructurar l'independentisme a l'interior del país.
Aviat però, explica, es van afegir a les tasques d'evasió i "comencen a passar jueus per la frontera que escapen dels nazis, també a membres dels governs francès i belga; paracaigudistes, quan els alemanys van començar a bombardejar". Totes aquestes persones van ser assistides per independentistes per rutes que passaven per la Garrotxa i l'Alt Empordà. "Quan tot era negre el 1939 els independentistes, en lloc de rendir-se van començar a salvar vides, alguns van rebre títols del Govern francès i dels EUA". Alguna d'aquesta documentació ha estat recopilada per la Fundació.
Quatre rutes independentistes documentades i amb noms propis
Les rutes documentades porten el nom dels independentistes que les van fer servir en la seva tasca de suport a la Resistència francesa. Ruta 1: Gregori Font Cativiela-Octavi Viladrosa i Josa; Ruta 2: Manuel Valls de Gomis-Jaume Cornudella Olivé - Ruta Jean Olibó; Ruta 3: Joan Sardà Verdier-Jaume Martínez Vendrell, i Ruta 4: Enric Pagès i Montagut - Ruta Manuel Viusà i Camps. Segons explica Falguera, de la Fundació Reeixida, a través d'aquestes rutes els independentistes van salvar milers de vides de persones fugint del nazisme i feixisme.
Un dels independentistes, Manuel Valls de Gomis, és l'únic català reconegut per l'Estat d'Israel com un dels Justos entre les Nacions. Precisament per això l'1 de juny el cònsol israelià participarà en un acte de presentació de les rutes que es farà al Museu d'Història de Catalunya. Abans d'aquest acte, però, ahir dissabte 28 de maig s'ha fet la presentació de les rutes al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera.
Les rutes han estat traçades, els espais de record definits per tal de reivindicar el seu llegat en el conjunt de la història del país. Les rutes es traçaran geolocalitzant-les a través de GPS i se'n deixarà constància en un mapa-web. També hi ha previst programar sortides amb guies de muntanya per fer les rutes i recrear la sensació de reviure la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada