MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 24 de maig de 1905 neix a Sarzana (La Spezia) l'anarquista i sindicalista Pietro Montaresi
El 4 d'agost de 1936 marxà cap a Barcelona, passant per la frontera del Pirineu Oriental, per a participa en la revolució que s'estava gestant i s'enrolà en la «Columna Durruti», combatent al front de la Plana de Uesca, a l'Aragó
Pietro Montaresi: El 24 de maig de 1905 neix a Sarzana (La Spezia, Ligúria) l'anarquista i sindicalista Pietro Montaresi. El seu pare es deia Giovanni Montaresi, sastre, i la seva mare, Adele Lazzarini. Fill d'una família llibertària, era el major de quatre germans. Visqué l'ambient subversiu de la seva família i conegué famosos revolucionaris de la seva zona.
Quan tenia 15 anys deixà l'escola i es posà a treballar d'aprenent de mecànic d'automòbils en un taller d'un amic del seu pare, simpatitzant anarquista.
Es dedicava a llegir diaris i pamflets de propaganda anarquista entre els seus companys de feina.
Encara molt jove, participà activament en les lluites contra els sequaços de Benito Mussolini a la seva zona natal i l'abril de 1925 va haver de fugir encalçat pels escamots feixistes.
A Marselha (Bocas de Ròse, Provença, Occitània) es reuní amb el seu pare, refugiat des de 1923), i s'establí ell a La Sanha (Var, Provença, Occitània), on continuà amb la seva activitat antifeixista i propagandística.
En aquesta època treballà de paleta i de pintor en la construcció en obres a Provença (Niça, Tolon, La Ciotat, Marselha i altres poblacions).
En 1928, per pressions del consolat italià, després d'haver participat activament en les manifestacions a favor dels militants italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, se li va decretar l'expulsió del territori francès juntament amb altres companys. Després de fugir de la detenció, passà un temps clandestinament a Tolon (Var, Provença, Occitània), fins el 1929, que es traslladà a Bèlgica.
A Brussel·les, a més de conèixer Mariette Carlier, la seva futura companya, freqüentà els sindicats i participa en les reunions del grup anarquista italià local. Realitzà una important tasca d'investigació sobre les activitats dels feixistes residents a Brussel·les i dels confidents que actuaven a sou del consolat italià, redactant informes que es publicaren en el diari Il Riscatto. Formà part del grup editor del periòdic Bandiera Nera, dirigit per Giuseppe Bifolchi, que es reunia al cafè «Squazzi», a la plaça de Brouckère.
En aquesta època va ser sospitós de participar en un complot per a atemptar contra Mussolini de viatge a Milà (Llombardia).
El febrer de 1931, com a membre del Comitè Internacional de Defensa Anarquista (CIDA), assistí a una reunió del Comitè Anarquista Pro Víctimes Polítiques de Brussel·les, en el qual s'integrà.
En aquesta època participà en nombrosos mítings i en diversos enfrontaments amb militants stalinistes.
El juliol de 1933 retornà breument a Provença per reunir-se amb sa família.
De bell nou a Bèlgica, continuà la seva activitat antifeixista i en 1935 va ser fitxat com a «anarquista actiu i fanàtic».
En aquesta època formà part del Grup Anarquista Italià (Marcello Bianconi, Vittorio Cantarelli, Eugenio Girolo, Adelino Paini, Pasquale Rusconi, Camillo Sartoris i altres militants), que es reunia al Café des Huit Heures de Brussel·les, i tingué una gran amistat amb Vittorio Cantarelli i Adelino Paini.
El 4 d'agost de 1936 marxà cap a Barcelona, passant per la frontera del Pirineu Oriental, per a participa en la revolució que s'estava gestant i s'enrolà en la «Columna Durruti», combatent al front de la Plana de Uesca, a l'Aragó.
Segons algunes fonts hauria sortit de la Península el 2 de maig de 1937, però el cert es que va ser desmobilitzat, contra la seva voluntat, el desembre de 1938 per «reumatisme», havent de retornar a Bèlgica.
En 1939 s'integrà en el Grup Anarquista Italià de Brussel·les (Ernesto Bruna, Azelio Bucchoni, Arrigo Catani, Cafiero Meucci, Mario Montavani, Antonio Moscardini, Gudo Schiaffonati i altres).
En 1940, en plena Segona Guerra Mundial interimperialista, es reuní amb la seva mare que vivia al barri de La Capelette de Marselha.
El juliol de 1940 va ser detingut i internat, després de passar pel centre de detenció de Vilamanha (Erau, Occitània), al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), on trobà destacats anarquistes (Lorenzo Boddi, Léo Campion, Ernestan, Marcello Gregori, Nicolas Lazarevitch, Domenico Ludovici, Celso Persici, Angelo Rambaldi i altres), i on va romandre fins el novembre de 1941, quan va ser lliurat a les autoritats italianes, que l'empresonaren a A Spèza (A Spèza, Ligúria).
El 26 de febrer de 1942 se li va assignar confinament durant quatre anys i enviat a la colònia penitenciària de les illes Tremiti (Foggia, Pulla).
L'agost de 1943 va ser alliberat per les tropes aliades i treballà de mecànic per a un regiment de blindats anglès (372 Tank Transporter Coy).
Després de negar-se a anar a Montecassino (Casino, Frosinone, Vall Llatina. Laci), s'enrolà en el «Batalló Jueu» del VIII Exèrcit Britànic, on hi va romandre fins el final de la guerra, a Breda (Brabant Septentrional, Països Baixos), i després retornà clandestinament a Bèlgica, on vivia la seva companya.
A Brussel·les s'afilià a la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT), de la qual va ser tresorer fins a 1947.
En 1967 se separà de la seva companya i en 1970 es jubilà com a cap de regulació mecànica.
En 1977 participà en les Jornades Llibertàries organitzades per la CNT a Barcelona.
En els anys vuitanta del segle XX formà part de l'AliançaLlibertària de Brussel·les.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada