dijous, 26 de maig del 2022

Felipe Emilio Sandoval Cabrerizo

Fitxa policíaca francesa de Felipe Sandoval (1925)

Fitxa policíaca francesa de Felipe Sandoval (1925)



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 26 de maig de 1886 neix al barri de Las Injurias de Madrid (Madrid, Castella la Nova) el militant anarquista i anarcosindicalista Felipe Emilio Sandoval Cabrerizo, també conegut com Doctor Muñiz 

Després de passar per la presó Model de Barcelona, sortí de la Península per la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a París  

Felipe Sandoval Cabrerizo: El 26 de maig de 1886 neix al barri de Las Injurias de Madrid (Madrid, Castella la Nova) el militant anarquista i anarcosindicalista Felipe Emilio Sandoval Cabrerizo, també conegut com Doctor Muñiz. Fill de pare desconegut i d'una bugadera que rentava al riu Manzanares, es crià en un orfenat (Asil d'Infants de Bugaderes) sota la tutela de les monges Filles de la Caritat.  

Manobre de professió, després d'haver fet abans de cambrer, fou un activista anarquista destacat.  

Tancat a la presó Model de Barcelona per un robatori, en 1919, després d'intentar fugir, rebé una pallissa que el desfigurà el rostre.  

Sortí de la Península per la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a París (Illa de França), on durant un temps fou ajuda de cambra en una noble família parisenca i després viurà gràcies a estafes diverses.  

A París, cap al 1926, participà en les tertúlies de Joan García Oliver i d'altres grups d'anarquistes exiliats.  

De bell nou a Madrid, en 1932 intervingué, amb altres tres companys, en l'assalt del domicili d'Agapito Velasco, abastador municipal a qui acusaven de quedar-se amb els diners dels menjadors de l'Assistència Social, i al qual furtaren 35.000 pessetes.  

El 8 d'abril de 1933 expropià, amb set companys, una sucursal madrilenya del Banco de Viscaia, amb un botí de 40.000 pessetes. Poc després atracà Juan Pérez de Seoane, comte de Riudoms, a la carretera de Burgos quan el vell monàrquic fugia en cotxe, amb la seva família i les seves pertinences, a l'exili.  

Després del robatori d'un arsenal d'armes, fou detingut per la Guàrdia Civil a l'estació d'Atocha i empresonat a Colmenar Viejo, d'on aconseguí fugir mesos després ferint un funcionari de presons.  

Fou acusat pels militars franquistes de haver dirigit al principi de la guerra dos centres de detenció, especialment la que hi havia al Cinema Europa de Cuatro Caminos. També l'acusaren de la preparació de l'assalt i crema de la presó de Madrid el 22 d'agost de 1936, on van morir destacats polítics de dretes (Melquíades Álvarez, Rico Avello, José María Albinyana, Fernando Primo de Rivera i algún altre), però ell sempre negà aquesta falsa acusació.  

Després del desmantellament del sistema dels centres de detenció de la revolució per part de la Junta de Defensa de Madrid, passà a desenvolupar tasques d'espionatge republicà a Barcelona i a València (l'Horta de València, País Valencià), i posteriorment tornà a Madrid, malalt de tuberculosi i desenganyat per la deriva contrarevolucionària.  

Detingut el 16 de juny de 1939 a Alacant (Alacantí, País Valencià) en l'agafada coneguda com «Expedició dels 101» --dirigents polítics i sindicals i periodistes detinguts al port d'Alacant quan volien fugir a l'exili--. Després de dures tortures, escrigué una llarga confessió a la Brigada de la Divisió d'Investigació Política franquista, que fou criticada.  

Felipe Sandoval se suïcidà el 5 de juliol de 1939 llançant-se al buit des de la finestra de la casa habilitada com a presó al carrer Almagro de Madrid i fou enterrat l'endemà en una tomba de tercera del cementiri madrileny de l'Est. Ningú no reclamà el seu cadàver.  

En 2007 el pintor i escriptor Carlos García Alix li dedicà un documental i un llibre sota el títol El honor de las injurias


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada