Els casos Bázquez i López de Ipiña

Nova inhumació quasi clandestina d'un guàrdia civil destacat i distingit per la Direcció General del cos en la matança dels llibertaris refugiats al Mas Clarà de la Mota el gener de 1960 

Els casos Bázquez i López de Ipiña 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà) 10/05/2022.- El 7 de juny de 2018 es va informar a Tramuntana Vermella Mail de la inhumació quasi clandestina a Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà) del tinent coronel de la Guàrdia Civil José Bázquez Pedraza. Ferí Quico Sabaté al Mas Clarà, a la Mota (Palol de Revardit, Pla de l'Estany), i dirigí la liquidació dels quatre llibertaris del MURLE el 4 de gener de 1960 a més de dos marxista-leninistes del PCE (R) en 1981, i també participà en la repressió a la Baixa Cerdanya contra el MIL-GAC el setembre de 1973, amb la detenció d'Oriol Solé Sugranyes i i Josep Lluís Pons Llobet. 

Ara ens arriba informació d'un cas semblant a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà): la defunció, sense esquela a les necrològiques de la premsa ni informació sobre un acte religiós d'acomiadament familiar del guàrdia civil Esteban López de Ipiña Pascua, que a finals de gener de 1960 fou distingit a la Comandància 131 de Girona, junt amb un grup d'agents de la Guàrdia Civil, quan aleshores era caporal primer, per "su destacada actuación en la muerte de 5 bandoleros he resulto ser citado como personal como distinguido el personal que se relaciona", en referència als assassinats dels llibertaris Francisco Conesa, Martín Ruiz, Anton Miracle, Rogelio Madigal, al Mas Clarà, i Francesc Sabaté a Sant Celoni (Baix Montseny). En el document 'Orden General número 3', donada a Madrid el 21 de gener de 1960, en la Direcció General de la Guàrdia Civil, Estat Major, 3a Secció, signat per el Tinent General i Director General d'aquest cos, Antonio Alcubilla com a 'Circular por un servicio de bandoleros'.  

Esteban López de Ipiña residia a l'Escala des de la seva jubilació del cos.  

Es desconeix si altres guàrdies destacats en el fets del Mas Clarpa i Sant Celoni els dies 3, 4 i 5 de gener de 1960 han estat inhumats quasi clandestinament en la seva defunció, però tenim els casos de Bázquez Pedraza i López de Ipiña. 

Hi ha qui pensa que davant el ressò creixent de la guerrilla llibertària durant el franquisme i els homenatges que es fan a aquests anarquistes assassinats, la Direcció General de la Guàrdia Civil podria haver recomanat no fer púbiques aquestes defuncions, com ara constar a les necrològiques convencionals ni a les esqueles.