Auguste Nouvellon

Auguste Nouvellon al seu estudi fotogràfic

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 26 de maig de 1889 neix a Sars Poteries (Nord-Pas-de-Calais) l'anarcoindividualista, pacifista, companyó, anarcosindicalista i esperantista Auguste Nouvellon, conegut com Pacemulo 

Després de ser mobilitzat en la Guerra Gran i essent anarquista marxà cap al Principat de Catalunya, passant la frontera del Pirineu Oriental, i treballà com a fotògraf ambulant sobretot a Alacant 

Auguste Nouvellon: El 26 de maig de 1889 neix a Sars Poteries (Nord-Pas-de-Calais, Alts de França) l'anarcoindividualista, pacifista, companyó, anarcosindicalista i esperantista Auguste Nouvellon, conegut com Pacemulo (Pacifista, en esperanto). Era el fill primogènit de Louis Auguste Nouvellon, matalasser, i de Catherine Augustine Martin, jornalera.  

De jove aprengué l'ofici de vidrier durant anys d'aprenentatge itinerant emparat com a companyó («Tour de France du Compagnonnage»), alhora que començà a lluitar en el moviment sindicalista.  

El 24 de febrer de 1913 es casà a Choisy-le-Roi (Val-de-Marne, Illa de França) amb Louise Antoinette Gouget. 

Mobilitzat durant set anys en la Gran Guerra interimperialista esdevingué anarquista individualista.   

Després marxà a Catalunya, passant la frontera del Pirineu Oriental, i treballà com a fotògraf ambulant sobretot a Alacant (Alacantí, País Valencià).  

Nouvellon, que s'interessà també per l'apicultura i era un vegetarià convençut, fou entre les dues guerres mundials un dels corresponsals del periòdic L'En Dehors d'E. Armand. El desembre de 1937 li escrigué des d'Alacant que: "c'est toujours réconfortant de recevoir l'En Dehors et j'espère que tu ne me priveras pas de cette nourriture indispensable pour moi pour quelques sous que je te dois. La grande guerre me révéla à l'individualisme et celle ci me confirme chaque jour qu'il n'existe point de salut en dehors de cette philosophie ; celle qui vient, la grande guerre scientifique, enterrera toutes les idéologies et démontrera sans doute que seuls les anarchistes avaient raison. J'entends par anarchistes les individualistes et ne conçois pas d'autre anarchisme." (carta dipositada al Fonds E. Armand, IFHS). 

A la fí de la Guerra Civil fugí d'Alacant i es traslladà primer al Protectorat francès del Marroc i més endavant passà a Algèria. 

En una altre carta a E. Armand, datada a Tànger (Rif, Marroc) el novembre de 1939, evocà la "grande tristesse et le déchirement" a causa del fet que davant l'avanç de l'exèrcit franquista sobre Alacant va haver de cremar tots "les journaux qu'il gardait depuis 20 ans". (Fonds E. Armand, IFHS).  

En 1946 exercia de president del grup anarcopacifista «Athénée Science et Nature» (Ateneu Ciència i Natura) d'Orà (Orà, Algèria), que arreplegava militants francesos i espanyols, i on impartia un curs d'esperanto. Vivia al número 9 de carrer Ténés de la ciutat. 

En 1950 preguntà a E. Armand sobre les condicions de prescripció per un company que desertà durant la Gran Guerra de 1914 que, com d'altres companys en la mateixa situació, ja que hi havia encara  problemes amb l'autoritat militar francesa després de trenta anys del final de la guerra. 

Mantingué estreta relació amb el periòdic anarcoindividualista L'Unique (editat entre 1945 i 1956), d'Émile Armand, i durant els anys cinquanta va fer costat i difusió del periòdic Contre-Courant (editat entre 1950 i1968), de Louis Louvet.  

Auguste Nouvellon va morir el 30 de juliol de 1953 a Orà després de patir una malaltia llampant.