SOS Pirineus respon a les declaracions de l'exalcalde de Bellver de Cerdanya i el seu fill
Per les acusacions de "trastocar la democràcia d'un poble" entre altres
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Bellver de Cerdanya (La Batllia, Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 27/04/2022.- Llegim al portal Lliberat.Cat que l'alcalde de Bellver de Cerdanya Francesc Xavier Porta i el seu fill i regidor de cultura, Joan Porta, varen presentar la seva dimissió.
Prèviament, SOS Pirineus havia presentat al·legacions contra la inclusió de les runes de la mina de manganès coneguda com Casa Alay al Pla Especial del Catàleg de Masies i Cases Rurals en sòl no urbanitzable de Bellver de Cerdanya.
Les declaracions realitzades per l'Alcalde i el seu fill a premsa i a través de les xarxes socials insisteixen en defensar la legalitat de tota la operació, argumentant que l'edificació és un cobert agrícola i que està totalment emparat en la legalitat. Així mateix, acusen a SOS Pirineus de "fer un ressò totalment partidari", de "trastocar la democràcia d'un poble" o de "dur a terme pressions que no mereix cap representant escollit democràticament".
Aclariments sobre el paper de SOS Pirineus:
SOS Pirineus es defineix com una plataforma ciutadana, sense cap interès polític ni partidista. Es tracta d'una coordinadora de plataformes dels Pirineus per a la defensa del territori. El seu objectiu és defensar els Pirineus de les amenaces que planen sobre el medi ambient i les condicions i formes de vida dels Pirineus, siguin ambientals, econòmiques, socials o polítiques.
En aquest cas, SOS Pirineus ha actuat com a canal per expressar el malestar d'un grup ampli de veïns i veïnes de Bellver de Cerdanya, que han aportat informació i han treballat col·lectivament en la preparació de les al·legacions i de la documentació presentada posteriorment al Síndic.
Certament els polítics són elegits durant 4 anys, però els individus o els col·lectius d'una comunitat, afirma la plataforma, "tenim el dret inalienable de posar en coneixement de les autoritats competents les actuacions que considerem que poden infringir la legalitat vigent i sol·licitar empara contra la desprotecció dels nostres drets. La ciutadania, individual o organitzada, pot en qualsevol moment, i en ares de la llibertat d'expressió i de la consciència, qüestionar les decisions preses i emprendre les accions, de protesta o legals, que creguin oportunes en els casos on es cregui que pot haver un incompliment de la llei o es detecten possibles irregularitats en l'actuació dels seus representants polítics".
A continuació presenta un breu resum dels fets que han pogut aplegar fins ara i es plantegen algunes preguntes que consideren important resoldre.
Breu resum dels fets que hem pogut recollir fins ara respecte a "Casa Alay":
L'any 2006 l'ajuntament de Bellver va aprovar el Pla especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable amb la inclusió de més de 40 cases, totes elles documentades en fitxes consultables a través d'Internet, on poden observar-se les exposicions realitzades per tal d'acreditar l'interès que el municipi té en vers de les mateixes.
En contrast amb lo anterior, en la petició d'inclusió extraordinària de Casa Alay no s'ha pogut trobar cap informació justificativa d'aquest interès disponible a través d'Internet.
Per provisió d'alcaldia de 22/06/2020, es va disposar l'inici de la Modificació puntual del pla especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del municipi de Bellver.
Consultant la web del de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l'any 2019 ja s'observen actuacions sobre les runes de la caseta de les mines de manganès, quan encara no s'havia procedit a sol·licitar la possible inclusió de les restes de la barraca al catàleg de masies i cases rurals.
El 08/07/2020 (en mig de la pandèmia pel Covid-19) se celebra sessió plenària extraordinària en la que el setè i darrer punt de l'ordre del dia és l'aprovació de la modificació de Normes Subsidiàries de Planejament al catàleg de masies amb la incorporació de dues noves fitxes (Can Mallorca i Casa Alay).
En l'anàlisi de la documentació disponible a internet sobre aquesta sessió, crida l'atenció que, en la majoria dels altres punts de l'ordre del dia s'aporta, en línies generals, un contingut ampli del què es va tractar i acordar. En canvi, en relació al punt referent a la modificació del catàleg de masies no hi ha cap documentació explicativa.
També resulta estrany que en els altres sis punts de l'ordre del dia s'iniciïn amb l'expressió "Proposta d'aprovació", mentre que en aquest simplement s'opti per "Aprovació".
El 09/07/2020 l'alcalde va firmar un edicte que havia de sotmetre's a informació pública pel termini d'un mes; en el mateix s'exposava, en termes d'aprovació inicial, la modificació del pla per incloure Casa Alay al mateix.
Segons la legislació urbanística vigent, el fet de no disposar d'inclusió ferma en catàleg no permet l'obtenció de la llicència municipal.
Tot i això, es troben fotografies de l'11/08/2020 on ja consta el teulat acabat de la casa construïda, i existeix un vídeo del 17/07/2020 on es pot observar inclús l'aixecament d'un segon pis, i que demostra que es va seguir avançant amb les obres en un terreny protegit sense ni tan sols respectar el període públic establert en l'edicte.
El 29/11/2020 els agents rurals van denunciar l'execució d'obres sense l'autorització perceptiva que va derivar en l'inici d'un expedient de disciplina urbanística. No hi ha constància de quina evolució ha tingut aquest expedient.
En l'acta del 18/12/20 de la CTUAP (Comissió territorial d'urbanisme de l'Alt Pirineu) s'indica la situació de Casa Alay encara com a "sobre la taula".
No coneixem quina motivació va portar a aquesta decisió, ni tampoc quines actuacions s'han produït posteriorment per part de l'Ajuntament.
El que si que sabem és que en escrit firmat per l'alcalde el 05/05/2021 s'indica que a principis de 2021 el mateix ajuntament va incoar un expedient de protecció de la legalitat urbanística.
La inclusió al catàleg ha de complir amb els criteris i directrius establerts. Entre d'altres, anterior habitabilitat, justificació de la raó o superfície mínima.
Sense pretendre entrar en la totalitat de criteris i directrius als que no es pot donar compliment, no existeixen evidencies que acreditin adequadament que una suposada masia havia estat habitada. Ni tampoc es presenta raó - arquitectònica, paisatgística, etc- que sustenti una recomanació. Això no obstant, per simple mesura cartogràfica, les mides de l'àrea de les runes eren molt inferiors a la que s'estableix com a llindar necessari.
Més enllà de les irregularitats potencials que presenten l'impuls per part del consistori per a la catalogació de les runes i l'execució d'obres en terrenys protegit sense permisos adequats, inclús en el supòsit de poder donar resposta satisfactòria a criteris i directrius per a la inclusió en catàleg, la volumetria màxima ampliable hauria de ser del 20% de la construcció existent.
Per altra banda i atenent a l'article del catàleg que fa referència a la composició o volumetria originals, la planta que s'ha executat supera la planta que hi havia a la barraca preexistent. I tampoc correspondria el finestral de vidre que presideix la casa construïda.
En cap dels casos la petita construcció que s'intueix per les restes podria derivar en una construcció de dos pisos amb les característiques del construït.
Algunes preguntes:
A la vista de l'exposició dels fets, ens plantegem, com a ciutadans i ciutadanes,
Algunes preguntes que considerem rellevant aclarir:
Tenint en consideració que la construcció situada a la finca portava en un estat semblant des de feia dècades, més enllà de la modificació de titularitat del sòl per l'adquisició del terreny per la família de l'alcalde, quin canvi de criteri i motivació fan que ara s'estimi que, en el marc de masies/cases rurals, aquestes runes de la barraca d'eines de les mines de manganès presenten interès pel municipi?
En virtut de quin privilegi el fill de l'alcalde -també regidor de l'ajuntament- va poder iniciar tasques en un terreny no urbà quan ni tan sols s'havia procedit a sol·licitar la possible inclusió de les restes de la barraca al catàleg de masies i cases rurals?
Com pot ser que se seguís avançant amb les obres en un terreny protegit sense respectar els períodes d'exposició pública que es requereixen a qualsevol ciutadà?
Per què es promou, amb el cost que això suposa en termes de recursos públics, la inclusió de les runes de la barraca al catàleg quan és fàcilment contrastable que no es compleixen tots els requisits que es recullen a nivell normatiu?
La nostra actuació fins ara ha consistit en la realització de les següents accions:
En data 25/3/22 al·legació a l'Ajuntament de Bellver per instar a la paralització del tràmit d'inclusió de les runes de la barraca de Casa Alay dins del Catàleg de Masies i cases rurals en sòl no urbanitzable.
En data 6/4/22 queixa al Síndic per situació de desemparament davant tots els fets exposats.
Posteriorment a aquestes dues actuacions hem continuat trobant informacions sobre irregularitats al voltant d'aquest cas, que presentarem a les autoritats competents per que es depurin possibles responsabilitats, si s'escau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada