La Comissió Europea suggereix examinar si el macro parc eòlic marí Tramuntana a la badia de Roses pot afectar un espai protegit

La Comissió Europea suggereix examinar si el macro parc eòlic marí Tramuntana a la badia de Roses pot afectar un espai protegit 

La CE recorda que cal fer una avaluació del pla si "pot tenir un efecte significatiu en el lloc" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 15/04/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la Comissió Europea suggereix examinar si el macro parc eòlic marí projectat a la badia de Roses (Costa Brava) podria afectar un espai natural pròxim que forma part de la xarxa europea Natura 2000, encara que el parc en si mateix quedi fora de l'àrea protegida. 

Fonts comunitàries afirmen que, en cas que el projecte eòlic marí Tramuntana "pugui tenir un efecte significatiu" per a la zona protegida, s'haurà de "sotmetre a una avaluació" per aclarir si realment tindrà "implicacions" o no per a la seva conservació natural. En funció d'aquest informe, les autoritats competents al Regne d'Espanya hauran de decidir si hi donen el vistiplau, segons marca la directiva europea que regula la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres a la Unió Europea. 

El projecte eòlic marí Tramuntana preveu la construcció d'un macro parc eòlic marí davant la costa de la badia de Roses. Arran de l'oposició del territori, els promotors, l'empresa BlueFloat Energy i el grup d'enginyeria i tecnologia SENER, van plantejar una reducció en el nombre d'aerogeneradors previstos inicialment --de 80 a 35-- i de la distància respecte del Cap de Creus. 

El projecte eòlic preveu ubicar-lo a una mitjana de 24 quilòmetres de la badia de Roses i a 14 del Cap de Creus. La zona més pròxima a la costa de la badia de Roses forma part de xarxa europea Natura 2000, que serveix per protegir espècies i habitats valuosos i amenaçats d'Europa. Per exemple, la Ricarda, prop de l'aeroport del Prat, també forma part d'aquesta xarxa. 

Segons els promotors, el macro parc eòlic marí Tramuntana es projecta fora de qualsevol àrea protegida, com ara "les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), de migracions de cetacis o Llocs d'Interès Comunitari (LIC)".També defensen que és l'únic punt del Principat de Catalunya on es pot aixecar una infraestructura d'aquestes característiques i que els diferents estudis que han elaborat ho avalen. I que el Pla d'Ordenació de la l'Espai Marítim (POEM), elaborat pel Ministeri de Transició Ecològica del Govern espanyol, estableix com a zona d'ús prioritari per a l'energia eòlica el tram comprès entre la badia de Roses, el cap de Creus i la badia de Pals, just la zona on es projecta aquest macro parc eòlic marí. 

En canvi, l'oposició al territori denuncia que la construcció i el manteniment del macro parc eòlic afectarà necessàriament les zones protegides. No només en la seva consecució sinó també tenint en compte que les línies d'evacuació energètica a terra --encara que es plantegin soterrades-- creuaran de ple, per exemple, els Aiguamolls de l'Empordà en el camí cap a la MAT de Santa Llogaia d'Àlguema (Manol, Alt Empordà, comtat de Besalú). A més, remarquen que el macro parc eòlic es preveu aixecar en un espai amb una "alta fragilitat ambiental i adjacent a múltiples zones protegides". 

El Govern de la Generalitat de Catalunya va deixar clara la seva posició fa unes setmanes. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va defensar durant una visita Copenhaguen (Dinamarca) la necessitat que el Principat de Catalunya compti amb un gran parc eòlic marí l'any 2030 per assolir els objectius de transició energètica fixats en 'La prospectiva energètica de Catalunya 2050'. Tot i que no s'hi va referir directament i tampoc se n'ha començat la tramitació, el macro parc eòlic marí Tramuntana és l'únic que, ara per ara, hi ha sobre la taula. 

Per la seva banda, el president del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, ha plantejat aquesta setmana durant la visita a París (Illa de França) i la reunió amb el Sindicat d'energies renovables francès una eventual interconnexió del macro parc Tramuntana amb el que hi ha projectat al litoral occità de l'Aude. 

En aquest sentit, Aragonès ha apuntat la possibilitat de fer-ho a través d'un cable submarí i no amb torres d'alta tensió (MAT) creuant el Pirineu Oriental. "Seria una bona alternativa", ha afirmat el president del Govern de la Generalitat. Actualment, el Govern francès disposa de tres projectes pilot de parc eòlic marí. 

De moment, la Comissió Europea evita pronunciar-se sobre un projecte que no coneix, ja que segons confirmen fonts comunitàries no han rebut cap informació al respecte. Ara bé, recorden que els espais de la xarxa Natura 2000 tenen una protecció especial i que qualsevol intervenció que pugui afectar "significativament" a alguna d'aquestes zones s'ha d'estudiar amb cura. "Independentment de si els plans estan dins o fora de l'espai protegit", puntualitzen des de la Comissió Europea. 

Determinar si hi ha risc d'impacte, i, per tant, decidir si cal fer l'avaluació en qüestió, està en mans de les autoritats competents de cada Estat, no de la Comissió Europea. Un projecte com el del macro parc eòlic marí a la badia de Roses podria veure's obligat a passar un examen sobre les implicacions per a "l'espai marí de l'Empordà" si es considera que potencialment el pot perjudicar. "Les autoritats nacionals competents només acceptaran el pla o projecte després d'haver comprovat que no afectarà negativament la integritat del lloc en qüestió", diu la directiva europea.  

L'avaluació mediambiental que marca la Unió Europea preveu "consultes públiques" on els "ciutadans puguin aportar els seus comentaris al projecte". També hi ha l'opció d'anar als tribunals o a un "òrgan independent i imparcial" per impugnar el procés de decisió sobre el macro parc eòlic marí. "La Comissió Europea considera que l'ús d'aquests mecanismes [...] és la manera més adequada perquè els ciutadans o les organitzacions enviïn els seus comentaris sobre el projecte", afirmen fonts comunitàries. 

En cas que l'informe sigui negatiu, la normativa europea permet igualment tirar endavant un projecte si "s'ha de dur a terme per raons imperatives d'interès públic primordial, incloses les de caràcter social o econòmic". Ara bé, l'Estat membre ha d'adoptar "totes les mesures compensatòries necessàries" i informar la Comissió Europea al respecte. És el que va passar amb l'anterior ampliació de l'aeroport del Prat. Llavors, la Comissió Europea va acabar obrint un procediment d'infracció contra el Regne d'Espanya pel deteriorament del Delta del Llobregat i les "insuficients" compensacions. L'excepció de caràcter "social o econòmic" no s'aplica quan a la zona hi ha "un tipus d'hàbitat natural prioritari i/o una espècie prioritària". Únicament, es podria intervenir per raons de "seguretat pública" o de "salut".