Josep Joan Constantí Carreras Mascarreras

Josep Carreras Mascarreras

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 16 d'abril de 1903 neix a Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà) l'anarcosindicalista Josep Joan Constantí Carreras Mascarreras, conegut com Titus

Militant de la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a diversos camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier  

Josep Carreras Mascarreras: El 16 d'abril de 1903 neix a Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà) l'anarcosindicalista Josep Joan Constantí Carreras Mascarreras, conegut com Titus. El seu pare es deia Francesc Carreras, pagès, i la seva mare, Maria Mascarreras.  

Sabater de professió, fou membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Segons algunes fonts, va ser membre del Comitè Antifeixista del seu poble arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936.  

Durant la Guerra Civil fou capità d'Infanteria d'una companyia de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a diversos camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després va ser enrolat en la 27 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina a les fortificacions de la «Línia Maginot». 

Deixà sota el franquisme la seva companya, Dolors Terradas Moret, i la seva filla, Rosa Carreras Terradas. 

Amb l'Ocupació, el 20 de juny de 1940 va caure presoner dels alemanys a Troyes (Xampanya-Ardenes, Aube, Gran Est). Després de passar pel frontstalag Núm. 122 de Chaumont (Xampanya-Ardenes, Haute-Marne, Gran Est), el 3 de juny de 1941 va ser deportat, sota la Matrícula 3.881, al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), on va ser destinat a diversos kommandos (Bretstein, Steyr, Redl-Zipf, Ternberg, César, Schlier).  

Durant la deportació, en 1943, va coincidir amb també llibertari Francesc Comellas Llinares al «Kommando César» al camp de Temberg (Alta Àustria, Àustria).  

El 4 de maig de 1945, durant els últims dies de la guerra, aconseguí fugir del «Kommando Schlier», amb Francesc Comellas Llinares i altres dos deportats de nacionalitat espanyola, de la columna que els portava al camp d'Ebensse (Traunviertel, Alta Àustria, Àustria), i van ser trobat dos dies després per una unitat de l'Exèrcit nord-americà a la riba del llac Attersee i acollits per famílies de Vöcklabruck (Alta Àustria, Àustria).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là definitivament a Vöcklabruck, on ja visqué sempre. Es casà de bell nou i la filla que havia deixat a Catalunya visqué una temporada amb ell.  

A començament dels anys setanta del segle XX va ser secretari del grup austríac de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP), al costat de Francesc Comellas Llinares, que en fou el tresorer.  

Josep Carreras Mascarreras va morir el 13 de juny de 1989 --algunes fonts citen erròniament el 22 de març de 1982-- a Vöcklabruck.