FULLS LLIURES 4

     FULLS LLIURES 

           Premsa comunista llibertària antiimperialista 

                       Full núm. 4. Abril de 2022 

Editorial   

La intervenció militar del Govern de la Federació Russa a Ucraïna ha generat un relat unidireccional als mitjans convencionals i un discurs humanitari d'Occident diferent d'altres crisis bèl·liques recents. A més, la condemna unànime contrasta amb l'ampli historial d'intervencions militars directes o indirectes dels Estats Units i els seus aliats, i la posició de les empreses occidentals quadra amb els seus interessos. Els mitjans mediàtics convencionals occidentals s'han fet ressò d'informacions no confirmades ni contrastades procedents del batalló Azov de l'extrema dreta ucraïnesa, una manera de normalitzar el discurs feixista. La intervenció militar de Rússia a Ucraïna ha generat a Occident un relat hegemònic basat en la construcció d'un nosaltres enfront d'un altre demonitzat que simplement s'aborda des de la seva malignitat absoluta; un relat on la propaganda militarista es disfressa d'un fals pacifisme emocional, on l'escàndol per la vulneració dels drets humans es combina amb mesures que enquisten el conflicte i condueixen a més guerra. Aquest relat és antitètic del de Rússia, que empra els tòpics del nacionalisme imperial, però acaba conduint a un punt comú: la justificació de la guerra i del militarisme. Un discurs emocional binari i maniqueu s'imposa. És més fàcil deixar-se anar per l'emotivitat a flor de pell, quan no per fòbies evidents, que per l'anàlisi rigorosa basada en arguments racionals. I entre emotivitat, tertulians setciències i tweets, els Governs dels Estats de l'OTAN ens colen transferència massiva d'armament cap a Ucraïna i augment de la despesa militar.  

Descol·locada, l'esquerra suposadament alternativa o ha aplaudit per no ser desplaçada de la foto o ha protestat amb la boca petita. Aquest relat, justificador del bel·licisme i del rearmament, es pot haver imposat de manera tan absoluta, amb tan poques veus crítiques. I, tanmateix, hi ha contradiccions evidents entre aquest relat, una realitat material classista i la geopolítica del capitalisme global. 

És clar que aquesta guerra interimperilista a Europa és una catàstrofe ecològica (centrals nuclears en perill) i humana (milions de persones desplaçades, entre elles, segons dades de la UNICEF, 4,8 milions de criatures ucraïneses), a més d'haver de patir una creixent inflació, que s'afegeix a la llarga llista de les desgràcies del sistema capitalista, ferit per una crisi profunda i potser en agonia. Enfront el caos que ja arriba, el xoc interimperialista i els patriotismes industrials armats ens cal retrobar la ruta que mena vers l'emancipació social de l'espècie humana, amb la solidaritat internacional de classe explotada i oprimida. Urgentment ens cal un nou horitzó, però aquesta esperança no pot sortir de les urnes burgeses ni aquí ni enlloc, ni ara ni mai.    

Els relats justificadors del bel·licisme i del rearmament s'han imposat de manera tan absoluta i amb tan poques veus crítiques. 

-- 

El Govern de la Generalitat de Catalunya sotmès a l'economia política de guerra de la Unió Europea: Aragonès proposa una interconnexió elèctrica transfrontera submarina i, a més d'aquesta nova MAT al litoral, el president del Govern de la Generalitat també aposta per completar el gasoducte Midcat «per al desenvolupament de l'hidrogen verd» 

Cal senyalar que la guerra interimperilista genera més despesa militar i venda d'armament, evidentment, però sobretot destaca un gran impacte a nivell energètic. S'ha dit que la Unió Europea depèn massa del gas procedent de la Federació Russa, però ara resulta comença a dependre del gas liquat dels USA, que es més car (quasi un 60%), doncs és més complex de proveir ja que s'ha de transportar en vaixells i provocant un major impacte ambiental, doncs aquest gas s'aconsegueix amb la tècnica fracking (prohibida a la Unió Europea) i on una vegada aquí, requereix de regasificació, amb tot el que comporta d'impacte a les aigües costaneres. Si continuen per aquest camí, el port de Barcelona es pot convertir aviat en un hub gasístic d'Itàlia, i també, a nivell europeu, si es revifa el gasoducte MIDCAT, aturat fins a Hostalric (la Selva) i no operatiu, que volen continuar fins a l'Alt Empordà i el Pirineu Oriental cap a l'hexàgon francès. Uns canvis per raons geoestratègiques i polítiques, que de retruc beneficien econòmicament als USA. Al MIDCAT hi volen afegir hidrogen dit 'verd' de plantes que funcionin amb tota mena d'energia, sigui nuclear, eòlica (terrestre i marítima com el macro parc Tramuntana de la badia de Roses), solar i altres. Aquesta energia, enviada des del sud d'Europa, és la principal aposta de la indústria alemanya per a la pròxima dècada i que amb la guerra adquireix un caràcter d'urgència en vista al daltabaix a Alemanys que suposa la renúncia al gegantí gasoducte Nord Stream 2 pel mar Bàltic. 

Llegim a Diari de Girona que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va plantejar ahir la possibilitat d'una interconnexió elèctrica submarina entre el macro parc eòlic marí Tramuntana, que es vol promoure a la badia de Roses, amb els que el Govern francès projecta al litoral de Leucata i Port La Novèla (Occitània). Aragonès creu que un cable submarí pot ser «una bona alternativa» a les torres d'alta tensió que creuin el Pirineu, ja que ajudaria a reduir l'impacte visual. 

Aragonès ho va explicar després de reunir-se amb el Syndicat des Énergies Renouvelables, a París (Illa de França), en la qual el president del Govern de la Generalitat va insistir en la necessitat de recuperar el projecte Midcat i que el gasoducte -actualment aturat a Hostalric (la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona)- també s'utilitzi a llarg termini per a l'hidrogen dit "verd". 

Aragonès i els membres de l'entitat energètica esmentada es van comprometre a compartir informació de les iniciatives sobre hidrogen "verd" que s'estan duent a terme a l'hexàgon francès. El president del Govern de la Generalitat de Catalunya va reiterar que el Midcat pot ser un dels projectes «més interessants per dotar una xarxa de gasoductes en el conjunt de la geografia europea». «Com més fonts alternatives d'energia hi hagi, menys dependència hi haurà respecte a determinats productors», va assenyalar Aragonès des de París. 

No obstant això, no va concretar com havia rebut l'entitat Syndicat des Énergies Renouvelables la proposta de reactivar el Midcat i va insistir que si a més de transportar gas natural més endavant també s'aprofita per transportar hidrogen "verd" en «permetrà desenvolupar molt millor i en millors condicions» la seva producció per després exportar-lo com a font d'energia. 

Aragonès va definir la trobada com una «excel·lent oportunitat» per intercanviar experiències i ha explicat el compromís de les dues parts per seguir treballant en àmbits com el de la innovació en la creació d'energia i va subratllar que la transició energètica s'ha de fer des d'un «s'ha de fer des d'un punt de vista europeu», sobretot després de l'inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna. 

Són moltes les veus, que des de l'inici de la guerra a Ucraïna han ressuscitat al fallit gasoducte MidCat, que pretenia duplicar la capacitat d'interconnexió gasista entre la península Ibèrica i l'hexàgon francès. El projecte va ser descartat perquè era car i amb un baix interès comercial, però amb l'esclat de la guerra d'Ucraïna i la possibilitat que Rússia tanqui l'aixeta del seu subministrament, imprescindible per a països com Alemanya, ressorgeix el debat al voltant d'aquesta infraestructura nonada, que podria haver impulsat el protagonisme espanyol com a proveïdora de gas a Europa, encara que de forma molt limitada. 

El Midcat va ser un projecte dels operadors gasistes espanyol Enagás i francès Térega, iniciat a principis dels 2.000, amb una inversió prevista de 3.000 milions d'euros, destinada a transportar 7.500 milions de metres cúbics de gas natural cada any en totes dues direccions -en l'actualitat hi ha dos gasoductes que connecten la península Ibèrica i l'hexàgon francès: el Larrau-Alçay i l'Irun-Biriatou amb una capacitat total de 7.000 milions de metres cúbics a partir de la instal·lació d'un tub de 1.250 quilòmetres, uns 800 quilòmetres a l'hexàgon francès i 450 quilòmetres a la península Ibèrica. 

Si bé, la primera fase (conegut amb les sigles STEP) estava formada per un tub de 227 quilòmetres que unia la Península i l'Hexàgon, a través del Pirineu Oriental, per l'Alt Empordà. Però la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i la seva homòloga francesa, la Commission de régulation de l'énergie (CRE) van tombar aquesta primera fase del pla en 2019, i un any després va fer el propi la Unió Europea, en considerar que no hi havia interès per part de les comercialitzadores, així com pels alts costos de la infraestructura i que la capacitat d'interconnexió de gas entre tots dos països no estava congestionada. 

La península Ibèrica compta amb una posició i estructura gasista estratègica en tenir un terç de la capacitat de regasificació de tota la Unió Europea (l'Estat espanyol té sis regasificadores i Portugal una, de les 23 existents en el continent europeu), la qual cosa li assegura la seva seguretat de subministrament, perquè pot portar per vaixell allò que no pot arribar a través de gasoducte, ja sigui pels tubs de l'hexàgon francès o d'Algèria (Medgaz, després que tanqués al desembre el Magreb-Europa que travessava el Marroc). Però està molt limitada a l'hora de compartir tota aquesta gran capacitat de gas natural liquat (GNL) a la qual té accés. El coll d'ampolla es redueix a aquests 7.000 milions metres cúbics de capacitat, el màxim que pot transportar a través de les interconnexions franceses, que d'existir actualment el MidCat serien el doble, gairebé 15.000 milions de metres cúbics. 

-- 

Hi ha anarquistes que decideixen fugir de Rússia, però no poder comptar amb què se'ls concedeixi la residència a la Unió Europea, situació que les i els col·loca entre l'espasa i la paret 

En els últims anys, el Govern de la Federació Russa s'ha convertit en un malson per als moviments socials, ja que la repressió estatal ha eliminat pràcticament totes les formes d'organització que no segueixen la línia de Putin, tot i que encara existeixen organitzacions stalinistes i  feixistes, aquestes han acceptat de forma tàcita no criticar el Govern. 

En el context repressiu que es viu a Rússia, les i els anarquistes han estat en el centre de la diana. L'any 2017, el Govern rus assegurava haver desmantellat una suposada organització coneguda com La Xarxa, que, segons el Servei Federal Rus, planejava l'organització d'atacs durant les eleccions de 2018 i la Copa del Món de futbol, amb l'objectiu de "provocar un aixecament armat i revoltar les masses per a una major desestabilització política del país". Set joves activistes antifeixistes van ser declarats culpables de terrorisme pels tribunals russos amb penes de fins a divuit anys de presó, en un cas que va despertar la solidaritat internacional en conèixer-se que els acusats havien estat torturats amb pràctiques com l'electrificació dels genitals.  Segons la Fiscalia, els acusats utilitzaven partides d'airsoft com a entrenament, sense donar detalls concrets dels atacs que suposadament planejaven. 

Mentrestant, l'ofensiva russa contra el moviment augmentava a tota la Federació i desenes d'anarquistes eren detingudes o detinguts cada any sota acusacions infundades de planejar atemptats. A més, en molts dels casos, les persones acusades denuncien haver estat torturades. En un dels casos més paradigmàtics, tres adolescents siberians van ser detinguts acusats de planejar un atac contra un edifici federal en el videojoc Minecraft. Se'ls acusa per terrorisme, quan, en el moment dels fets, comptaven només amb 14 anys. 

L'entramat repressiu planificat per les forces de seguretat russes ha fet molt difícil la feina dels col·lectius antiautoritaris, i ha aconseguit la paralització de la seva activitat pública, ja que tots els intents de coordinació eren descoberts amb antelació pels serveis secrets. Hi ha molta por perquè les acusacions per a qualsevol delicte relacionat amb l'activitat anarquista enfronta a sentències potencialment molt llargues de presó. En aquest context, hi ha anarquistes que decideixen fugir de Rússia, però no poder comptar amb què se'ls concedeixi la residència a la Unió Europea, el que les i els col·loca entre l'espasa i la paret. Per això, des dels moviments llibertaris europeus es demana via lliure a les fronteres per refugiar-se on es vulgui per a tothom que fugi de la repressió o de guerra interimperialista i els seus efectes.  

-- 

Molta gent davant l'amenaça a les centrals nuclears d'Ucraïna que planeja en plena guerra interimperialista a l'hexàgon francès altres territoris d'Europa busca procurar-se pastilles d'iode de potassi. Sembla ser que l'Estat ja distribueix a la població de Romania  

Cada vegada hi ha més gent a l'hexàgon francès i altres Estats europeus que es preocupa per un eventual accident nuclear a Ucraïna, arrel de l'atac militar rus a la central nuclear ucraïnesa de Zaporijjia el passar 4 març. Prova d'això són les cerques del terme «pastilles d'iode» (un medicament a prendre quan hi ha un accident nuclear) exposades a Google després de l'atac a Zaporijjia. A aquesta por popular es va afegir el fet que dos dies després de l'incendi a l'entorn de la central de Zaporijjia el ministre francès d'Afers Estrangers, Jean-Yves Le Drian, va anunciar al canal France 2 que el Govern francès enviaria 2,5 milions de dosis a Ucraïna, A l'hexàgon francès solament tenen accés a les pastilles la gent que habita a l'entorn de 20 quilòmetres d'una central nuclear. En aquest sentit, el mateix 4 de març la Fédération des Syndicats de Pharmaciens de France (FSPF) va advertir a Twitter que la població no cerqui a les farmàcies pastilles de iode ja que solament es poden lliurar amb instruccions de les autoritats. En cas de radioactivitat i per intentar evitar càncer a les tiroides es recomana l'ús de les pastilles de iode potassa per protegir-les de l'irradiació. 

Sembla que ja hi ha una distribució de pastilles de iode a Romania, un territori proper a l'escenari de la guerra interimperialista a Ucraïna, un Estat ple de centrals nuclears igual que l'hexàgon francès i altres regions d'Europa.