Anita Piacenza (1937)
El 10 d'abril de 1906 neix a Moldes (Córdoba, Argentina) l'advocada anarquista, anarcosindicalista i anarcofeminista Ana Piacenza, coneguda com Anita Piacenza i que va fer servir el pseudònim de Nita Nahuel
Amb documentació falsa, ella i el seu company, José Grunfeld, arribaren a territori francès, juntament amb els companys del grup anarquista «Ideas» Jacobo Maguid (Jacinto Cimazo) i Jacobo Price, i passaren amb tren per l'estació de Portbou, arribant a Barcelona el 28 de desembre de 1936
Ana Piacenza: El 10 d'abril de 1906 neix a Moldes (Córdoba, Argentina) l'advocada anarquista, anarcosindicalista i anarcofeminista Ana Piacenza, coneguda com Anita Piacenza i que va fer servir el pseudònim de Nita Nahuel. Filla d'una família italiana piemontesa emigrant, el seu pare es deia Stefano Piacenza (Esteban Piacenza), president de la Federació Agrària Argentina (FAA), primer socialista i després inclinat cap el feixisme, i la seva mare, Elisa Moing. Era la filla petita d'una família de cinc germanes i germans (Isabel, Héctor, Esteban, Luis i Ana).
Cap el 1916 la seva família s'establí a Rosario (Santa Fe, Argentina). Pogué fer estudis de dret i es va llicenciar en la Universitat Nacional del Litoral.
Amant de l'òpera, cantava peces per la ràdio.
Integrada en el moviment llibertari, en 1930 conegué l'anarquista José Grunfeld, que esdevingué el seu company.
En 1932 era membre de l'Agrupació Llibertària de Rosario i s'integrà en la Federació Anarco-Comunista Argentina (FACA) quan aquesta es va crear l'octubre de 1935.
En aquests anys participà activament en la campanya per l'alliberament dels anomenats «Presos de Bragado», tres joves anarquistes (Pascual Vuotto, Reclús De Diago i Santiago Mainini) que van ser torturats i condemnats en 1931 per un homicidi que les autoritats sabien ben bé que no havien comès.
Membre de l'Agrupació Femenina Antiguerrera (AFA), en 1935 va fer una gira de conferències per Bahía Blanca (Buenos Aires, Argentina) per aquesta organització.
El juliol de 1936, quan esclatà la Guerra Civil a la República Espanyola, organitzà amb el seu company des de la FACA moviments de suport, com ara el grup anarquista Solidaritat amb el Poble Espanyol (SPE) i també formà part de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
El novembre d'aquell any, decidí marxar a lluitar amb el seu company a la Península, portant-se 20.000 vacunes donades per estudiants de la Facultat de Medicina i de Química de La Plata.
Quinze dies més tard, arribant al port de Marselha, la parella, amb documentació falsa, arribà a territori francès, juntament amb els companys del grup anarquista «Ideas» Jacobo Maguid (Jacinto Cimazo) i Jacobo Price, i passà amb tren per l'estació de Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), arribant a Barcelona el 28 de desembre de 1936.
A Barcelona s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en el «Grup C» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Entrà a formar part de l'agrupació anarcofeminista «Mujeres Libres», per a la qual va fer programes radiofònics i xerrades a l'AteneuLlibertari del Districte IV de Barcelona, i s'integrà en l'administració i en la correcció del periòdic Tierra y Libertad, en el qual va col·laborar amb poemes sota el pseudònim Nita Nahuel. També col·laborà en Boletín de Relaciones Exteriores i en Solidaridad Obrera.
El 10 de gener de 1937 intervingué en un programa radiofònic d'«ECN1-Radio CNT-FAI» de Barcelona.
El 14 de febrer de 1937 va fer un míting d'afirmació sindical organitzat per les Oficines de Propaganda del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT.
L'1 de maig de 1937 parlà en un míting de dones antifeixistes per la unitat sindica celebrat al Teatre Olympia de Barcelona, juntament amb Pilar Grangel i Libertad Ródenas, per la CNT-AIT, i Caritat Mercadé, Isabel Azuara i Dolors Piera, per la Unió General de Treballadors (UGT).
El 30 de desembre de 1937 va ser una de les signants, amb altres delegats de la FACA a la República Espanyola (Aldo Aguzzi, Antonio Casanova, Pietro Di Cesare, José Grunfeld, Adolfo Laina, Jacobo Maguid, Jacobo Prince i Laureano Riera), del «Manifiesto dirigido a todos los anarquistas de la Argentina», on militants argentins i italians es posaren d'acord per a condemnar l'actitud crítica dels sectors més crítics del moviment llibertari internacional amb la participació de la CNT i la FAI en tasques governamentals interclassistes republicanes (Pierre Besnard, Alexander Shapiro, Volin i altres) i cap a l'actuació dels anarquistes espanyols i per a convidar tothom a solidaritzar-se amb la Revolució llibertària en la República Espanyola.
Embarassada, l'abril de 1938, després d'un temps a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) esperant fons per poder viatjar, retornà a l'Argentina, de nou en vaixell, mentre el seu company restà a la Península.
Es reinstal·là a Rosario, a casa dels seus pares i a finals de juliol de 1939, després del triomf militar franquista, retornà el seu company, després d'haver deixat la Península i d'haver fet tasques orgàniques a Londres (Anglaterra) i París (Illa de França), el qual pogué conèixer la seva filla de quatre mesos Miri.
Quan el cop d'Estat militar de Pedro Pablo Ramírez d'agost de 1943 ambdós van ser detinguts. L'octubre de 1944 aconseguí la llibertat i va escriure un relat del seu empresonament, manuscrit que malauradament es va perdre.
En aquests anys, a més de exercir la seva professió d'advocada, va fer nombroses traduccions.
A mitjans de 1946 fundà, amb el seu company, la Unió Socialista Llibertària (USL) de Rosario. Després va crear l'agrupació exclusivament femenina Unión de Mujeres Socialistas Libertarias (UMSL, Unió de Dones Socialistes Llibertàries) de Rosario per a enfrontar-se al peronisme.
A partir de 1946 col·laborà assíduament en el periòdic Reconstruir, sobretot amb articles sobre feminisme llibertari i contra el sufragisme, en la secció «La Página de la Mujer».
En 1955 la parella s'instal·la a Buenos Aires (Buenos Aires, Argentina) i milità en la Federació Llibertària Argentina (FLA).
Posteriorment va tenir una altra nena, Diana.
Entre el 20 i el 21 de maig de 1961 fou una de les presidentes del Congrés Provincial de Federació Llibertària de Santa Fe.
Destacada oradora, el 13 i el 14 d'abril de 1963 participà, amb Hilda Frutos, Carlos F. Machado i Horacio E. Roqué, en les xerrades «Direcciones o formas del socialismo» a la Biblioteca «Emilio Zola» de Santa Fe (Santa Fe, Argentina).
El 31 de juliol de 1964 va fer la conferència «Participación de la mujer en la gesta antifascista», organitzada per la FLA de Buenos Aires.
Malalta del cor des de novembre de 1971, Ana Piacenza va morir el 24 de gener de 1972 a Rosario.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada