Nord-est Llibertari: Un entrenador i un jugador de futbol acaben denunciats a la Bisbal d’Empordà i Lloret de Mar per insults racistes

dissabte, 12 de març del 2022

Un entrenador i un jugador de futbol acaben denunciats a la Bisbal d’Empordà i Lloret de Mar per insults racistes

Manifestació contra el racisme a Salt

Un entrenador i un jugador de futbol acaben denunciats a la Bisbal d'Empordà i Lloret de Mar per insults racistes

En el decurs d'esdeveniments esportius a Catalunya s'han fet 59 denúncies per racisme

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) 12/03/2022.- Llegim al Diari de Girona que els Mossos d'Esquadra van treballar l'any passat en 17 atestats a les comarques gironines relacionats amb fets relacionats amb l'origen nacional o racial. D'aquestes denúncies n'hi ha almenys dues que fan referència a l'esport.

Un dels casos va ocórrer el 3 d'abril en un camp de futbol de la Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona). Segons els Mossos, un dels entrenadors dels equips que s'enfrontaven va insultar un dels seus jugadors i aquest li va recriminar l'acció. A partir d'aquí va haver-hi una discussió que va acabar amb insults xenòfobs. L'àrbitre, segons l'atestat, va obviar els fets tot i que segons els jugadors tothom sabia el que acabava de passar. Quan va finalitzar el partit, el denunciant -el jugador- va marxar per evitar cap enfrontament perquè se sentia malament pels insults racistes. Finalment, l'autor dels insults va acabar identificat pels Mossos i denunciat.

L'altre cas va succeir el 22 de maig a Lloret de Mar (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona), també en un partit de futbol. Un jugador va rebre insults racistes per part d'un contrincant. L'autor dels fets es va negar a donar-li la mà argumentant, segons l'atestat, que li encomanaria el covid-19 i perquè la seva pell era fosca i l'embrutaria. Finalment, en acabar el partit i un cop a l'aparcament, el va agredir i va haver-hi una baralla. La denúncia va permetre identificar el jugador i va quedar investigat pels fets.

En total, l'any 2021 s'han gestionat 55 denúncies en l'últim any per delictes racistes o d'odi.

A tot Catalunya, es van interposar 59 denúncies per delictes d'odi i/o discriminació el 2021 en esdeveniments esportius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...