Notícia de la detenció de Ramon Homedes Carbó publicada en el periòdic zamorà Heraldo de Zamora del 8 d'agost de 1903
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 21 de març de 1869 neix a Tortosa l'anarquista i anarcosindicalista, i després republicà, Ramon Homedes Carbó --citat el seu primer llinatge a vegades Omedes--
El juny de 1903 marxà, amb Antonio Ojeda, tot passant la frontera del Pirineu Oriental, a l'hexàgon francès en missió propagandística i el 26 de juny d'aquell any se li va decretar la seva expulsió del territori francès, tornant per la frontera de la Catalunya Nord
Ramon Homedes Carbó: El 21 de març de 1869 neix a Tortosa (Baix Ebre) l'anarquista i anarcosindicalista, i després republicà, Ramon Homedes Carbó --citat el seu primer llinatge a vegades Omedes--.
Per mor de la seva corpulència gegantesca fou molt conegut a començament del segle XX i es guanyava la vida fent de calderer, militant en el sector del metall de la Federació Obrera de Barcelona.
L'1 de maig de 1901 va ser detingut arran d'un discurs que pronuncià a la Font Santa de Palma (Mallorca, Illes Balears). Empresonat, la seva causa va ser sobreseguda i va ser alliberat el 3 de juliol d'aquell any.
El 24 de gener de 1902 s'entrevistà amb el governador civil de Barcelona, qui el va amenaçar, i dos dies després parlà, davant deu mil persones, en el míting per a organitzar la Federació Obrera que se celebrà a la Plaça de Toros de Barcelona.
Fou especialment actiu durant la vaga general de 1902 per la jornada de nou hores dels metal·lúrgics i va ser un dels organitzadors del míting de les Societats Obreres que se celebrà el 16 de febrer de 1902 a Barcelona.
El 8 de setembre de 1902, quan era president de la Societat de Calderers, va ser detingut amb altres companys calderers quan es realitzava un míting autoritzat al local de la Societat Coral «La Olla», al carrer Berenguer el Major del barri de la Barceloneta de Barcelona, i tancat a la presó de Barcelona. Dies després signà amb altres companys reclosos una carta dirigida al capità general de Catalunya denunciant la seva situació.
El 2 de febrer de 1903 parlà, davant unes tres mil persones, en el míting obrer que se celebrà al Saló Varietats de Barcelona.
El juny de 1903 marxà, amb Antonio Ojeda, tot passant la frontera del Pirineu Oriental, a l'hexàgon francès en missió propagandística i el 26 de juny d'aquell any se li va decretar la seva expulsió del territori francès, tornant per la frontera de la Catalunya Nord.
El 7 d'agost de 1903, quan feia dies que havia tornat de l'hexàgon francès, va ser detingut a Barcelona.
Com que ja que no podia passar fàcilment desapercebut, fou detingut i empresonat moltes vegades, fins que, gràcies a la intervenció del polític republicà Emili Junoy Gelabert (El Negret), deixà de ser perseguit i en 1906 trobà una feina a la Casa de Lactància, empresa municipal coneguda com «La Gota de Llet», al carrer de Valldonzella de Barcelona.
Cap el 1908, amb altres companys anarquistes (Lluís Bertran, Ignasi Clarià, Enric Pujol Ambrós i algun altre), s'afilià al Partit Republicà Radical (PRR) d'Alejandro Lerroux García.
En 1908 presidí la Unió d'Obrers Metal·lúrgics (UOM), que s'havia creat en 1905, encara que ja no feia feina en aquest ofici.
El juliol de 1909 participà activament en la vaga general revolucionària de la «Setmana Roja o de Glòria Revolucionària».
El 8 d'agost de 1910 signà, amb Enric Pujol Ambrós, una carta, publicada en El Progreso en la qual es denunciava l'actuació de confidents obrers, membres alguns de Solidaritat Obrera, amb les autoritats barcelonines abans de l'esclat de la vaga general de juliol de 1909.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada