Fulls Lliures 1

      FULLS LLIURES 

           Premsa comunista llibertària antiimperialista 

                       Full núm. 1. Març de 2022 

Editorial   

Durant la Primera Guerra Mundial interimperialista, també anomenada la Gran Guerra, arribà a Europa la pandèmia de la grip. Ara, en temps de la pandèmia de covid-19 a aquesta crisi sanitària s'hi ajunta una crisi humanitària a Ucraïna (amb milions de dones i criatures desplaçades per Europa, si són ucraïneses, i milers cap a Rússia si és població russa dins Ucraïna). Cal senyalar que a Hong Kong el covid-19 està fent una mortaldat entre sectors de població no vacunada i a nivell d'algunes regions de la Xina Popular hi ha milions de persones confinades a causa d'una nova onada de la pandèmia, que es trona estesa per gran part d'Àsia. Amb molta població desplaçada des d'Ucraïna, on el nivell de vacunació no és gaire alt, si arriba aquesta nova onada de covid-19 a Europa hi haurà una nova catàstrofe sanitària, mentre des dels governs de la Unió Europea i també des del de la Generalitat de Catalunya s'estan aixecant les restriccions en matèria de covid-19.  

Ucraïna s'ha transformat en l'escenari bèl·lic provocat pels dos imperialismes capitalistes: l'imperialisme occidental, format per la Unió Europea, Gran Bretanya i USA), amb el seu braç armat dit OTAN, i l'imperialisme rus, amb un govern reaccionari semblant al d'Ucraïna, el qual es presidit per un titella atlantista dels USA i la Unió Europea. 

Mentre, aquesta guerra inteimperialista europea (no es tracta d'una guerra colonial regional, tipus la guerra que des de 1975 lliure el rei del Marroc contra el poble del Sàhara Occidental, colònia espanyola entregada al monarca marroquí pel govern Sánchez) provoca a l'Europa Occidental una gran inflació, que podria generar una doble regressió econòmica capitalista europea en el marc de la gran depressió capitalista mundial, que s'inicià entre 2007 i 2008. 

Les guerres interimperialistes són guerres de l'economia política en temps de crisis globals. Si l'escalada bèl·lica entre Putin i l'imperialisme occidental arriba a un punt de no retorn en forma d'una nova guerra mundial interimperilista, que s'hauria d'impedir o aturar per mitjà d'una revolució social proletària mundial.            

-- 

La Federació d'Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí (ACAPS) ha convocat una manifestació a Barcelona amb l'eslògan "El Sàhara no es ven". Es farà dimecres 23 de març a les 19.00 hores davant la Delegació del Govern (carrer de Mallorca, 278, Barcelona). 

-- 

Espanya traeix el Sàhara Occidental acceptant el pla marroquí 

Sánchez accepta en una carta a Mohamed VI que el Sàhara Occidental quedi sota jurisprudència marroquina  

El Front Polisario demana un referèndum que previngui l'autodeterminació 

[18/03/2022] 

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha acceptat per carta la proposta d'establir un règim d'autonomia, sota jurisprudència marroquina, per al Sàhara Occidental, tal com va proposar el Govern marroquí el 2007. N'ha informat la casa reial del Marroc i se n'ha fet ressò l'agència de notícies pública marroquina MAP. A la carta, Sánchez diu al rei del Marroc, Mohamed VI, que el pla d'autonomia és "la base més seriosa i realista" per a solucionar el conflicte, i reconeix "la importància de la qüestió del Sàhara per al Marroc". A més, diu que el Marroc ha fet "esforços seriosos i creïbles" per a resoldre-ho. 

També manifesta la voluntat de construir una nova relació entre els dos Estats, "basada en la transparència i la comunicació permanent, el respecte mutu i els acords signats entre les dues parts i l'abstenció de qualsevol acció unilateral". D'altra banda, la carta de Sánchez exposa la determinació per a "afrontar junts els desafiaments comuns, especialment la cooperació de la gestió dels fluxos migratoris al Mediterrani i l'Atlàntic, amb un esperit total de cooperació". 

Posteriorment, el Govern espanyol ha fet públic en un comunicat el començament d'una nova etapa: "Avui iniciem una nova etapa de la relació amb el Marroc basada en el respecte mutu, el compliment dels acords, l'absència d'accions unilaterals i la transparència i la comunicació permanent." Aquesta nova etapa, diuen, es desenvoluparà en el marc d'un "full de ruta clar i ambiciós" per a garantir "l'estabilitat, la sobirania, la integritat territorial i la prosperitat dels nostres dos països". 

El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha dit en conferència de premsa que l'estabilitat i integritat d'Espanya i el Marroc anaven íntimament lligades. "Aquesta nova etapa es durà a terme, tal com indiquen els comunicats, en un full de ruta clar i ambiciós. Tot plegat, per a garantir l'estabilitat, la sobirania, la integritat territorial i la prosperitat dels nostres països", ha dit. Albares viatjarà a Rabat abans del 2 d'abril, i poc després hi anirà Sánchez, sense que n'hagi concretat la data. 

L'anunci unilateral del Marroc no ha estat ben rebut a la coalició del Govern espanyol, i Podem ja ha criticat el canvi de postura d'Espanya. Ho ha fet l'eurodiputada Idoia Villanueva, que ha dit que l'única solució exigeix implementar el dret internacional i les resolucions de les Nacions Unides, que demanen un referèndum i respectar la lliure determinació del poble sahrauí, 

El Front Polisario insisteix que la solució s'ha de basar en la voluntat del poble saharià 

El Front Polisario creu que Sánchez ha cedit a "la pressió i el xantatge" del Marroc, com a "peatge" per a reprendre les relacions diplomàtiques. Ho ha dit el delegat del Polisario a l'Estat espanyol, Abdulah Arabi, en una entrevista a Europa Press, en què diu que fa anys que el Govern espanyol actua amb la intenció d'agradar al Marroc, amb una ambigüitat que, diu, no li correspon com a potència administradora d'un territori pendent de descolonització. 

Que ara Espanya reconegui el pla d'autonomia marroquí evidencia, segons Arabi, la hipocresia del Govern espanyol quan parla de defensar la legalitat internacional. En aquest sentit, diu que el pla d'autonomia és una opció, però no la solució, i ha defensat la necessitat de convocar un referèndum que previngui l'autodeterminació, no pas que el Sàhara Occidental quedi sota el domini del Marroc. "La solució s'ha de basar en l'elecció del poble saharià", ha dit. 

Les relacions diplomàtiques entre Espanya i el Marroc van quedar compromeses arran de la crisi per l'acollida a l'Estat espanyol del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, malalt de covid-19. Posteriorment, el Govern espanyol va rebre amb malestar el pas de milers de migrants a Ceuta. 

El pla d'autonomia veu el Sàhara Occidental com una regió marroquina amb competències limitades 

El pla d'autonomia que avui ha acceptat l'Estat espanyol data del 2007, quan el Marroc va presentar-lo a les Nacions Unides. Avui dia encara el defensa i suposa la negativa a la independència de la nació en el marc del procés de descolonització, ja que quedaria sota els designis de Rabat en qüestions claus, com la seguretat. 

Segons el pla marroquí, el Sàhara Occidental tindria els seus propis òrgans legislatiu, executiu i judicial, però sempre sota els marcs marroquins. El Regne del Marroc cediria certes competències en matèria d'economia, infraestructures, desenvolupament social i cultura, però se'n quedaria altres que són clau, com la defensa del territori, les relacions exteriors i la religió. 

-- 

Guerra energètica capitalista en el marc de la guerra interimperialista, com ja va passar en la Segona Guerra Mundial 

Els governants de la Unió Europea l'han fet dependent energèticament del gas, del petroli i de l'urani rus. La Federació Russa disposa del 6,4% de les reserves mundials de petroli i del 17,3% de les de gas natural. És el tercer productor de petroli del planeta i el primer exportador de gas. Subministra el 40% del gas, més del 25% del petroli i prop del 50% de carbó importats per la Unió Europea. Si la guerra interimperialista provoca la suspensió d'aquests lliuraments a la Unió Europea es pot generar un terratrèmol social i polític i una aturada del model de creixement del capitalisme autoanomenat 'verd'. 

Putin ha iniciat l'ofensiva bèl·lica imperialista en front l'imperialisme occidental i atlantista en un moment estratègic. Els mercats del petroli i del gas estan en tensió per l'impacte de les noves inversions imperialistes occidentals que comporten les energies del capitalisme 'verd'. Una prospecció de futur ens explica la reacció dels lobbies energètics que es beneficien de la guerra interimperialista junt amb les indústries d'armament. Segons l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) la transició energètica del sistema capitalista comportaria el 2050 passar dels actuals 100 milions de barrils diaris de petroli a 24 milions i dels 4.000 milions de BTU (British Termal Unit) de gas a 2.000 milions. I a nivell de costos passar dels 100 dòlars el barril de Brent als 35 dòlars el 2030 i als 24 dòlars el 2050. No volen perdre aquest oceà de petroli i gas. Era de preveure, doncs, un pacte de Rússia i dels països de l'OPEP, amb la complicitat de Xina que ja s'ha avançat a controlar el mercat dels nous recursos (liti, coure, terres rares, cobalt, níquel…), per utilitzar la guerra interimperialista amb l'objectiu geopolític de frenar el creixement de la denominada «economia verda» del Capital a la Unió Europea. 

Putin ha donat ordres a les seves grans corporacions energètiques Rosneft, Gazprom, Lukoil i Novatek, de no aturar les noves prospeccions i augmentar la producció. El complex petrolier de Vostok, a Sibèria Oriental, comportarà la construcció de quinze noves ciutats assentades en la tundra àrtica pels 400.000 treballadors que s'hi esperen. 

Putin entra en guerra en els mateixos dies que el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) fa pública la segona entrega del seu sisè informe que reclama reduccions ràpides i profundes en les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Entre 3.300 i 3.600 milions de persones d'arreu del món en resultaran afectades. Però sobre la guerra interimperialista climàtica planeja l'objectiu d'incentivar el consum de gas, petroli i urani en els mateixos Estats que han signat els acords de la darrera conferència de Glasgow. 

Paradoxes energètiques de la guerra interimperialista. La guerra interimperialista provoca un increment dels preus de l'electricitat, del gas i dels combustibles que acabarà generant una reacció dels consumidors europeus contra els seus propis governs. El preu de l'electricitat al Principat de Catalunya supera els 400 euros/megavat hora. Una estratègia més per provocar la inestabilitat social amb la que també pensa Putin. Ho ha declarat Dimitri Medvédev, expresident de Rússia: «Benvinguts a un nou món només per a valents on els europeus aviat pagaran 2.000 euros per 1.000 metres cúbics de gas». 

La paradoxa més greu d'aquesta conflagració bèl·lica, però, és el fet que l'estiguem literalment finançant els consumidors de la Unió Europea. En 2020 les despeses militars del Kremlin van ser de 56 mil milions d'euros que corresponen al valor de les exportacions de gas i petroli, sense sumar-hi l'urani, que va importar la Unió Europea: 59 mil milions d'euros. 

Els governs dels Estat de la Unió Europea, especialment el de Pedro Sánchez (PSOE i Unides Podem), proposen incrementar les plantes de regasificació de gas natural liquat (GNL) per abastir el 40% del consum de la Unió Europea i d'aquesta manera sortir de la dependència russa. El port de Barcelona es convertiria en un perill ambiental de gran magnitud degut al tràfic de metaners i l'augment de la capacitat d'emmagatzematge de la terminal que va impulsar Pere Duran Farell, que fou president de Catalana de Gas i Electricitat i Gas Natural. Un precedent tràgic: la fuita de quatre milions de metres cúbics de gas al port de Cleveland (Ohio) va provocar una catàstrofe amb 128 morts, 200 ferits i 1.500 famílies sense llar. 

Aquesta alternativa de la Unió Europea comportaria a nivell de tot el cicle del gas (responsable del 25% de les emissions d'efecte hivernacle) l'increment de les fuites de metà que ja són el 70% més elevades que les que declaren les empreses, segons un informe recent de la Global Methane Tracker 2022. 

Sobre el risc nuclear. El 36,4% de l'urani enriquit utilitzat com a combustible a les de les centrals nuclears espanyoles, inclosos els reactors d'Ascó i Vandellòs, és importat de Rússia. Una nova dependència afegida. 

Darrera el control militar de la central de Txernòbil (que pateix talls d'electricitat) i l'atac rus a les instal·lacions properes a la central de Zaporíjia s'amaguen moviments tant tàctics com estratègics de Putin i del lobbi nuclear que li ofereix suport. Putin pensa que com les centrals nuclears ens fan vulnerables a la guerra, la Unió Europea haurà escollir comprar gas rus. 

Que la Comissió Europea consideri l'energia nuclear i el gas com energies «verdes» i de «transició ecològica» allunya el model de capitalisme dit "verd". Qui ha portat la Unió Europea fins aquest atzucac són els seus polítics i governants. El seus projectes de transició energètica capitalista contradictoris. El petroli, el gas i l'urani és la soga que els hi han venut fa anys les oligarquies energètiques del planeta, de la que la russa és campiona. 

-- 

Deriva anti-ecologista de la guerra interimperialista  

Pere Aragonès proposa utilitzar el MidCat per traslladar hidrogen verd, tal com vol el Govern espanyol i creix l'oposició social ecologista. El president de la Generalitat vol baixar el preu de la llum recuperant el projecte que estava pensat per connectar el Principat de Catalunya i amb l'Estat francès per mitjà del gasoducte aturat a Hostalric  

Des de l'inici de la guerra interimperialista iniciada a Ucraïna, el preu de la llum està pels núvols i els representants polítics estan plantejant propostes per disminuir-lo. El 8 de març, la ministra de Transició Ecològica del Govern espanyol, Teresa Ribera, va defensar que es reprengui el projecte del gasoducte MidCat, que connectaria al principat de Catalunya amb l'Estat francès, per a transportar gas natural barrejat amb biometà i altres gasos renovables. Pere Aragonès ha aprofitat la tribuna de la cimera de presidents autonòmics per proposar que es recuperi aquest projecte per traslladar hidrogen verd per combatre una de les principals conseqüències econòmiques de la guerra interimperialista a Europa.  

El pla de la UE fins al 2050  

L'hidrogen verd es produeix enviant energia de fonts renovables com l'eòlica i la solar a través d'un electrolitzador d'aigua, un aparell que permet produir hidrogen separant les molècules del líquid. Segons els experts de la Unió Europea, produir-lo pràcticament no genera emissions de CO₂.  

La Unió Europea aposta per aquest tipus d'hidrogen per aconseguir la descarbonització fins al 2050 de sectors on és difícil incloure energies renovables, com la producció d'acer i el transport pesat. "A mesura que la UE deixi de dependre dels combustibles fòssils, l'hidrogen anirà exercint un paper decisiu en els nostres sistemes energètics per complir l'objectiu marcat en el Pacte Verd Europeu d'aconseguir la neutralitat en CO₂ a la UE el 2050". "La Unió Europea està estudiant la manera d'expandir la producció, el transport i el consum rendibles d'hidrogen renovable per impulsar la transició cap a una energia neta", ha informat la Comissió Europea.  

La Comissió Europea ha creat la iniciativa 'Activació' per a incentivar als Estats de la UE a que utilitzin el finançament que rebin del Fons Europeu de Recuperació per invertir més en energies renovables i en la producció d'hidrogen verd. L'objectiu de la institució europea, ha afirmat, és reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle almenys en un 55% fins al 2030. L'estratègia consisteix en la instal·lació de almenys 6 gigawatts d'electrolitzadors d'hidrogen verd a Europa fins al 2024 i 40 GW fins al 2030.  

La crítica ecologista  

Ecologistes en Acció (EeA) ha denunciat que només l'1% de l'hidrogen que es produeix és verd: "Algunes empreses energètiques i fòssils estan promocionant l'hidrogen blau per tenir un rol central a la transició energètica". "El nou model energètic ha de disminuir el seu impacte en l'extracció de recursos materials, en l'ocupació del territori, l'impacte sobre els ecosistemes i en la generació de residus. Ara com ara el desenvolupament de l'hidrogen no va en aquesta línia", ha expressat l'organització.  

La confederació de grups ecologistes critica el seu ús en situacions on es podrien utilitzar energies renovables menys contaminants: "La baixa eficiència de l'H2 verd no és aconsellable per a aquelles aplicacions fàcilment electrificables, com és el cas del ferrocarril". No obstant això, admet que seria recomanable en casos concrets: "Tindria sentit en aquelles situacions on l'electricitat no arriba, com el cas del transport marítim".  

-- 

Ressò energètic de la guerra interimperialista 

La proposta de ressuscitar el MidCat aturat a Hostalric alerta el Baix Montseny 

L'alcalde d'Hostalric, Nil Papiol, considera que el gasoducte «no compleix amb els objectius de transició energètica i de desenvolupament sostenible» 

Segons Nació Digital el projecte del MidCat torna a estar sobre la taula quan, des de l'any 2019, gairebé tothom el donava per enterrat. L'any 2010 les empreses espanyola Enagás i francesa Teréga, el van impulsar per connectar el Nord-est de Catalunya i l'hexàgon francès per portar-hi gas des d'Algèria. La construcció del tram Martorell - Figueres es va aturar a Hostalric (Baix Montseny, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Cabrera), on hi ha un centre transportardor, i es va morir tant pel seu elevat cost econòmic com pel desinterès del Govern francès en la infraestructura. Al darrera, hi ha quedat les seqüeles d'un Baix Montseny trinxat. 

Ara, amb la guerra a Ucraïna i la dependència d'alguns Estats europeus del gas rus, algunes veus s'han alçat per treure la pols a un projecte i ressuscitar-lo. La intenció és pal·liar els efectes econòmics col·laterals que provoca el conflicte bèl·lic. És el cas de Foment del Treball que demana "mesures urgents" als governs de l'Estat i la Generalitat. Per la patronal Foment del Treball és l'oportunitat que no es pot deixar escapar perquè "Espanya es converteixi en un hub de distribució de gas a nivell europeu", s'assegura des de la patronal que lidera Josep Sánchez Llibre. 

Però com passa sovint, els interessos econòmics i polítics no sempre casen amb la veu del territori, ans al contrari. A bona part del Baix Montseny encara es noten les ferides profundes per on passen els tubs del gasoducte i a Hostalric no els fa gràcia la possibilitat que es pugui continuar el projecte, per molt que el seu terme municipal no es veuria afectat per les obres que ja es van fer l'any 2011. 

L'alcalde d'Hostalric, Nil Papiol, ha explicat a Nació Digital Baix Montseny que no considera una bona idea seguir l'obra ja que al seu parer "no compleix amb els objectius de transició energètica i de desenvolupament sostenible que el propi Govern de l'Estat s'ha marcat". Per Papiol, tenint present la crisi climàtica que patim, l'obra està fora de lloc i no veu el motiu perquè s'hagi de potenciar, tant per l'impacte ambiental que suposaria com pel model energètic que hi ha al darrera "sóc partidari de deixar-ho estar". 

L'ecologisme a l'aguaït 

En els anys de construcció del gasoducte la polèmica i la controvèrsia per la construcció d'aquesta infraestructura va ser constant. El moviment ecologista va portar a terme diverses accions de protesta i també van celebrar primer l'aturada de les obres i després que el govern francès es desvinculés del projecte. 

Tot i amb això, Carles Lumeras, president de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), ha manifestat que tota la informació de l'intent de ressuscitar el projecte la tenen per la premsa. No obstant, estan a l'aguaït de com poden desenvolupar-se els esdeveniments "si volen continuar l'obra, no dubtarem en tornar a l'acció", ha assegurat. 

Finançament de la Unió Europea 

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat a la Unió Europea que financi el gasoducte Midcat, per transportar gas des de la península Ibèrica a l'hexàgon francès des d'Hostalric. La petició la va fer a la cimera que va reunir els líders de la Unió europea a Versalles, en la qual es va abordar com independitzar-se energèticament de Rússia. Sánchez va assegurar que és "fonamental" posar les interconnexions "en marxa". "El que no pot ser és que la península Ibèrica sigui una illa energètica", va dir el president del Govern espanyol. 

Per altra banda, el president del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, busca aliats a Alemanya per reactivar el MidCat. En aquest context de crisi energètica Aragonès sosté que el gasoducte no hauria de servir per transportar només gas, sinó també energies renovables o biometà. 

-- 

Un periodista basc, en presó provisional a Polònia acusat d'espionatge a favor de Rússia 

El CNI espanyol va interrogar Pablo González fa un mes a Kíiv 

L'advocat del periodista, Gonzalo Boye, demana que el Govern espanyol li concedeixi protecció diplomàtica 

Pablo González és un periodista basc que va anar a Polònia a cobrir la guerra entre Rússia i Ucraïna i que actualment està en presó provisional a Rzeszów. El van detenir el dilluns 28 de febrer, i l'acusen d'espionatge a favor de Rússia. Si l'acabessin declarant culpable, la pena podria ser entre un i deu anys de presó. 

González va néixer a Rússia i té nacionalitat espanyola. Des de la crisi de Crimea que cobreix el conflicte ucraïnès per a mitjans com Público i La Sexta. El seu advocat, Gonzalo Boye, va explicar al No ho sé de RAC1 que encara no poden preparar bé la defensa perquè l'acusació no és gens concreta. "Està detingut per actuar en contra dels interessos de Polònia en favor d'una altra potència. Això és una acusació bastant genèrica. Volem veure la documentació i parlar amb ell", explica Boye. 

Boye demana que el Govern espanyol concedeixi al seu client "protecció diplomàtica" i explica que, abans d'anar a Polònia, Pablo González "era conscient que havia tingut un episodi amb els serveis secrets ucraïnesos". De fet, al periodista el van interrogar a Kíiv els serveis d'intel·ligència espanyols el 6 de febrer, mentre treballava a Ucraïna. 

-- 

Milícies i organitzacions de l'extrema dreta participen a primera línia del front de guerra i com s'està reconfigurant l'aliança internacional ultra que fins ara idolatrava a Putin 

"Ens esforçarem per desmilitaritzar i desnazificar Ucraïna", va manifestar Vladímir Putin el 25 de febrer de 2022. "Això no és un mem, sinó la nostra i la teva realitat ara mateix", va tuitar el compte oficial de Twitter d'Ucraïna amb una imatge d'un dibuix de Hitler acaronant Putin. "Parla de desnazificar Ucraïna, però es comporta com un nazi", va afirmar l'eslovac Peter Stano, portaveu de Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. En plena guerra interimperialista, les mútues acusacions de nazisme es poden considerar banalització. Òbviament, cap de les parts està abanderant una causa antifeixista. Diversos grups antifeixistes russos han emès un comunicat denunciant que "l'ús de la retòrica antifeixista per justificar l'agressió imperial nacionalista a Ucraïna és un ultratge contra les víctimes de la Gran Guerra Patriòtica". El "no a la guerra" ressona als carrers de la Federació Russa, en la majoria dels sectors llibertaris d'Ucraïna i en l'anarquisme social de Bielorrússia, igual que el rus. 

La presència de grups d'ultradreta ha estat durant molt de temps un argument utilitzat en la narrativa del Kremlin per justificar la seva animositat cap a Ucraïna, acusant-la de ser un Estat controlat per neonazis. A l'origen de la discussió hi ha Euromaidan i la guerra civil posterior, en la qual Kíev ha intentat reconquerir les zones revoltades i orientades políticament i cultural a Rússia utilitzant l'Exèrcit però sobretot els batallons paramilitars. D'aquests batallons, el més conegut de tots és el Batalló Azov, una unitat neonazi actualment integrada a la Guàrdia Nacional d'Ucraïna, depenent del Ministeri de l'Interior. L'actual regiment, que no batalló, va fer-se cèlebre durant l'autodefensa de l'Euromaidan, però sobretot per haver recuperat la ciutat de Mariupol de les forces separatistes prorusses el 2014, fet que els ha permès operar fins avui en dia amb un alt grau d'impunitat tolerat per les autoritats i l'Exèrcit --i un significatiu suport social-- que molts altres grups d'ultradreta arreu del món no tenen. Si bé els neonazis ucraïnesos copen elevades quotes de poder, com enlloc a Europa, no estan al capdavant de l'Estat. 

Independentment d'això, el moviment Azov, que manté simbologia utilitzada a l'Alemanya nazi, com ara les ensenyes de les SS, és un dels moviments ultradretans més ambiciosos del món. Azov, que està enxarxat amb molts grups neonazis internacionals, no només té la vocació de transformar fonamentalment la política i la societat ucraïnesa, sinó la de tota Europa. En aquesta línia la principal institució d'educació militar d'Ucraïna i un important centre d'assistència militar occidental al país, ha estat la seu de Centúria, una ordre vinculada a Azov que s'autoanomena com a tradicionalista europea i que té com a objectiu remodelar l'Exèrcit del país seguint línies ideològiques d'ultradreta. A més, aquestes faccions donen suport al Corps Nacional, el partit ultradretà liderat pel primer comandant d'Azov, Andriï Biletsky. Si tradicionalment el neofeixisme ucraïnès ha estat dominat per partits i figures de Galítsia i l'oest del país legatàries de l'ultranacionalista i col·laborador nazi Stepan Bandera com Svoboda, Pravi Sèktor o C14, Azov i el seu moviment ha redefinit l'ultranacionalisme ucraïnès i l'extrema dreta europea, des del Bàltic a l'Adriàtic. 

Tanmateix, al Donbàs també s'ha confirmat la presència de voluntaris ultradretans per a la causa de les Repúbliques Populars de Donetsk i de Lugansk, en concret activistes eurasianistes, nacionalbolxevics i la presència de militants del partit neonazi amb connexions amb l'ultracatolicisme ortodox Unitat Nacional Russa d'Aleksandr Barkaixov. De fet, Pàvel Gubarev, el governador de Donetsk durant el 2014 va ser integrant de la formació de Barkaixov. També van destacar les milícies Sputnik i Progrom d'Igor 'Strelkov' Girkin, el Moviment Imperial Rus, la milícia neonazi Rusich --amb connexions amb l'empresa militar privada Grup Wagner-- o la participació de dotacions de txètniks serbis i altres grupuscles eslaus d'Europa. No obstant això, a mesura que les estructures quasi estatals es consolidaven a la zona, amb l'ajut de Moscou, la presència de grups ultradretans russos va esdevenir menys destacada al Donbass. 

Però la cosa és encara més complexa: coneguts neonazis russos també donen suport a la ultradreta ucraïnesa post Euromaidan, com Aleksei Levkin, que va combatre amb el Batalló Azov i està vinculat a l'escena de la música black metal nacionalsocialista (NSBM) i a Centúria, o Denis Nikitin, un dels neonazis més coneguts d'Europa, fundador de la marca White Rex, organitzador de vetllades d'arts marcials mixtes a Ucraïna i arreu d'Europa i ben connectat amb Olena Semeniaka, dirigent d'Azov. 

No va ser fins que Putin va ordenar l'operació militar en nom d'una "desnazificació" d'Ucraïna, que l'extrema dreta europea es va afanyar a desfer i minimitzar el seu posicionament pro Putin anterior. De manera proforma, els líders de la dreta radical han condemnat la intervenció militar russa a Ucraïna i han demanat que cessi l'atac. És el cas, sense sorpreses, d'atlantistes com Santiago Abascal de Vox, Mateusz Morawiecki de Llei i Justícia (PiS), Martin Helme del Partit Popular Conservador d'Estònia (EKRE), Geert Wilders del Partit per la Llibertat (PVV). Menys el cabdill neerlandès Thierry Baudet de Fòrum per a la Democràcia (FvD) i l'expresident dels Estats Units Donald Trump --que ha qualificat de meravellosa l'estratègia de Putin-- reconeguts russòfils de l'extrema dreta com Viktor Orbán del Fidesz, Tino Chrupalla d'Alternativa per Alemanya (AfD), Herbert Kickl del Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ), Derk Jan Eppink de JA21 i fins i tot Marine Le Pen i Éric Zemmour s'han desmarcat de l'atac a Ucraïna. Matteo Salvini, en canvi, s'ha afanyat a esborrar --de forma inútil-- la petjada digital d'ell exhibint a Moscou una samarreta amb el rostre de Putin, antic padrí del seu partit. 

La invasió de la Federació Russa a Ucraïna ha provocat un terrabastall dins la ultradreta, que històricament, ha mantingut una visió romàntica de Rússia, que es remunta al segle XIX, alimentada pel conservadorisme patriòtic i l'autoritarisme de Putin. Un autoritarisme en cap cas nou. Putin havia manifestat en 1993 la seva preferència per una dictadura a l'estil Pinochet per sortir de la crisi constitucional que Rússia va viure aquell any. Durant les darreres dècades, la ultradreta ha considerat a Putin i al seu règim com un aliat clau en la defensa dels valors tradicionals, el patriarcat i l'home blanc. I no només pel treball brut en desmembrar l'islamisme a Txetxènia i més enllà, sinó també com a mecenes i per la seva persecució al feminisme i als moviments socials. 

Hi ha el filòsof neofeixista Aleksandr Duguin, la menció del qual sovint va acompanyada de l'afegitó: "l'ideòleg oficial del Kremlin". En realitat, l'eurasianisme proposat per Duguin, malgrat les estretes relacions del mediàtic personatge amb distints col·lectius neofeixistes d'Europa --condicionant la visió de Rússia d'aquests--, té una escassa influència real en el reduït cercle que envolta Putin. En cap cas Duguin és o ha estat assessor de Putin, més aviat un opositor que considera el president rus massa liberal i pragmàtic. 

Fins fa ben poc el camp ultradretà era ple d'elogis per Putin. Ara, els seus portaveus demanen el cessament de les operacions militars a Ucraïna i alhora assenyalen el bel·licisme de la OTAN i als Estats Units com els instigadors de la guerra, arribant a titllar fins i tot a Putin de "comunista". Si bé les posicions sobre la guerra interimperialista són més o menys controvertides dins la ultradreta, molts, no segueixen les directrius emeses per les direccions dels partits de condemnar la guerra com una guerra d'agressió per part de Rússia. Existeix gairebé consens sobre una posició: no a les sancions contra Rússia. L'ambient favorable a Putin entre els neofeixistes s'ha ennuvolat d'ençà que circulen vídeos dels combatents txetxens i musulmans de Ramzan Kadírov desplegats a Ucraïna. 

Putin, com Orbán --amb Trump defenestrat-- havien personificat per l'extrema dreta occidental la lluita i l'alternativa al pluralisme i al wokisme (anglicisme que fa referència a la consciència sobre les desigualtats i les opressions). Un fet que malgrat la guerra interimperialista actual, no ha canviat. Dos pensadors de la dreta radical europea, David Engels, amb relació al govern polonès, i Krzysztof Tyszka-Drozdowski, defensen una aliança entre el partit més fort de l'extrema dreta francesa --tant si finalment és Le Pen com si és Zemmour-- i el partit de govern polonès com a motor per una nova aliança de totes les famílies de la dreta radical europea. Amb aquesta aliança, Esperen un efecte dòmino, inclosa la victòria electoral de la dreta a Madrid i Roma. Sostenen que un compromís entre l'ultraconservadorisme polonès i francès "només serà possible sobre la base d'una equidistància entre Orient i Occident". Tot i admetre la visió romàntica de Rússia de l'extrema dreta, Engels i Tyszka-Drozdowski defensen que l'agenda expansionista de la Rússia de Putin amenaça la unió de l'extrema dreta europea. Doncs, "l'objectiu final de l'extrema dreta és preservar privilegis i defensar l'statu quo". Com aconseguir-ho passarà per la seva reconfiguració i equilibris interns paneuropeus en un escenari plenament travessat per la guerra a Ucraïna. 

Tanmateix, diversos col·lectius neonazis fan costat a Ucraïna malgrat Volodímir Zelenski. Azov ha fet una crida a voluntaris internacionals per unir-s'hi, acusant el president Zelenski de ser un "agent de Rússia" arran de la seva predisposició a negociar amb Moscou. Des d'Alemanya, el partit neonazi La III Via, ha mostrat suport incondicional a Azov. La III Via és un partit, amb contactes a l'Estat espanyol, que empra com a nom un dels grans postulats del feixisme: "ni comunistes ni capitalistes: tercera posició" i un nom que recorda al règim de Hitler: el Tercer Reich. La III Via va ser fundada l'any 2013 per l'ala més obrerista del partit neonazi alemany NPD que liderava Klaus Armstroff i diverses organitzacions de camaraderia neonazi, il·legalitzades, de Baviera i Renània-Palatinat. Grups neonazis francesos al voltant de l'il·legalitzat Social Bastion han donat suport a Azov i des de l'Estat espanyol, s'ha publicat informació i contactes a Telegram de milícies ucraïneses "a títol informatiu" que donen instruccions per unir-se als combats.