Quasi trenta anys d’activisme duts a terme per Salvem les Valls

Quasi trenta anys d'activisme duts a terme per Salvem les Valls 

Vigència dels seus postulats i com s'han reformulat 

Els arguments contra el túnel de Bracons encara són vigents 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Vall d'en Bas (Alt Fluvià, la Garrotxa, comtat de Besalú) 16/03/2022.- Llegim al diari El Punt Avui que la història de Salvem les Valls és la història d'un fracàs? Molt probablement sí, per als qui estaven d'acord amb la construcció del túnel de Bracons. D'entre aquests, però, n'hi ha uns quants, entre ells ex-polítics i ex-consellers, que, en el seu moment, van afirmar --potser amb la condescendència dels qui s'han sortit amb la seva-- que gràcies a Salvem les Valls s'havien reduït les dimensions de l'eix Vic-Olot a la Vall d'en Bas (Alt Fluvià, la Garrotxa, comtat de Besalú).  

Pels que hi van estar i els que hi continuen, tot i que no amaguen el cop moral que els va comportar no poder aturar el túnel de Bracons --emblema de l'eix Vic-Olot-Figueres--, afirmen que, quasi 30 anys després de la creació de l'entitat, els seus arguments continuen sent vigents, que han servit d'exemple a altres moviments de protecció del territori --No a la MAT, els contraris al fracking-- i que ara serveixen per oposar-se a les variants d'Olot i les Preses. El seu llegat el recull i el continua en certa manera des del 2006 el Centre per a la Sostenibilitat Territorial. 

El tres presidents que ha tingut l'entitat Salvem les Valls, per ordre cronològic, Josep Maria Serrat, Raül Valls i Moisès Mont, coincideixen a reivindicar la vigència dels postulats que van motivar l'oposició a l'eix Vic-Olot, recorden que el projecte va fer trontollar el Pacte del Tinell i, per tant, la creació del govern tripartit PSC, ERC i ICV-EUiA de la Generalitat, i que han reactivat la seva activitat per intentar aturar les variants d'Olot i les Preses, que, segons tots tres, no són altra cosa que un nou tram de l'eix Vic-Olot-Figueres. 

Destaquen com a fites principals la maqueta a escala amb l'eix Vic-Olot, que el 1995 es va poder veure arreu; el contenciós administratiu contra la tramitació del projecte, tot i que no va reeixir; la pregunta sobre aquest eix que van fer arribar al Parlament Europeu i, entre d'altres, la ja citada influència al Pacte del Tinell. 

Moviment de carrer 

Tots tres també coincideixen a assenyalar com a secret de l'èxit de Salvem les Valls que cap de les persones que participen en les reunions i assemblees de l'entitat mai no ha volgut imposar res als altres. "Salvem les Valls va tirar endavant per la gent del carrer, és veritat que hi havia un sector intel·lectual d'unes 6 o 7 persones, però va tirar endavant gràcies a un munt de persones que hi van perdre moltes nits i que va saber crear una mobilització", diu Serrat. I hi afegeix Valls: "El secret és posar-se en una lluita i mantenir-la, és una rebel·lió de les classes populars. La gent de Joanetes estima el poble i es va mobilitzar." El primer explica que també va treballar molt contra el vandalisme, trencant així tabús, que es va crear una coordinadora oberta a tots els grups ecologistes i a tothom i que es va aconseguir un grup de socis i simpatitzants molt sensibilitzats per evitar una agressió al territori. "Teníem raó: no hi passen els 11.000 vehicles diaris previstos i era un debat econòmic, que ha generat derivades imprevistes com ara la hiperfreqüentació d'espais naturals i trànsit al vial Sant Jordi. L'especulació urbanística no s'ha produït per la crisi econòmica", ha conclòs Valls.