El Govern francès posa traves al gasoducte pel Pirineu Oriental des d’Hostalric malgrat la guerra i justifica que «a curt termini el MidCat no és una solució, ja que seria impossible preveure la seva posada en marxa abans del 2030»

El Govern francès posa traves al gasoducte pel Pirineu Oriental des d'Hostalric malgrat la guerra i justifica que «a curt termini el MidCat no és una solució, ja que seria impossible preveure la seva posada en marxa abans del 2030», un argument que el Govern espanyol no veu del tot real 

Guerra energètica capitalista en el marc de la guerra interimperialistal 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Hostalric (la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 16/03/2022.- Llegim al Diari deGirona que la possibilitat de ressuscitar la connexió de gas amb l'hexàgon francès des d'Hostalric (la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) per augmentar l'autonomia energètica de la Unió Europea i rebaixar la dependència del gas rus, que ha començat a tenir un grau important de consens, no compta amb el suport del Govern francès. el qual no és partidari de recuperar el projecte d'interconnexió MidCat, per enllaçar la península Ibèrica amb l'Estat francès, a través del Nord-est de Catalunya. 

El Govern espanyol ha revifat aquesta idea, després que des del Ministeri d'Exteriors s'apuntés, abans fins i tot que el 24 de febrer Vladímir Putin iniciés la guerra amb Ucraïna, que la Península podia ser l'«alternativa» per proporcionar combustible a la Unió Europea. S'impulsava així de nou la idea de la interconnexió amb l'hexàgon francès, que permetria enviar a la Unió Europea el gas que la Península rep directament d'Algèria i el que es pugui regasificar al Regne d'Espanya, ja que hi ha set plantes per reconvertir el gas liquat, comprat a altres Estats i transportat amb vaixells fins als ports espanyols. 

Inicialment, fins i tot el Ministeri de Transició Ecològica del Govern espanyol s'hi oposava, però el president, Pedro Sánchez, va assumir la proposta, amb la condició que ha acabat de convèncer la vicepresidenta tercera i ministra de l'executiu, Teresa Ribera, perquè canalitzés no només gas, sinó també una energia neta, com l'hidrogen anomenat "verd". 

Amb l'esclat de la guerra interimperialista a l'est d'Europa i el debat obert sobre la necessitat de no ajudar Rússia a finançar el conflicte bèli·lic amb la compra de gas, l'oferta del Govern espanyol ha anat adquirint cada vegada més rellevància. Sánchez, en la visita recent a Letònia, va manifestar en una conversa informal amb periodistes que demanarà a Brussel·les que financi aquesta infraestructura. Ara es trona aturada al municipi d'Hostalric, a la comarca catalana de la Selva. 

Però el projecte no compta, en aquests moments, amb l'indispensable suport del Govern francès. Fonts de la Commission de Régulation de l'Énergie (CRE), consultades per el Diari de Girona, asseguren que davant «la crisi actual, a curt termini, òbviament, MidCat no és una solució ja que seria impossible preveure la posada en marxa abans del 2030», un argument que el Govern espanyol considera que no és del tot real. Segons l'opinió d'aquesta autoritat administrativa independent, que vetlla pel bon funcionament dels mercats del gas i l'electricitat a l'Estat francès, «Espanya ja té una capacitat d'exportació de gas al nord de 220 GWh/d amb la infraestructura actual». 

Precisament la Commission de Régulation de l'Énergie i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) van tombar el gener del 2019 la proposta d'Enagás i la francesa Teréga d'interconnexió per a la primera fase del MidCat pelr l'alt cost i falta de rendibilitat, malgrat que en aquells moments tenia el vistiplau de la Unió Europea. Altres fonts franceses consultades per el Diari de Girona apunten precisament que el projecte no compta amb el suport de l'opinió pública a l'Estat francès, amb gran tradició ecologista, i també genera rebuig a les localitats frontereres que es veurien afectades per la infraestructura. A aquestes raons autòctones, hi afegeixen a més la reflexió que, la connexió amb la Península no és realment una necessitat, ja que la Unió Europea pot proveir-se de gas, per exemple a través de vaixells procedents dels EUA, que poden arribar fins al nord d'Alemanya, un dels Estats de la Unió Europea més dependents del combustible rus (60%). 

Guerra energètica capitalista en el marc de la guerra interimperialista 

Els governants de la Unió Europea l'han fet dependent energèticament del gas, del petroli i de l'urani rus. La Federació Russa disposa del 6,4% de les reserves mundials de petroli i del 17,3% de les de gas natural. És el tercer productor de petroli del planeta i el primer exportador de gas. Subministra el 40% del gas, més del 25% del petroli i prop del 50% de carbó importats per la Unió Europea. Si la guerra interimperialista provoca la suspensió d'aquests lliuraments a la Unió Europea es pot generar un terratrèmol social i polític i una aturada del model de creixement del capitalisme autoanomenat 'verd'. 

Putin ha iniciat l'ofensiva bèl·lica imperialista en front l'imperialisme occidental i atlantista en un moment estratègic. Els mercats del petroli i del gas estan en tensió per l'impacte de les noves inversions imperialistes occidentals que comporten les energies del capitalisme 'verd'. Una prospecció de futur ens explica la reacció dels lobbies energètics que es beneficien de la guerra interimperialista junt amb les indústries d'armament. Segons l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) la transició energètica del sistema capitalista comportaria el 2050 passar dels actuals 100 milions de barrils diaris de petroli a 24 milions i dels 4.000 milions de BTU (British Termal Unit) de gas a 2.000 milions. I a nivell de costos passar dels 100 dòlars el barril de Brent als 35 dòlars el 2030 i als 24 dòlars el 2050. No volen perdre aquest oceà de petroli i gas. Era de preveure, doncs, un pacte de Rússia i dels països de l'OPEP, amb la complicitat de Xina que ja s'ha avançat a controlar el mercat dels nous recursos (liti, coure, terres rares, cobalt, níquel…), per utilitzar la guerra interimperialista amb l'objectiu geopolític de frenar el creixement de la denominada «economia verda» del Capital a la Unió Europea. 

Putin ha donat ordres a les seves grans corporacions energètiques Rosneft, Gazprom, Lukoil i Novatek, de no aturar les noves prospeccions i augmentar la producció. El complex petrolier de Vostok, a Sibèria Oriental, comportarà la construcció de quinze noves ciutats assentades en la tundra àrtica pels 400.000 treballadors que s'hi esperen. 

Putin entra en guerra en els mateixos dies que el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) fa pública la segona entrega del seu sisè informe que reclama reduccions ràpides i profundes en les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Entre 3.300 i 3.600 milions de persones d'arreu del món en resultaran afectades. Però sobre la guerra interimperialista climàtica planeja l'objectiu d'incentivar el consum de gas, petroli i urani en els mateixos Estats que han signat els acords de la darrera conferència de Glasgow. 

Paradoxes energètiques de la guerra interimperialista. La guerra interimperialista provoca un increment dels preus de l'electricitat, del gas i dels combustibles que acabarà generant una reacció dels consumidors europeus contra els seus propis governs. El preu de l'electricitat al Principat de Catalunya supera els 400 euros/megavat hora. Una estratègia més per provocar la inestabilitat social amb la que també pensa Putin. Ho ha declarat Dimitri Medvédev, expresident de Rússia: «Benvinguts a un nou món només per a valents on els europeus aviat pagaran 2.000 euros per 1.000 metres cúbics de gas». 

La paradoxa més greu d'aquesta conflagració bèl·lica, però, és el fet que l'estiguem literalment finançant els consumidors de la Unió Europea. En 2020 les despeses militars del Kremlin van ser de 56 mil milions d'euros que corresponen al valor de les exportacions de gas i petroli, sense sumar-hi l'urani, que va importar la Unió Europea: 59 mil milions d'euros. 

Els governs dels Estat de la Unió Europea, especialment el de Pedro Sánchez (PSOE i Unides Podem), proposen incrementar les plantes de regasificació de gas natural liquat (GNL) per abastir el 40% del consum de la Unió Europea i d'aquesta manera sortir de la dependència russa. El port de Barcelona es convertiria en un perill ambiental de gran magnitud degut al tràfic de metaners i l'augment de la capacitat d'emmagatzematge de la terminal que va impulsar Pere Duran Farell, que fou president de Catalana de Gas i Electricitat i Gas Natural. Un precedent tràgic: la fuita de quatre milions de metres cúbics de gas al port de Cleveland (Ohio) va provocar una catàstrofe amb 128 morts, 200 ferits i 1.500 famílies sense llar. 

Aquesta alternativa de la Unió Europea comportaria a nivell de tot el cicle del gas (responsable del 25% de les emissions d'efecte hivernacle) l'increment de les fuites de metà que ja són el 70% més elevades que les que declaren les empreses, segons un informe recent de la Global Methane Tracker 2022. 

Sobre el risc nuclear. El 36,4% de l'urani enriquit utilitzat com a combustible a les de les centrals nuclears espanyoles, inclosos els reactors d'Ascó i Vandellòs, és importat de Rússia. Una nova dependència afegida. 

Darrera el control militar de la central de Txernòbil (que pateix talls d'electricitat) i l'atac rus a les instal·lacions properes a la central de Zaporíjia s'amaguen moviments tant tàctics com estratègics de Putin i del lobbi nuclear que li ofereix suport. Putin pensa que com les centrals nuclears ens fan vulnerables a la guerra, la Unió Europea haurà escollir comprar gas rus. 

Que la Comissió Europea consideri l'energia nuclear i el gas com energies «verdes» i de «transició ecològica» allunya el model de capitalisme dit "verd". Qui ha portat la Unió Europea fins aquest atzucac són els seus polítics i governants. El seus projectes de transició energètica capitalista contradictoris. El petroli, el gas i l'urani és la soga que els hi han venut fa anys les oligarquies energètiques del planeta, de la que la russa és campiona.