JORNADA D´ANÀLISI AMB EXPERTS, ADMINISTRACIONS I AFECTATS. DEDICADA ALS IMPACTES DEL PROJECTE DE MACRO PARC EÒLIC MARI TRAMUNTANA EL DISSABTE 19 DE FEBRER A L’ESPAI TER DE TORROELLA DE MONTGRÍ

JORNADA D´ANÀLISI AMB EXPERTS, ADMINISTRACIONS I AFECTATS. DEDICADA ALS IMPACTES DEL PROJECTE DE MACRO PARC EÒLIC MARI TRAMUNTANA EL DISSABTE 19 DE FEBRER A L'ESPAI TER DE TORROELLA DE MONTGRÍ 

La CUP demana un estudi d'impacte del macro parc eòlic marí. Insta la Diputació a sol·licitar un informe ambiental del projecte a l'Observatori del Paisatge 

Tots x l'Empordà s'oposa als macroprojectes de renovables i exigeix que qualsevol actuació es consensuí amb els Ajuntaments. Aquesta coalició municipalista fa una crida a tots els representants electes de l'Empordà perquè anteposin el bé del territori 

S'intensifica el debat sobre el projecte del macro parc eòlic marí a la Costa Brava. La plataforma contrària supera a la xifra de 25.000 signatures  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 13/02/2022.- El dissabte 19 de febrer, a partir de les 09:30 i fins a les 13:00h, hi haurà a l'Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) una jornada, amb experts, administracions i afectats, dedicada a l'anàlisi als impactes del projecte de macro parc eòlic marí Tramuntana, al golf de Roses. 

La CUP demana un estudi d'impacte del macro parc eòlic marí  

Llegim al Diari de Girona que la CUP ha instat la Diputació de Girona a demanar a l'Observatori del Paisatge un informe d'impacte paisatgístic sobre el projecte del macro parc eòlic marí Tramuntana, projectat al golf de Roses. Aquesta petició arriba pocs dies després que els grups del Parlament del Catalunya rebutgessin una proposta de resolució de la CUP-Guanyem contra el projecte.  

D'altra banda, la formació de l'esquerra independentista també ha registrat sis compareixences de científics per parlar del projecte a la comissió d'Acció Climàtica del Parlament. 

Fa uns mesos, a petició del Ministeri de Transició Ecològica del govern espanyol, la Diputació de Girona va emetre un informe que considerava que «ni l'ubicació ni la dimensió» del projecte eren adequades a la sensibilitat ambiental de la zona. Partint d'aquesta base, la diputada cupaire Marta Guillaumes demana al president provincial, Miquel Noguer, que demani un informe a l'Observatori del Paisatge. 

Tots x l'Empordà s'oposa als macroprojectes de renovables i exigeix que qualsevol actuació es consensuí amb els Ajuntaments 

Segons EMPORDA.INFO, la coalició independent i municipalista Tots x l'Empordà (TxE) s'oposa obertament a qualsevol tipus de macroprojecte de renovables imposat i que malmeti el territori. Des de TxE entenen que aquests projectes s'han de fer amb el consens de les institucions de la zona on es projectin i han de ser projectes ajustats a les seves necessitats reals i respectuosos amb els criteris de sostenibilitat. Consideren que el desplegament de les renovables a l'Empordà s'ha de fer "de forma racional, proporcionada, i amb foment de l'autoconsum". 

En un comunicat que TxE ha fet públic, defensen buscar els indrets adequats i ajustar les infraestructures a les seves possibilitats, "no castigar el territori per les necessitats especulatives de les empreses promotores de les infraestructures, amb la complicitat inexplicable dels governs català i/o espanyol", declaren. 

En aquest sentit, remarquen que aquesta implantació de les renovables "en cap cas pot anar contra el desenvolupament, ni l'estil de vida, dels territoris que acullen aquestes noves infraestructures". És per això que defensen "una planificació acurada i amb visió global de país on la veu del territori tingui el pes que li pertoca". 

TxE, com a formació política municipalista, exigeix que els Ajuntaments, com a principals coneixedors d'aquest territori i la seva realitat, participin amb veu i vot en tota decisió que afecti la implantació de aerogeneradors i camps de plaques fotovoltaiques, entre altres. "El Govern de la Generalitat no pot venir a dir que ja que els diferents governs catalans no han fet res en aquest tema els darrers deu anys, ara sigui l'excusa per donar màniga ampla per fer les coses de qualsevol manera i deixant de banda els ajuntaments. És d'una irresponsabilitat absoluta", manifesten. 

Lamenten els darrers pronunciaments tant de la comissió d'Acció Climàtica del Parlament de Catalunya com de la consellera d'Acció Climàtica de la Generalitat en suport del projecte de macro parc eòlic Tramuntana i també la seva renúncia a exercir les funcions que li són pròpies pel que fa la planificació. 

L'agrupació municipalista empordanesa considera que questa desconnexió actual entre la gent del territori i la presa efectiva de decisions sobre la implantació d'aquest tipus d'instal·lacions "està generant una allau de crítiques del municipalisme arreu del país (Conca de Barberà, Alt Camp, Anoia, Terres de l'Ebre, Priorat, Baix Penedès, Empordà...) que seria perfectament evitable i que pot acabar provocant un rebuig a les renovables entre la població". 

Per això, fan una crida a tots els representants electes de l'Empordà perquè "anteposin el bé del territori i la seva gent per sobre de les disciplines dels respectius partits i s'afegeixin, amb tots els mitjans al seu abast, a la defensa del model d'Empordà que fins avui hem compartit i que la majoria dels empordanesos i empordaneses continuem considerant vàlid i ben vigent". 

La plataforma contrària supera a la xifra de 25.000 signatures  

Llegim al Diari de Girona que un parc eòlic marí a la Costa Brava suposaria una petjada al paisatge, una petjada artificial que modificaria un territori de paratges naturals i un litoral que cada any rep milions de visitants. La importància de protegir l'entorn i l'economia dels que hi viuen ha posat sobre la taula un debat que s'intensifica a mesura que s'apropa la possibilitat que el macro parc eòlic marí Tramuntana sigui una realitat. La plataforma contrària continua les accions i suma més de 25.000 signatures en contra. No obstant això, la majoria de partits l'avala i el Govern de la Generalitat ha defensat la necessitat que al Principat de Catalunya hi hagi un macro parc eòlic marí.  

Després de mesos de postures a favor, principalment dels impulsors el projecte, i contràries per part d'entitats, veïns i empreses de la comarca, s'han començat a posicionar partits i el Govern de la Generalitat. El Parlament de Catalunya va avalar el macro parc eòlic marí al golf de Roses. Junts, ERC, PSC, Comuns i Ciutadans van votar a la comissió d'Acció Climàtica en contra d'una resolució de la CUP-Guanyem que mostrava rebuig al projecte. Vox es va abstenir. 

La postura va sorprendre a alguns sectors perquè una gran part dels polítics locals s'han mostrat clarament en contra de situar els molins a l'Empordà, que també atrau l'atenció de desenes d'empreses disposades a instal·lar parcs eòlics.  

La plataforma contrària és clara: «estem decebuts» perquè entenen que és «una agressió sense precedents al territori». L'entitat recorda que compten amb més de 25.000 signatures --només a la plataforma Change.org s'apropen a les 20.000-- el suport de 22 Ajuntaments de les comarques gironines en forma de moció i que, fins i tot, la Diputació de Girona s'hi ha pronunciat «de forma contundent». Però ha estat la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del Govern de la Generalitat, Teresa Jordà (ERC), qui ha defensat la necessitat que el Principat de Catalunya compti amb un parc eòlic marí el 2030 per assolir els objectius de transició energètica fixats en «La prospectiva energètica de Catalunya 2050» un pla que s'ha presentat a Barcelona. 

Mentrestant, Ajuntaments empordanesos com el de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) i el de Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) treballen en altres alternatives, comunitats energètiques i plaques als edificis. I gran part del territori veu amb temor que els molins acabin sent una realitat a una badia que ostenta el títol d'una de les badies més belles del món. 

El macro parc eòlic marí Tramuntana se situa entre 15 i 24 quilòmetres de la costa. En una primera fase hi haurà 35 molins de 252 metres i s'espera arribar als 80.