Nord-est Llibertari: Fa un any de l’empresonament del raper Pablo Hasel

dissabte, 19 de febrer del 2022

Fa un any de l’empresonament del raper Pablo Hasel

Fa un any de l'empresonament del raper Pablo Hasel

Manifestacions a tot el Principat de Catalunya en suport de Pablo Hasel i per a exigir la derogació de les lleis repressives

Es denuncia la manca de drets i llibertats democràtiques i s'exigeix la derogació de totes les lleis repressives s'exigeix la derogació de totes les lleis repressives "amb les quals, tant la Generalitat com l'Estat feixista espanyol ens empresonen per haver lluitat", segons la convocatòria

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 19/02/2022.- Llegim a VilaWeb que d'ençà de les 19.00h estan en marxa unes quantes manifestacions simultànies a tot el Principat de Catalunya amb motiu de l'any de l'empresonament del raper Pablo Hasel i en contra de les causes obertes arran d'aquest cas i uns quants més.

La de Barcelona és convocada als Jardinets de Gràcia; la de Lleida, al rectorat de la plaça Víctor Siurana; a Girona als Jutjats, al costa de Correus i la de Tarragona convocada a l'estàtua dels Despullats. Sota el lema Tombem les lleis repressives, col·lectius i plataformes fa temps que s'han unit per donar resposta col·lectiva a tots els atacs i evitar que cap persona represaliada es trobi sola davant de la repressió.

A Jardinets de Gràcia de Barcelona, poc abans de les 19.00h ja hi havia organitzat un fort dispositiu policial de la BRIMO que bloquejava uns quants carrers per impedir que els manifestants avancin al punt de la convocatòria.

"Derogar totes les lleis repressives"

Es denuncia la manca de drets i llibertats democràtiques i s'exigeix la derogació de totes les lleis repressives: "Amb les quals, tant la Generalitat com l'Estat feixista espanyol ens empresonen per haver lluitat."

Durant els dies de protestes en suport a Pablo Hasel, als Països Catalans hi va haver cent quaranta-vuit detinguts. Unes quantes de les causes continuen obertes avui dia a l'espera de judici.

D'aquesta manera, les plataformes que han convocat fan una crida a continuar organitzant la unitat antirepressiva per tombar aquestes lleis. Apel·len a la necessitat d'un fort moviment de solidaritat per poder continuar "fent front a l'enemic comú".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...