dilluns, 20 de desembre del 2021

Pepita Estruch fotografiada per Elisenda Mercadal Segura (2003)

Pepita Estruch fotografiada per Elisenda Mercadal Segura (2003)

Pepita Estruch fotografiada per Elisenda Mercadal Segura (2003)



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

Josepa Estruch Pons (Pepita Estruch): El 20 de desembre --algunes fonts citen erròniament el 28 de desembre-- de 1920 neix a Copons (Anoia) la militant anarcofeminista Josepa Estruch Pons, també coneguda com Pepita Carnicer. El seu pare, Francesc Estruch, feia de pagès, i la seva mare es deia Antònia Pons, i tingué dos germans: Paco --també llibertari– i Josep, i una germana, Beatriu.  

Al barri de cal Noi Teia del seu poble la seva família regentà una fonda.  

Amb la seva mare entrà a treballar a la fàbrica de teixits de Copons, on la seva mare triava trossos i ella feia bitlles.  

Entre 1937 i primers de 1939 fou bibliotecària de les Joventuts Llibertàries de Copons i, juntament amb la seva mare, membre de la delegació de la fàbrica on treballava.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental amb tota la seva família.  

Entre 1942 i 1944 participà en la resistència antinazi a la zona de Chartres (Eure-et-Loir, Centre-Val de Loire).  

Com a militant de «Mujeres Libres» a l'exili, va ser membre del Comitè de «Mujeres Libres» reconstituït a París (Illa de França) en 1963, juntament amb Luz Continente, Helena Tamarit i Marina Portales. Exercí de tresorera del grup i també va col·laborar en el seu butlletí trilingüe (castellà, francès i anglès), Mujeres Libres. Portavoz de la Federación de ML de España en el Exilio (1964-1976), que es va editar a Londres (Anglaterra) i a Montadin (Erau, Occitània), amb Suceso Portales, Mary Stevenson, Juanita Nadal, Luz Continente, J. Smythe, Hortensía Martí, Sara Berenguer, Gracia Ventura i Linda Carnicer.  

És autora, amb altres, del llibre Mujeres Libres. Luchadoras libertarias (1999).  

Vídua d'Antonio Arias, que fou deportat a Alemanya en 1942, s'uní a Antonio Carnicer Marín i, quan aquest morí en accident de moto en 1958, a Rafael Marí de Dios, el qual va finar el gener de 2008.  

Amiga íntima de la militant anarcofeminista Sara Berenguer, participà en el documental sobre Cipriano Mera Vivir de pie (2009), de Valentí Figueres.  

El final dels seus dies els passà en una residència de gent gran.  

Pepita Estruch va morir el 10 de març de 2011 a l'Hospitalde Pieté-Salpêtrière de París.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada