José García Pradas

José García Pradas

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 10 de desembre de 1910 neix a Quincoces de Yuso (Las Merindades) el periodista i escriptor anarquista i anarcosindicalista José García Pradas 

Militant de la FAI i la CNT-AIT, el 30 de març de 1939 es va poder passar la frontera i s'exilià a les ciutat de Marsella (), París, Dieppe). Després es va instal·lar a Londres 

José García Pradas: El 10 de desembre de 1910 neix a Quincoces de Yuso (Las Merindades, Burgos, Castella la Vella) el periodista i escriptor anarquista i anarcosindicalista José García Pradas.  

Va estudiar batxillerat a Burgos (Alfoz de Burgos, Burgos, Castella la Vella) i a Gasteiz (Araba, País Basc, Euskal Herria), i la carrera de Dret a Zaragoza (Zaragoza, Aragó), que no va acabar.  

En 1930 es va instal·lar a València (l'Horta, País Valencià), on va fer feina de dependent i d'oficinista.  

És va introduir en els ambients literaris i polítics, i va conèixer Max Aub i Marín Civera Martínez.  

Es va acostar a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) després de llegir V. I. Lenin, que el va trobar rebutjable.  

En 1933 va fer de corresponsal per al periòdic La Tierra.  

Poc abans de l'esclat de la Guerra Civil es traslladà a Madrid (Madrid, Castella la Nova) com a redactor de La Tierra, feina que abandonà poc després segons uns per «discrepàncies ideològiques» i segons uns altres perquè el periòdic va ser suspès per les autoritats.  

Va fer feina de manobre i va ingressar en la Federació Anarquista Ibèrica, en el grup de Celedonio Pérez i de Melchor Rodríguez.  

El febrer de 1936 s'afilià a la CNT-AIT.  

Quan començar la Guerra Civil es troba a Barcelona, però marxarà a Madrid on es convertirà en un dels pilars de la CNT-AIT castellana: dirigeix CNT i Frente Libertario; membre del Comitè de Defensa del Centre, amb Val i Salgado; combat a Guadalajara (La Alcarria, Gudalajara, Castella la Nova) i als voltants de Madrid; col·labora en la preparació de la maniobra antiestalinista contra Negrín de març de 1939 (insurrecció de Casado), tan discutida posteriorment, entre altres activitats.  

Durant aquests anys va escriure molt a favor de la unió amb la Unió General de Treballadors (UGT) i sobre el frontpopulisme antifeixista, textos que li van aportar cert prestigi en alguns sectors republicans.  

En 1938 va prologar el llibre d'Eduardo de Guzmán Madrid rojo y negro.  

El 30 de març de 1939 es va poder passar la frontera i s'exilià a les ciutat de Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània), París (Illa de França) i Dieppe (Seine-Maritime, Normandia). Després es va instal·lar a Londres, on va fer feina primer de manobre, després de cambrer i més tard com a redactor de la ràdio britànica, alhora que realitzava tasques literàries, com ara la traducció de Shakespeare.  

Va mantenir famoses polèmiques amb Leval, Carbó i Peirats, i crítiques molt dures vers Horacio Martínez Prieto, causant al seu parer del col·laboracionisme cenetista amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili.  

Cap al 1950 defensava un anarquisme sense Bakunin i sembla que en 1951 es va donar de baixar de la CNT.  

Va col·laborar en 14 Division, Ação Directa, Campo Libre, Cenit, CNT, Construcción, Cultura Proletaria, España Libre, Frente Libertario, Libertad, Ruta, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Umbral i altres.  

És autor de Balada de nochebuena, Con el sudor de su frente, En el portal de Belén, El Estado es una clase, Fabulillas de tablado, Fray Tomás de San Martín, Leyenda del Pucará, Meditaciones independientes, Nuestro señor el centauro, Pasado y presente del movimiento obrero español, Resón de la Araucana, Romance del conde Alarcos, Los rusos vuelven, La saeta arbolada de traición, El terror de Soso Khan, Tierra de lobos, Tributo de sangre, Antifascismo proletario (1938), Bandera de libertad (1938), Milicias confederales (1938), Después de la guerra (1938), Frente Popular Antifascista y Alianza Obrera Revolucionaria (1938), La traición de Stalin (1939), Cómo terminó la guerra de España (1940), Tres epístolas a Horacio (1946), La Revolución y el Estado (1947), España, colonia de su ejército (1947), La crisis del socialismo (1947), Guerra Civil (1947), Cuatro cartas a Carbó (1948), Origen, esencia y fin de la sociedad de clases (1948), Rusia y España (1948), ¿Revolución proletaria? (1951), Al pie de la Vera Cruz (1963), ¡Teníamos que perder! (1974) i altres.  

Va deixar inèdites Mi rescoldo. Material para la historia del anarquismo español i La muerte de la vergüenza.  

En 1978 va participar en la pel·lícula ¿Por qué perdimos la guerra?, de Francisco Galindo i Diego Abad de Santillán.  

José García Pradas va morir el 26 de març de 1988 a Londres (Anglaterra).