Presentació de l’Agenda Llatinoamericana mundial 2022 a la ciutat de Girona

Presentació de l'Agenda Llatinoamericana mundial 2022 a la ciutat de Girona, que ha vingut sent habitual aquests darrers anys 

Es denuncia que la voracitat dels processos industrials s'emporta cada any a la vora de 100.000 especies d'éssers vius 

Segons l'agenda, la pandèmia de covid-19 ha de fer-nos adonar que la urgència de la solidaritat internacional en la casa comuna de tots els éssers vius, quelcom que es fa imprescindible  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 09/11/2021.- Llegim al Diari de Girona una crònica que fa Lluís Bosch Martí sobre la presentació de l'Agenda Llatinoamericana mundial a la ciutat de Girona (ara la de l'any 2022) que ha vingut sent habitual aquests darrers anys (llevat pandèmia), a començaments d'octubre, Així, en el Centre Cultural la Mercè una quarantena de persones simpatitzants del projecte que proposa l'Agenda Llatinoamericana mundial, per tal d'assistir a la presentació de l'anuari de 2022. Enguany s'ha presentat la XXXI edició que porta per lema: Organització Popular, esperança i acció transformadora. Des que Pere Casaldàliga i J. M. Vigil, iniciadors del projecte, varen deixar pas al nou equip que l'elabora, la responsabilitat editorial del projecte de l'Agenda Llatinoamericana mundial recau en equips de treball formats a Centreamèrica i Catalunya. 

En aquesta edició de 2022 que s'ha presentat, l'agenda continua estimulant els moviments socials i populars que són els eixos centrals del discurs, així com la insistència de la importància que té l'educació i la necessitat de mantenir un esperit crític de forma permanent. També es posa un especial èmfasi en la necessitat de crear xarxa i estar organitzat en grups de treball que abastin, tant l'àmbit local com global. 

L'anuari 2022 presentat aplega prop de 75 articles escrits per especialistes que tracten molts temes, que van des de la solidaritat fins la cooperació, en una perspectiva de transformació contínua. 

Totes les autores i tots els autors publicats tenen un enorme interès però dins d'ells, ens ha agradat especialment la col·laboració que fa el teòleg brasiler d'alliberament Leonardo Boff, en el seu escrit intitulat La mare terra està en perill, la salvació ve dels de baix. 

Un altre autor que no falla mai a la cita és el jesuïta Juan José Tamayo que en la present edició contraposa els moviments neofeixistes als moviments d'alliberament, tot fent unes interessants reflexions. 

Carlos Alberto Libaino Christo, més conegut com a Frei Bretto, és un dominic teòleg de l'alliberament que fa una aportació interessant, en un article molt punyent que porta per títol Accepteu ser manipulats: odieu la política! 

De les col·laboracions fetes des de Catalunya hi ha la que fa Josep Manel Busqueta, pastisser, economista i ex diputat per la CUP, que defensa sense embuts que no hi ha alternativa a l'alternativa.  

Un altre article és el que signa Arcadi Oliveres, essent en un dels seus darrers escrits abans de morir (Paraules d'acció). 

Des de Girona, Sebas Parra signa una aportació antològica que té llarg encapçalament (Educació contra la cultura utilitarista i l'analfabetisme polític).  

Altres escrits elaborats des de les comarques gironines són els signats per Carme Vinyoles, Pau Lanao, Josep Maria Terricabres i Salvador Martí, que és el coordinador de l'agenda aquí. Aquest professor de ciència política de la Universitat de Girona afirma en el seu escrit, que els moviments socials que han aparegut per a defensar el seu entorn i la seva forma de vida són essencials per a la conservació del planeta i, de retruc, de tots nosaltres. 

I com és habitual, Lluís Bo9sch Martí també va posar el seu gra de sorra afegint-s'hi a l'acte amb l'activista i pedagog Llorenç Carreras, primer alcalde democràtic de Bescanó (Gironès, comtat de Girona). En aquesta ocasió s'ha reproduït en una tela el mural que enguany és la portada de l'agenda, una obra magnífica creada per l'artista peruà Jaime Colan. La col·laboració del col·lectiu Plis/Plas s'ha arrodonit amb l'elaboració de tot un seguit de cartells de solidaritat i contra el bloqueig que l'imperialisme de l'Administració fa a Cuba. 

Després, dins un grup de debat format pel col·lectiu Plis Plas, el filantrop Julià Linares i Jordi Creixans, es va comentar l'article de Lonardo Boff i com ell, des del col·lectiu es coincideix amb el que defensa el papa Jorge Mario Bergoglio quan en la seva encíclica Fratelli Tutti diu: «Estem tots en el mateix vaixell i hem de tenir ben clar que o ens salvem tots o no sobreviurà ningú, és per això que cal una aliança global per a cuidar la terra». 

Els diferents articulistes ens parlen de les diferents amenaces que té el planeta i en particular del principi d'autodestrucció o risc d'una guerra nuclear. Arribats a aquest punt és quan Bosch Martí troba a faltar els Ccomitès per la Pau i el Desarmament que tan bona feina varen fer als anys vuitanta del segle XX. Alguns dels seus integrants formen part ara del nucli impulsor de l'Agenda Llatinoamericana mundial en la seva versió gironina. 

Una altra gran amenaça de la que ens alerta l'agenda és l'escalfament global. El biòleg E. Wilson ens diu que la voracitat dels processos industrials s'emporta cada any a la vora de 100.000 especies d'éssers vius. Altres problemes greus que poden arribar a ser letals són l'acidificació dels oceans, la falta d'aigua potable, l'erosió de la biodiversitat... la sobreexplotació dels recursos naturals és una altra espasa de Damocles que tenim al damunt. Per tal de superar tots aquests grans problemes que hi ha plantejats, Leonardo Boff escriu que cal una nova fraternitat sense fronteres, l'amor social, la solidaritat i la preservació de tot el que és viu. En aquest sentit, s'afirma en l'agenda que aquesta bio-civilització cal que estigui fonamentada en renovats valors humanistes, cristians i socialistes que ens facin entendre una cultura interrelacionada en tots els espais i països, que comparteixen la terra i no ho oblidem, és la casa comuna de tots els éssers vius. La pandèmia de covid-19 ha de fer-nos adonar que la urgència d'aquesta solidaritat internacional és quelcom que es fa imprescindible.