Nord-est Llibertari: L’incendi de diumenge a la zona del Ter Vell pot haver tingut un impacte molt negatiu en la fauna

dimarts, 9 de novembre del 2021

L’incendi de diumenge a la zona del Ter Vell pot haver tingut un impacte molt negatiu en la fauna

L'incendi de diumenge a la zona del Ter Vell pot haver tingut un impacte molt negatiu en la fauna

Suposadament, amb el foc de diumenge molts d'aquests animals van quedar atrapats per les flames, a excepció de la majoria de les aus que van poder marxar volant

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Estartit (Torroella de Montgrí, Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 09/11/2021.- Entrevista al programa Supermatí de Ràdio Capital de l'Empordà Francesc Ferrer, president de l'EMD de l'Estartit, a fi de conèixer les seves impressions sobre l'incendi declarat diumenge a la tarda a la zona del Ter Vell. Aquest ha estat el seu punt de vista sobre un foc que va afectar unes 16 hectàrees, i que afortunadament va poder ser controlat. També ha donat més detalls sobre la situació geogràfica de la zona afectada pel foc.

Ferrer ha explicat també la gran importància de tota aquesta zona per la seva biodiversitat. Entre altres coses, acostuma a ser un lloc de pas d'aus migratòries, i a més hi conviu una gran diversitat de fauna, des de diferents espècies d'aus, a senglars, tortugues, o eriçons de terra. Suposadament, amb el foc de diumenge molts d'aquests animals van quedar atrapats per les flames, a excepció de la majoria de les aus que van poder marxar volant.

Pel què fa a les causes de l'incendi, Ferrer ens deia que podria haver estat un accident (i que el fort vent d'ahir podria haver ajudat a la seva ràpida propagació), i que creu que no hauria d'haver estat necessàriament provocat, però que en qualsevol cas les autoritats competents ho investigaran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...