Nord-est Llibertari: L’Ajuntament de Puigcerdà es rebel·la contra el nou tall de passos fronterers secundaris

dimarts, 9 de novembre del 2021

L’Ajuntament de Puigcerdà es rebel·la contra el nou tall de passos fronterers secundaris

La carretera sequndària entre Age i Palau, tancada.

L'Ajuntament de Puigcerdà es rebel·la contra el nou tall de passos fronterers secundaris

L'Ajuntament recorda que afecta vies molt utilitzades i instarà a considerar la Vinyola i Age carreteres locals

Que el Govern francès obri les carreteres entre Age i Palau i entre el mateix nucli de Puigcerdà i la Tor de Carol

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 09/11/2021.- Llegim al Diari de Girona que l'Ajuntament de Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) no està d'acord amb la decisió del Govern francès de prorrogar sense data el bloqueig dels passos fronterers secundaris i li demanarà a través de la Prefectura dels Pirineus Orientals que reconsideri la mesura i obri les carreteres entre Age (Puigcerdà) i Palau de Cerdanya (Alta Cerdanya, comtat de Cerdanya) i entre el mateix nucli de Puigcerdà i la Tor de Carol (Alta Cerdanya, comtat de Cerdanya).

El Govern francès va decidir la setmana passada allargar fins abril de l'any que ve el tall de les carreteres secundàries que travessen la frontera per, en aquesta ocasió, motius de seguretat antiterrorista i control d'immigració. Quan va decretar l'últim tancament, el mes de gener, ja en va caure el motiu sanitari, el qual va ser el que va motivar el primer bloqueig durant la pandèmia i els confinaments respectius a un costat i l'altre de la frontera, el febrer del 20.

Diumenge passat finalitzava el termini estipulat pel mateix Govern francès per mantenir barrat el pas, però per sorpresa de les autoritats locals va anunciar una pròrroga. Això ha esvaït l'esperança de la població cerdana d'estalviar-se el tomb quan volen circular entre Palau de Cerdanya i Age o entre la Tor de Carol i i Puigcerdà pel Camí de la Vinyola.

Davant d'aquesta situació l'Ajuntament de Puigcerdà ha anunciat que es posarà en contacte amb la prefectura dels Pirineus Orientals per al·legar que els dos vials tallats formen part de la xarxa circulatòria local i que, doncs, no representen cap amenaça per la lluita antiterrorista ni pel trànsit d'immigració qualificada com il·legal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...