Laureano Cerrada Santos (1951)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 12 de novembre de 1903 --algunes fonts citen erròniament altres dates-- neix a Miedes de Atienza (Sierra Norte de Guadalajara) el destacat anarquista i anarcosindicalista Laureano Cerrada Santos
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. S'instal•là a París (Illa de França
Laureano Cerrada Santos: El 12 de novembre de 1903 --algunes fonts citen erròniament altres dates-- neix a Miedes de Atienza (Sierra Norte de Guadalajara, Guadalajara, Castella la Nova) l'anarquista i anarcosindicalista Laureano Cerrada Santos. El seu pare es deia Domingo Cerrada García, pagès, i la seva mare, Robustiana Santos Noguerales.
De molt jove emigrà a Barcelona. Fou alumne de l'escola racionalista del pedagog anarquista José Alberola Navarro.
Peó de vies de professió, s'afilià al Sindicat de Ferroviaris de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i a diverses organitzacions anarquistes i formà part dels grups de defensa confederals contra el pistolerisme de la patronal.
Durant els anys republicans la seva militància s'accentuà molt.
El juliol de 1936 intervingué en la resposta obrera i popular contra l'aixecament militar feixista a Barcelona (pressa de la caserna de les Drassanes i de l'edifici de Capitania General i en l'ocupació de l'Estació de França) i fou membre destacat del Comitè de Control dels Ferrocarrils de Barcelona.
En 1937 fundà la Direcció General Tècnica dels Ferrocarrils i, com a responsable de la caixa central de l'Administració de Ferrocarrils, ajudà força el front d'Aragó.
Durant les «Jornades de Maig de 1937», desplegà el «Tren Blindat», a les Vies Noves, enfocant les seves llançadores d'obusos de gran calibre cap al Palau de la Generalitat.
El 29 de juliol de 1938, en representació de la Federació Nacional d'Indústries Ferroviàries (FNIF) de la CNT-AIT, va ser nomenat vicesecretari del Comitè Regional d'Enllaç de Catalunya de la CNT-AIT i del Sindicat Nacional Ferroviari (SNF) de la Unió General de Treballadors (UGT). L'octubre de 1938 la seva companya, Rosario Falcó, morí a Barcelona.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. S'instal·là a París (Illa de França).
Durant l'ocupació nazi organitzà diverses xarxes (propaganda, impremtes, arsenals, pisos francs, hotels, transports, garatges i elaboració de documentació falsificada) i s'introdueix en activitats per facilitar arment, establint contactes amb diversos grups de la guerrilla clandestina. Dues militants anarquistes falsificaven documents que ell feia distribuir per ajudar perseguits, resistents i gent jueva.
Detingut pels alemanys, va ser obligat a treballar en la fortificació de la línia de defensa de Normandia i aconseguí sortint-ne falsificant l'ordre de llibertat.
Després de la Segona Guerra Mundial ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica. En 1944 fou secretari de la XI Regional (París i Normandia) de la CNT-AIT en l'exili i l'any següent secretari de Coordinació del Moviment Llibertari Espanyol (MLE). Fou un dels organitzadors del I Congrés de la CNT-AIT en l'Exili celebrat a París el maig de 1945. Rebutjà el càrrec de secretari general de la CNT-AIT en l'Exili, tot col·laborant amb l'anarquista Josep Esgleas Jaume (Germinal Esgleas).
En 1946 va ser nomenat secretari de Foment i en 1948 membre del Comitè de Relacions de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Durant l'Ocupació alemanya havia col·laborat en les tasques per a falsificar paper moneda i documents oficials (papers de la Komandatur alemanya, passaports, permisos de conduir, fons del tresor francès, bitllets de loteria nacional, cartilles i vals de racionament i altres), que elaboraven persones afins del món anarquista francès i en la postguerra aquesta xarxa del Moviment Llibertari Espanyol inundà l'Espanya franquista amb bitllets falsos, gràcies que s'havia aconseguit planxes d'impressió de bitllets espanyols autèntics de 50 i de 100 pessetes que per qüestions estratègiques el règim franquista imprimia a Milà-- i proveí de papers nombrosos perseguits.
Muntà a l'Espanya franquista una xarxa d'empreses d'importació-exportació («Empresa de Transports Galícia») que servien de tapadores per activitats clandestines confederals (introducció d'armament, permetre l'estabilitat econòmica dels companys i altres tasques). Aquesta xarxa clandestina ajudà econòmicament a la CNT-AIT (Interior i Exili) en la propaganda llibertària, finançant Solidaridad Obrera, i a grups de lluita antifranquista.
Entre febrer i setembre de 1948, junt amb Pere Mateu, Antonio Ortiz Ramírez, José Pérez Ibáñez (El Valencià) i el pilot Primitivo Pérez Gómez, participà en l'organització i planificació per part del Moviment Llibertari Espanyol un atemptat aeri a la badia de la Concha de Donostia (Donostialdea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria) contra el dictador Francisco Franco, que no reeixí.
També va estar darrera d'altres intents d'atemptat contra el dictador («Pla 1001», «Pla Pànic» i altres).
En 1950 fou detingut a Gaillon (Eure, Alta Normandia, Normandia) per una delació i acusat de tràfic de moneda falsa i de falsificació de documents oficials.
El febrer de 1951 la seva xarxa de negocis tapadora fou descoberta per la policia i una part de la seva infraestructura desmuntada.
Tancat a la presó normanda d'Évreux (Eure, Alta Normandia, Normandia), va quedar exclòs de la CNT-AIT en l'exili, per així desvincular les seves activitats de l'organització exiliada davant el perill de ser prohibida. A partir d'aquest moment passà a finançar no oficialment a les activitats del moviment llibertari, col·laborant secretament amb Defensa Interior (DI) en el seu moment.
En 1957 va ser detingut en possessió de marcs alemanys falsos.
El 27 de maig de 1970 va ser novament detingut per tràfic de documentació falsa (documents d'identitat francesos i permisos de conduir) i empresonat fins l'agost de 1974.
Laureano Cerrada va ser assassinat el 18 d'octubre de 1976 al bulevard Bellville de París (Illa de França), quan col·laborava amb Eliseo Bayo en uns reportatges al setmanari Interviu.
Alguns apuntaren que el seu assassí fou Ramón Benichó Canuda (Leriles o El Caid del Pigalle), exconfederal que s'havia integrat de ple en la màfia francesa i el proxenetisme, i altres acusen els serveis secrets espanyols que actuaren de manera que semblés un «ajust de comptes» entre delinqüents.
Cal senyalar que va ser un destacat militant de la FAI i de la CNT-AIT, amb una obra revolucionaria constructiva que s'ha de tenir en compte.
En 2009 César Galiano Royo publicà la biografia novel·lada Laureano Cerrada, el empresario anarquista.
Veure:
[https://nordestllibertari.blogspot.com/2016/10/lanarquista-laureano-cerrada-fou.html].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada